L’arribada de la vacuna Janssen de Johnson & Johnson, que en part es produirà a Catalunya, obriria la porta a agilitzar la vacunació de les persones sense sostre. La subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha explicat, preguntada per EL MÓN, que “en principi” aquest vaccí d’una sola dosi “seria molt adient” per a les persones que dormen al carrer. El col·lectiu de persones sense llar es considera un grup de vulnerabilitat social, tal com recull l’estratègia de vacunació de Salut. Tot i això, l’estratègia en aquests moments de vacunació va per edats, recorda Cabezas. “La priorització ara és per edats perquè al final és el factor de risc major pel que fa a la mortalitat”. Salut “té previst fer un tractament diferencial” per al col·lectiu dels sensesostre però “de moment hem d’anar per ordre de prioritat, de majors de 80 anys i 70 anys”. Fonts del Departament han assegurat que s’hi està trebllant i quena tinguin un dispositiu i circuit de vacunació pel col·lectiu donarà més detalls. “L’estratègia estatal està focalitzada per grups d’edat, però considerem que són persones d’altíssima vulnerabilitat que cal atendre de seguida que haguem acabat els grups de risc més alt i el nombre i el tipus de dosis disponibles ens permetin fer-ho”, han afegit les mateixes fonts.
A Catalunya, segons dades de la Fundació Arrels recollides entre el 2016 i el 2020, actualitzada al juny passat, les persones sense llar identificades arriben a unes 1.600, amb una concentració especialment important a Barcelona (1.239), seguida de lluny per les altres capitals del país. Aquesta xifra podria ser previsiblement superior aquest any quan s’actualitzi, tenint en compte les alertes que s’han fet sobre l’efecte que la pandèmia està enviant moltes persones a dormir al carrer. Laia Vila, cap de la Llar Pere Barnés —que gestiona Arrels—, és la persona que supervisa les qüestions relacionades amb la vacunació de les persones que atén l’organització i critica que la Generalitat no hagi posat en marxa un pla de vacunació específic per a aquest col·lectiu. “No els estan prioritzant —lamenta Vila en declaracions a EL MÓN—, i el que fa més mal és que políticament van començar dient que vacunarien persones grans i vulnerables i es va parlar de nosaltres”.
Tot i les queixes, Vila reconeix que persones que fan servir alguns dels pisos que té la fundació i que tenen més de 80 anys han rebut la trucada del CAP per tal de vacunar-se. L’organtizació esperava que s’iniciés el programa específic per al col·lectiu, però la setmana passada, quan es va obrir la possibilitat de demanar cita de forma independent, persones del col·lectiu també han demanat cita per aquesta via. Vila recorda que les persones que estan en situació vulnerable i sense llar estan en un rang d’entre 40 i 70 anys i destaca que moltes són persones “amb malalties neurodegeneratives”. En contacte amb el departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, la fundació, segons explica Vila, va començar a confeccionar una llista de persones que s’haurien de vacunar, persones que atenen i treballadors de l’organització. EL MÓN ha intentat que tant l’Ajuntament de Barcelona com el Departament de Salut confirmessin si s’han encarregat llistes de persones sense llar per vacunar, però cap de les administracions ho ha assegurat.
Laia Vila, d’Arrels, creu que el col·lectiu està “deixat de la mà de Déu” i subratlla que aquestes persones no se les pot deixar esperant a la cua. En els recursos on la fundació atén persones sense llar s’hi poden trobar situacions diverses: “Són persones que en el seu dia a dia han viscut al carrer i ara tenen una malaltia neurodegenerativa o demència, problemes de salut mental, patologies orgàniques diverses —pulmonars, sucre— i addicions a tòxics”. Vila no entén que no se’ls doni prioritat: “És igual l’edat que tinguin, són súper fràgils”. Els programes de vacunació s’estan desenvolupant per fases a causa de la manca de vacunes. En molts països la vacunació de personal sanitari ha estat prioritària al mateix temps que la de les persones que viuen en residències, les més damnificades pel virus. Precisament Vila es queixa que els centres de la Fundació Arrels no hagin estat considerats com a “residències” i no hagin entrat en la fase prioritària.
Models exteriors
Dos dels països que han posat les persones sense llar com a prioritàries en la vacunació han estat els Estats Units i el Regne Unit. Els Centres pel Control i la Prevenció de Malalties (CDC) disposen d’una guia completa sobre la vacunaicó de persones que viuen al carrer o en albergs. El Regne Unit també té publicats els seus protocols al respecte: l’oferiment de vacunes a aquest col·lectiu és universal i no se’ls ha de demanar cap número de la seguretat social britànica. Precisament per la dificultat que aquestes persones puguin tornar a una segona cita perquè se’ls administri una segona dosi, el govern britànic estableix que si se’ls administra la vacuna d’AstraZeneca s’escurci el període de 12 setmanes per rebre la segona injecció.