La pressió hospitalària es dispara a Catalunya després de Nadal

La xifra d'ingressats per la Covid ha crescut de mil persones després de les vacances

Des del 12 d’octubre als centres hospitalaris catalans hi ha més de mil persones ingressades a causa de la Covid-19, una xifra que des d’aleshores no ha parat d’augmentar. En els mesos anteriors, des del 18 de maig, el nombre de persones ingressades en hospitals per culpa del virus no havien superat mai el miler. El portal de dades del Departament de Salut només reflecteix els ingressats per Covid-19 des de l’1 de maig. En tot aquest període, que va des de finals de la primera onada fins avui, el dia que més ingressats s’ha registrat ha estat el 15 de novembre, durant la segona onada, amb 2.553 pacients. Aquest rècord es podria batre de nou tenint en compte que dimecres es va assolir la xifra de 2.544 persones hospitalitzades. La xifra va camí de doblar-se després de Nadal, tenint en compte que abans de les vacances hi havia al voltant de 1.500 persones ingressades i ara la xifra va aproximant-se a les 3.000.

Hi ha algun indicador que pot contribuir a fer pensar que la saturació dels hospitals es podria accelerar. Això podria ser així tenint en compte que les xifres de nous contagis que s’estan publicant diàriament ara són més elevades de les que es publicaven a la segona onada en el moment en què als hospitals hi havia un nombre similar de pacients ingressats. Així, per exemple, el 15 de novembre, quan hi havia 2.553 persones ingressades es van notificar 619 casos nous en un dia i hi havia 589 persones en UCIs. Els set dies anteriors a aquesta data s’havien comunicat 17.028 casos nous. En canvi, aquesta última setmana, el dia en què es van registrar 2.544 hospitalitzats es notificaven en paral·lel 3.159 casos nous. En els set dies anteriors s’havien declarat 24.269 nous contagis.

Aquesta elevada taxa de nous contagis és una pista que avança quina serà la situació futura als hospitals, tant pel que fa a nous ingressos a planta com els ingressos a les unitats de cures intensives. Els llits de crítics són en aquesta pandèmia l’autèntic semàfor pel que fa a l’imposició de mesures restrictives. I aquests llits ja actualment es troben en una situació d’ocupació que ultrapassa el nivell que les autoritats consideren sostenible. Cal tenir en compte que per a Salut una situació acceptable seria 1.000 contagis diaris com a màxim i 300 llits d’UCI ocupats, tenint en compte que la capacitat estructural de Catalunya és de 600 llits d’UCI. Fa mesos que Catalunya no viu en aquest context de màxim idoni. Des del 21 d’octubre, al país hi ha hagut de manera sostinguda més de 300 persones ingressades en unitats de cures intensives. El 26 d’octubre es va traspassar la frontera de les 400 persones en llits de crítics, fins arribar a un rècord de 592 el 16 de novembre. A partir d’aquesta data va començar un descens progressiu fins al 3 de gener, en què es va arribar a baixar fins a 391 ingressats, i a partir d’aleshores els ingressos segueixen pujant a bon ritme.

La gran incògnita per ara és saber de quina manera la taxa de nous contagis impactarà en els centres hospitalaris i farà saltar les costures del sistema: si els milers de contagis nous acabaran a planta o bé, si tenen una evolució més complicada, acabaran requerint un tractament intensiu. El problema que observen les autoritats sanitàries, i del qual ja han advertit, és que s’està a punt de superar la frontera dels 600 llits estructurals. Això té implicacions importants. Fins a 600 llits, el sistema pot garantir que hi hagi personal suficient per poder assumir la cura de tots aquests pacients, però amb 650 ja cal distribuir el personal d’uns àmbits diferents a cures intensives.

Desvestir un sant per vestir-ne un altre

La primera onada va ser el camp d’entrenament d’especialistes d’altres camps en la cura de pacients de cures intensives, un fet que ara també podria ser important per fer front a l’onada de persones que acabaran en llits de crítics després de les vacances de Nadal. Aquesta situació ja ha obligat a suspendre intervencions considerades menys urgents. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha advertit que portant al límit les UCIs es posen també en risc altres intervencions d’urgència. Davant de la situació complicada que es preveu que es visqui als hospitals les properes setmanes, les autoriats sanitàries ja han advertit de forma clara que ningú pot pretendre que amb 600 persones a la UCI es podrà seguir fent tot. El principal problema és la manca de personal per atendre els llits de crítics. Per això, Argimon va ser aquesta setmana bastant gràfic per deixar clar que, a determinat nivell d’ocupació d’UCIs, la necessitat de transferir personal d’un lloc a un altre suposa “desvestir un sant per vestir-ne un altre”.

Malgrat l’increment de tots els indicadors, les declaracions dels responsables de Salut és de relatiu optimisme i bastanta prudència. Esperaven un augment molt més pronunciat de les xifres que, de moment, no s’ha produït. És per això que les mesures que es van establir el 7 de gener s’han prorrogat sense que hi hagi cap element d’enduriment. Ara bé, a la reunió del consell interterritorial de consellers de Salut amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa, es va acordar que totes les comunitats podrien endurir les mesures davant un horitzó immediat d’empitjorament de la pandèmia a tot l’estat espanyol. Illa va reclamar mesures severes a les comunitats i a la ciutadania que compleixi “escrupolosament” amb les normes.La xifra d’ingressats per la Covid ha crescut de mil persones després de les vacances

Comentaris

    Bombolles i sentit comú 16/01/2021 10:43 pm
    Encara hi ha, per part d'algunes persones, el debat caducat de si durant el dinar de Nadal, de Sant Esteve, nit de cap d'any i dia de Reis, s'havien de posar més restriccions i/o més confinaments. En el meu cas familiar concret vàrem decidir ésser els mínims en les celebracions dels dies suara esmentats, això és ens vàrem reunir els que vivim permanentment al nostre habitatge, ho varen fer sense "confinament" i és clar ho hauríem fet si n'hagués hagut. Penso que més enllà de les normatives que els governs es veuen obligats a aplicar, cadascú ha d'informar-se, fer consultes, observar... i decidir. Una altra qüestió és la "mobilitat" que hauria hagut aquestes dates assenyalades amb restriccions mes fortes, la qüestió tothom ho hagués complit ? Com s'hagués vigilat una situació així ? Com es controlen les persones que hi ha en un habitatge ?
    JOSEP EL AVI DE CARDEDEU 15/01/2021 8:56 pm
    Tot i la forta Pujada de Contagis LES ELECCIONS DEL 14 -F Es podien be fet . NO DEIA EL GOVERN CATALÀ que u tenia tot bien preparado en garanties sanitaries per fer-les. LA POR NO ES EL CORONAVIRUS NO LA POR Esque molta GENT NO ANES A VOTAR FES PUJAR LA ABSTENCIÓ . Y fe perdre les eleccions al Govern Català a JXCAT I A E.R.C.

Nou comentari