La batalla del ‘chuletón’ evidencia la dificultat de debatre sobre la reducció del consum de carn

Els nutricionistes constaten una tendència a la baixa en el consum d’aquest aliment per part dels joves, que fan el pas per sostenibilitat

La idea del ministre espanyol Alberto Garzón d’impulsar un debat sobre la reducció en el consum de carn a l’estat espanyol no va ser ben rebuda ni tan sols pels seus companys de la Moncloa. Les reaccions hilarants d’alguns ministres i membres importants dels principals partits van obrir una batalla al si de l’executiu espanyol que Pedro Sánchez es va afanyar a tallar amb la famosa frase “on em posin un ‘chuletón‘ al punt…”. Així, es fa difícil que el debat pugui prosperar a Espanya, un dels països europeus on més carn es consumeix. A banda, els interessos de la indústria càrnia dificulten la tasca de conscienciar la població que el Planeta agrairia la reducció del consum de carn que motivaria també una disminució del nombre d’explotacions ramaderes.

La nutricionista Cristina Busquets comparteix la tesi que és complicat tenir espai per a un debat seriós respecte a la carn “pels interessos econòmics que hi ha darrere”. “Tant en la carn com en els ultra processats la indústria posa barreres i fa pressió perquè no es parli de segons què”, explica Busquets, que afegeix que el debat als mitjans de comunicació i les xarxes socials és polaritzat “perquè el que ven són els extrems”. “Consumir carn o no fer-ho no es pot reduir a una qüestió de blanc o negre, però els punts intermedis no agraden”, lamenta aquesta nutricionista.

Un carnisser tallant una peça / Jordi Borràs

La nutricionista considera que si la carn és ecològica i s’acompanya de bons aliments no hi ha cap problema a consumir-la. “La dieta vegetariana no té per què ser millor, perquè potser no mengen carn però sí molts ultra processats. Per molt que siguis vegetarià segueixes sense ser saludable”, resol. El problema principal, explica, és que les carns que consumim “no són saludables, sinó processades”. Per tant, cal tenir clar que “no tota la carn és dolenta”, però hauríem de reduir el consum de productes com salsitxes, hamburgueses o embotits.

Les salsitxes, un dels tipus de carns més consumits / Jordi Borràs

Per abordar seriosament el debat, assenyala, el primer que s’ha de millorar és la comunicació. “A la població general li entrarà per una orella i li sortirà per l’altra que els diguin que deixin de consumir carn, perquè no estan familiaritzats. Hem d’explicar bé per què convé reduir el consum”, explica Busquets, que es queixa que des del govern espanyol “ni tan sols envien bé aquest missatge”. 

El “màrqueting fals” de la sostenibilitat

La nutricionista Gemma Morales assegura que des de les institucions es fa un “màrqueting fals de les coses” i la comunicació acaba sent “massa ràpida”. Això és el que acaba produint que el debat s’acabi reduint a “respostes poc coherents” com la del president espanyol. “No s’avalua bé tot el conjunt. S’agafa el missatge que la carn és dolenta i l’hem d’eliminar i no es parla sobre els avions que omplim d’alvocats de Mèxic perquè estan de moda”, lamenta Morales, que assegura que hem de tornar al km 0 per “menjar de tot sense demonitzar res”. La nutricionista defensa tornar al menjar que tenim a cada estació, el que seria un “vertader acte mediambiental”. “Pot ser que una dieta vegana acabi contaminant més que una dieta amb carn pels productes d’importació d’altres països”, afegeix.

Morales defensa la necessitat de ser més conscients del que mengem, perquè el que pot ser dolent és la poca qualitat de la carn. “Si no en fem un consum massiu i processat no és un problema”, afegeix abans de concloure que els missatges que es donen “no són vàlids” perquè “no ho expliquen tot”.

La dieta vegetariana com a solució a l’excés de consum de carn

Les dades del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, mostren que a l’estat espanyol cada habitant consumeix gairebé cinquanta quilos de carn a l’any. Aquesta xifra està molt lluny de la que recomana l’Organització Mundial de la Salut: 21 quilos. Les dades avalen la necessitat de reduir el consum d’aquest aliment, però molts rebutgen la idea en defensar que el nostre cos necessita els nutrients que li aporta la carn. 

Un escorxador d’Osona / Jordi Borràs

La dietista-nutricionista especialitzada en alimentació vegetariana i vegana Patrícia Ortega defensa que una dieta sense carn sí que pot aportar tots els nutrients que necessita el cos humà, això sí, “sempre que estigui adaptada a les necessitats energètiques de cadascú”. “En el cas d’adoptar una dieta vegetariana o vegana s’hauria de suplementar la vitamina B12”, explica Ortega, que assenyala que consumir aliments d’origen animal no sempre et prevé d’un possible dèficit d’aquesta vitamina. 

