La Setmana Santa emmascara la situació epidemiològica real de les comarques

La situació epidemiològica real de les comarques dues setmanes després d’iniciar-se la primera operació sortida de Setmana Santa és una incògnita precisament per efecte dels dies festius que hi ha hagut. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ja va advertir a principis d’aquesta setmana que la situació pot ser més greu del que mostren indicadors com el risc de rebrot i la velocitat de propagació, que tenen un mètode de càlcul que té en compte els número de casos diagnosticats. El fet és que durant els caps de setmana i els festius les persones tendeixen a anar menys al metge i moltes persones amb símptomes lleus no hauran ni tan sol trepitjat el CAP. Això, pel que fa a les dades, ofereix un retrat fals de la situació o almenys poc fiable. Els experts han explicat que calen uns dies perquè aquests indicadors s’equilibrin de nou i mostrin una imatge més real de la situació de la pandèmia.

De les 25 comarques que fa dues setmanes estaven en risc de rebrot molt alt, n’hi ha 20 que milloren i tres d’aquestes passen a risc de rebrot alt (Barcelonès, Berguedà i Cerdanya), en canvi quatre empitjoren, però es queden en la zona de risc més alt (Alta Ribagorça, Terra Alta, Urgell i Baix Empordà). De les 11 que estaven fa 15 dies en risc de rebrot alt, cinc empitjoren i passen a risc molt alt (Segarra, Noguera, Gironès, Alt Empordà i Alt Penedès), una passa de risc alt a risc mitjà (Baix Penedès) i una passa a risc baix (Pla de l’Estany). Pel que fa a les dues que estaven en risc de rebrot mitjà, una d’elles (Garraf) passa a risc baix, mentre que el Baix Camp passa a risc alt. De les dues que estaven en risc de rebrot baix, una (Montsià) s’hi manté, mentre que la Ribera d’Ebre passa a risc de rebrot molt alt. Finalment, de les dues que estaven en risc molt baix, una passa a risc mitjà (Priorat) i una altra passa a risc alt (Solsonès).

Canvi en el risc de rebrot per comarques

*(La xifra de fa dues setmanes i, en negreta, l’actual)

Risc de rebrot molt alt +200

1. Alta Ribagorça 425,97 – 1.744,82
2. Pallars Sobirà 1.881,66 – 659,04
3. Val d’Aran 647,85 – 638,98
4. Noguera 191,33 – 519,49
5. Conca de Barberà 1.763,81 – 480,93
6. Garrotxa 560,73 – 476,27
7. Pla d’Urgell 409,72 – 405,77
8. Moianès 495,6 – 393,91
9. Segrià 417,85 – 389,09
10. Urgell 233,52 – 375,95
11. Osona 527,45 – 364,31
12. Ribera d’Ebre 37,47 – 358,28
13. Segarra 197,13 –357,62
14. Terra Alta 276,37 – 347,47
15. Alt Urgell 357,75 – 343,66
16. Alt Empordà 170,04 – 338,13
17. Gironès 187 – 287,61
18. Anoia 322,83 – 261,2
19. Baix Empordà 214,72 – 261,16
20. Ripollès 962,76 – 249,8
21. Alt Penedès 106,86 – 249,15
22. Bages 308,08 – 239,02
23. Vallès Oriental 238,03 – 221,99
24. Vallès Occidental 278,05 – 220,59
25. Pallars Jussà 401,05 – 213,82
26. Selva 229,95 –207,47
27. Garrigues 353,22 – 207,11

Risc de rebrot alt 101-200

1. Barcelonès 206,88 –198,93
2. Baix Llobregat 196,28 – 161,64
3. Maresme 127,31 – 160,37
4. Cerdanya 234,78 – 154,96
5. Alt Camp 199,16 – 149,54
6. Berguedà 214,57 – 149,12
7. Tarragonès 118 – 144,57
8. Solsonès 7,21 – 142,66
9. Baix Camp 84,26 – 137,5

Risc de rebrot mitjà 71-100

1. Priorat 15,34 – 88,08
2. Baix Penedès 122,64 – 73,79

Risc de rebrot baix 31-70

1. Garraf 100,93 – 50,71
2. Montsià 52,62 – 42,15
3. Pla de l’Estany 148,33 – 59,04

Risc de rebrot molt baix 0-30

Cap comarca