La lluita contra la covid-19 avança “a dues velocitats” per l’escletxa de vacunació entre països rics i pobres, alerten des de l’Organització Mundial de la Salut. Fa més de mig any que es van començar a posar les primeres dosis de l’antídot contra la covid-19 i encara no s’ha aconseguit un nivell global de protecció suficient per posar fi a la pandèmia. Només un 13,4% dels habitants del planeta té la pauta completa, segons dades del portal ‘Our World in Data’ d’Oxford.
Ara bé, la població dels països més rics està molt més protegida que la dels països pobres. Entorn del 50% dels ciutadans a la Unió Europea i als Estats Units està totalment immunitzat. A l’Àfrica ho està menys del 2% de la població.”La desigualtat de vacunes és el principal obstacle per posar fi a aquesta pandèmia”, avisava aquest dijous el director general de l’Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom Ghebreyesus.
En els darrers set mesos s’han distribuït més de 3.500 milions de vacunes a tot el món, però més del 75% han anat a parar a mans de només deu països, diu l’OMS. A la Unió Europea s’han repartit més de 440 milions de dosis entre 27 estats membre. En canvi, el mecanisme global per l’accés a les vacunes, COVAX, n’ha entregat poc més de 249 milions a 82 països en vies de desenvolupament, segons dades d’Unicef.
Europa i Amèrica del Nord són les regions més protegides contra el virus de la covid-19, amb el 36% de la població vacunada totalment, segons el portal ‘Our World in Data’. Els països de la Unió Europea encara tenen una taxa més alta, del 53,6%, segons dades del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties. Lluny d’aquests índexs de vacunació hi ha l’Amèrica del Sud (17%), l’Àsia (9,9%) i l’Àfrica (1,54%).
Occident s’aproxima a la immunització de grup, però la resta del món resta desprotegida del virus i de variants perilloses com la Delta, cada cop més estesa. Per exemple, a Espanya més del 50% dels ciutadans està completament vacunat contra la covid-19, mentre que al Sudan, país amb un volum de població similar, només té la pauta completa el 0,42% de la població.
A l’OMS esperen que almenys tots els estats puguin arribar a un nivell de vacunació del 10% al setembre i del 40% a finals d’any.
Desigualtat econòmica
El repartiment desigual de les vacunes amenaça d’ampliar l’escletxa entre risc i pobres, segons un estudi conjunt de l’OMS, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament i Oxford. Calculen que el PIB dels països en vies de desenvolupament hauria augmentat en 38.000 milions de dòlars aquest any si haguessin tingut un nivell de vacunació com el de les economies més avançades.
A més, la màxima autoritat mundial en salut alerta que l’alt preu de la vacuna en comparació amb altres vaccins pot afectar la immunització rutinària contra altres malalties i causar “un augment alarmant de xarampió, pneumònia i diarrea” a les regions més pobres del món.
Critiques a governs i farmacèutiques
L’OMS s’ha mostrat crítica amb alguns governs i institucions que ja estan comprant dosis de reforç quan hi ha parts del món on ni tan sols s’ha pogut protegir a sanitaris i grups vulnerables. La UE té assegurades 1.800 milions de dosis per als pròxims dos anys gràcies a un contracte de compra anticipada amb Pfizer-BioNTech. En canvi, COVAX només n’ha pogut comprar 40 milions a aquesta farmacèutica. Ghebreyesus acusa les companyies Pfizer i Moderna de “prioritzar” el subministrament a països que ja tenen “una cobertura relativament alta”.
Lenta discussió sobre patents
Una de les mesures que l’OMS defensa per contrarestar la gran disparitat en el subministrament de vacunes és la suspensió temporal dels seus drets de propietat intel·lectual. L’octubre del 2020, l’Índia i Sud-àfrica van posar sobre la taula de l’Organització Mundial del Comerç una proposta per aixecar les patents dels vaccins contra la covid-19 i facilitar que més companyies els puguin produir i distribuir.
Malgrat que els Estats Units s’hi van mostrar favorables a principis de maig d’enguany, l’oposició de la Unió Europea a l’alliberament de les patents ha refredat el debat a l’OMC. Per ara, no hi ha cap acord i les negociacions no es reprendran a Ginebra fins al setembre.
“Les donacions de dosis només són una solució a curt termini”, avisa Ghebreyesus un mes després que les grans economies del G7 prometessin donar 1.000 milions de vacunes per al 2022.