Aquesta especialista recalca que les dietes vegetarianes sempre han d’estar “adequadament planificades” i defensa que són apropiades per totes les etapes del cicle vital perquè “poden proporcionar beneficis per la salut en la prevenció i tractament de certes malalties”. Ortega recomana acudir sempre a un expert abans de començar aquest tipus de dietes.

Els ramaders assenyalen un descens en el consum

Tot i les dades del ministeri, Jordi Parés, representant de l’empresa gironina Vedella BenCriada, considera que el consum de carn “a poc a poc va baixant”. Parés assegura que les dades de consum del jovent i dels ancians avalen aquesta tendència a la baixa, tot i que admet que els hàbits de consum canvien molt lentament. L’empresari no té clar si els motius d’aquest descens tenen a veure amb la salut, ja que “de cuina preparada cada cop se’n ven més”.

L’empresari assegura que en aquest debat “tot depèn de com t’ho miris”. “Hi ha gent que defensa que no menjar carn és més saludable i per no menjar-ne han de recórrer a químics, i n’hi ha d’altre que té problemes per menjar-ne massa”, explica Parés, que considera que els humans “podem fer molts disbarats amb l’alimentació”. “Hi ha persones que tenen cent anys que ens veuen menjar i pensen ‘mare de déu’…”, afegeix. El problema, per tant, és trobar “el punt adequat”. Aquí és, a parer de l’empresari, on s’hauria de situar el debat, i no en “solemnes bajanades” com els comentaris dels ministres o del president espanyol.

El producte estrella dels mercats barcelonins / Jordi Borràs

Vedella BenCriada treballa des de fa vint-i-sis anys amb una alimentació certificada basada en el benestar animal. Per això, Parés defensa que el problema del planeta “no són els remugants”, sinó la sobrepoblació, un problema “molt més profund”.

Els joves protagonitzen el canvi de tendència

La lluita per la reducció del consum de carn comprèn altres batalles. “No es parla només de salut, sinó del medi ambient. No hem d’oblidar que qui defensa una reducció del consum de carn ho pot fer també per l’empatia amb els animals i la protecció del planeta”, apunta Busquets.

En el mateix sentit, la dietista de la clínica de nutricionistes Alimmenta Laura Bonet constata que cada vegada hi ha més adolescents que es visiten perquè volen fer-se vegetarians. “És sobretot per sostenibilitat, no perquè sigui més saludable o menys”, explica Bonet, que considera que en els darrers anys hi ha “molta més consciència d’aquest tema”.

Bonet celebra que la figura del nutricionista hagi guanyat importància gràcies al fet que cada vegada hi ha més opcions vegetarianes o veganes per la gent que opta per una dieta sense carn per sostenibilitat o per ètica. Tot i així, aquesta nutricionista subratlla que menjar carn no és dolent i apunta que el problema de menjar-ne massa pot portar a “deixar oblidades altres proteïnes importants com ara els llegums”.

Un carnisser d’Arias mostra una de les peces de carn a la venda / Jordi Borràs

Comentaris

    Doctor Strangelove 07/08/2021 8:29 pm
    El que passa és que no tenen ni un duro. Tu vés al Capricho i veuràs que es bou de veritat. En fi, sou una colla de morts de gana sense un ral! Doc.
      StrangeSupremacista 08/08/2021 8:49 pm
      Ets un gilipotlles integral! T’afartes de frankfurts al Pedralbes i ara véns parlant de bous? Ets un gilipotlles de Xanpionlic!
    Narcís 08/08/2021 11:59 am
    El que han de fer és vigilar, revisar i intervenir amb penes altíssimes tot aliment amb afegits d'allò més tòxics, mutgènics i cancerígens .. sinó paguin personalment els responsables polítics i tècnics ! PD : ja n' hi ha prou !
    kim 08/08/2021 7:31 pm
    A algú li sembla que mentres amplien l´aeroport del Prat pera tenir vols barats al Japó jo deixarè de menjar bistec? Si haguès nascut ruc potser si, però no és el cas.
    Ich verstehe nur Bahnhof 08/08/2021 9:16 pm
    Encara amb la merda del "chuletón" ? No sabeu fer servir el diccionari ?
    pel del pel del diccionari 09/08/2021 12:37 am
    Escriure paraules en un altra llengua entre cometes és un recurs que s'utilitza quan no existeix una paraula equivalent en la llengua del escrit. En aquest cas, com que en català tenim els mots equivalents "bistec" i "filet", escriure "chuletón" és una mostra més de vassallatge lingüístic típica en els pobles colonitzats

Respon a kim Cancel·la les respostes