Els exàmens presencials a les universitats catalanes han posat en peu de guerra els darrers dies algunes entitats estudiantils que s’han queixat que se’ls hagi demanat tornar a les aules després de mesos seguint el curs a distància des de casa a causa de les exigències del Departament de Salut per frenar l’expansió de la pandèmia. Les universitats públiques s’han defensat afirmant que han adoptat totes les mesures necessàries i que s’han adaptat a les particularitats de cada estudiant sempre que ha estat possible.
Entitats de diferents tendències han mostrat el seu malestar. Des de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), el seu secretari de Comunicació, Ferran Piqué, ha denunciat que els estudiants han hagut de tornar a “ocupar les aules convertides en congeladors, només per sotmetre’s als exàmens”. Una tornada que, segons aquesta associació, ha suposat posar “en un risc innecessari” la salut dels estudiants i “la dels seus convivents”.
La FNEC creu que “l’única solució passa per virtualitzar l’avaluació” i considera que les universitats “han tingut temps per poder-ho preveure”. A banda, Piqué posa com a exemple el que han fet universitats d’altres països europeus que opina que han actuat “amb sentit comú” i han confiat en els estudiants, innovant i fent exàmens a distància. Han admès, continua Piqué, que “el context requereix paciència, flexibilitat i voluntat d’adaptació”.
També des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) s’ha fet un balanç de la primera setmana d’exàmens constatant que “els estudiants s’han trobat uns exàmens presencials mal planificats i que no han garantit les mesures de seguretat suficients”. Aquest sindicat, però, aposta per la presencialitat, encara que remarca que ha de ser “segura”. La presencialitat, opinen, serveix per “garantir l’equitat social” i “la màxima qualitat educativa a través de la relació directa”.
Les universitats es defensen
Les universitats públiques catalanes afirmen haver fet un esforç d’adaptació a les demandes dels estudiants. En declaracions a ‘El Món’, la presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), María José Figueras, ha dit que els centres universitaris han adoptat un model d’avaluació mixt. Figueras recorda que les universitats han passat bona part de la seva activitat al digital perquè Salut va demanar un esforç, no perquè les universitats “no fossin un espai segur”, sinó per contribuir a limitar la mobilitat de persones en el transport públic. A canvi, però, es va acordar poder fer els exàmens de forma presencial.
Aquesta necessitat d’avaluar de forma presencial, explica Figueras, ve donada perquè els professors universitaris són experts en aquesta forma d’avaluació del coneixement. Els exàmens presencials són diferents als que es fan a distància, que acostumen a ser tipus test, amb un temps de resolució curt i en els quals els estudiants no poden tornar enrere i revisar preguntes. “Uns estudiants han demanat fer els exàmens presencials i altres a distància, això també depèn de cadascú”, afirma Figueras. De fet la presidenta de l’ACUP creu que caldrà fer una enquesta entre els estudiants per recollir les seves opinions i valorar realment quin és el volum d’estudiants que s’han sentit incòmodes anant a la universitat. De moment només han tingut “queixes centralitzades per part d’associacions”.
Figueras recorda a més que les universitats van pactar posar facilitats als estudiants tenint en compte l’impacte que tingués la pandèmia en les seves vides, si havien de tenir cura de gent gran, per exemple. “Vam acordar que els estudiants ho podrien plantejar als responsables de cada ensenyament i que aquests intentarien buscar solucions, esperem que s’hagin pogut atendre el màxim de demandes possibles”, remarca la presidenta de l’ACUP.
Les universitats defensen a més que han fet inversions en tecnologia per garantir la seguretat. Figueras diu que hi ha estudiants que “ignoren” que les aules tenen un sistema de ventilació intern que ha permès regenerar l’aire i, a més a més, apunta que els exàmens es fan en silenci de manera que no hi ha generació d’aerosols. La també rectora de la URV insisteix a defensar que les universitats són segures i que no s’ha evidenciat que siguin focus de contagis. “Hi ha hagut algun cas puntual, però els estudiants es contagien en activitats socials que fan de forma paral·lela”, apunta Figueras.
La representat de l’ACUP també ha assenyalat que no hi ha desconfiança cap als estudiants per la possibilitat que a distància puguin copiar o cometre frau. Els casos coneguts, assegura, són “minoritaris”. Des del seu punt de vista, el malestar dels estudiants és per l’estrès que poden viure amb la nova situació, però també admet que hi ha professors que es troben en un moment de “transició” per adaptar-se a una modalitat d’avaluació a distància a la qual no estan acostumats.
Un canvi de model que s’ha de pensar
Precisament, sobre el repte de l’avaluació a distància hi ha projectes de grups d’investigació a nivell europeu que intenten trobar fórmules. Un d’aquests és el projecte TeSLA (Adaptive Trust-based e-assessment System for Learning) que va liderar la UOC. Ana Elena Guerrero, professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, experta en aquest àmbit, assegura que “l’educació superior pot assumir una avaluació no presencial”. Ara bé, l’experta creu que “cal formar els docents i acompanyar-los en aquest procés per tal de fer-ho amb les màximes garanties possibles i amb el màxim convenciment”. En aquest sentit, es mostra taxativa: “No es pot traslladar l’avaluació presencial a un entorn virtual directament”.
Els reptes que es troben les universitats presencials, però, no es poden improvisar. “L’avaluació totalment en línia requereix d’una reflexió profunda del model educatiu de les institucions que encara no està totalment feta”, avisa Guerrero. Per a aquesta experta en tecnologia i educació “replicar la presencialitat no és ensenyar i aprendre en línia, i ni molt menys avaluar a distància”. La seva recomanació és “mirar bé què volem avaluar, per què i com”. L’aposta de models d’ensenyament en línia com els de la UOC, afirma, és “l’avaluació continuada perquè ens permet com a docents avaluar als nostres estudiants en cada moment i veure el seu progrés competencial”.
Tant Figueras com Guerrero pensen que la pandèmia ha suposat una acceleració tecnològica que ha arribat per quedar-se. Figueras apunta que s’han fet moltes inversions en instal·lació de càmeres a l’aula i que tot això s’haurà d’aprofitar en el futur. Guerrero segueix advertint però dels perills de no aprofitar el que està passant per fer una transició cap a un model amb més garanties: “El principal error que s’ha comés és replicar la presencialitat i incorporar eines sense analitzar amb deteniment la part educativa, però de mica en mica, aquest procés s’anirà fent. No cal tenir por a la còpia perquè el que cal és repensar com avaluem i com fem tant les activitats com les proves finals, cal ser creatius”.
4 
