El català no és el punt fort del Ministeri de Justícia. Així ho evidencien les traduccions al català per fer tràmits al Registre Civil, que són un autèntic deliri. Entre les ‘perles’ que s’hi poden trobar està “Nomeni via” com a traducció de “Nombre via” i “trepitjo” en lloc de “piso”. Aquest desastre de català, per desgràcia, és habitual en webs oficials, el que demostra el menyspreu a la llengua de la majoria de les administracions del govern espanyol.
Aquestes traduccions es fan de forma automàtica al web, però el que s’hauria d’esperar d’una administració és que comprovi que la traducció és la correcta en totes les llengües oficials de l’estat espanyol. Així, s’evitarien errades tan esperpèntiques com posar “trepitjo” enlloc de “pis” en la traducció del castellà “piso”. Si s’intenta fer el tràmit d’inscriure el naixement d’algú també hi ha errades molt curioses, com ara “nomeni sol·licitant” com a traducció de “nombre sol·licitante” o “ha dintroduir un compte de correu vàlida” sense apòstrofs ni una bona concordança.
La interlocutòria contra la immersió lingüística, plena de faltes
El cas del Registre Civil no és únic ni una excepció a l’estat espanyol. De fet, en la mateixa interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) on s’ordenava l’execució forçosa de la sentència del 25% de castellà a totes les aules de Catalunya, s’evidenciava el gran desconeixement dels jutges del català. La interlocutòria estava plena de faltes d’ortografia en la seva versió en català, el que va indignar encara més en tractar-se d’una sentència sobre el català. Els experts consultats per El Món ho van titllar de “flagrant menyspreu” al català en una sentència que ja busca “carregar-se’l”.
En només quinze pàgines hi havia més d’una cinquantena. Algunes d’aquestes faltes criden molt l’atenció, com ara l’adjectiu dos, en masculí, utilitzat al llarg de tot text davant de l’expressió “llengües oficials” quan hauria de ser dues. També la paraula bé sense accent, l’y enlloc de l’i llatina, mides enlloc de mesures i arrel enlloc d’arran. Tot això demostra la situació precària del català i no pas la del castellà, especialment a l’àmbit jurídic.
11 
2 