Només un 14% dels catalans que van presentar demandes judicials van sol·licitar l’any 2021 que se’ls fessin totes les notificacions en català. Així ho ha assegurat el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, que també ha explicat que menys del 7% de les demandes es van presentar en català.
Barrientos ho ha explicat per justificar aquesta baixa xifra de sentències en català i ha demanat que es posi aquesta dada “en context”. Segons el president del TSJC arriben molt poques queixes per no poder utilitzar el català a la justícia i el seu tribunal “intenta garantir el dret d’opció lingüística”. Totes aquestes manifestacions les ha fet Barrientos al Parlament, on ha presentat la memòria d’activitat judicial del 2020.
El president del TSJC ha hagut d’admetre que el català s’utilitza poc a la justícia, però ha insistit que no és únicament culpa dels jutges sinó d’altres operadors jurídics. “La sala del TSJC no pot fer gaire més del que fa“, ha insistit abans d’exemplificar-ho amb recordar als jutges que han de garantir el dret a utilitzar les dues llengües.
Retrets per les faltes d’ortografia de la sentència del 25%
Durant la comissió els diputats de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana Quim Jubert i Ana Balsera li han retret les faltes ortogràfiques de la sentència del 25% i la interlocutòria que va presentar per demanar l’execució forçosa. Li han demanat que utilitzi el català en les seves intervencions i Barrientos ha assegurat que s’expressa millor en castellà i per tant transmet millor el missatge.
Pel que fa a la memòria que ha presentat, Barrientos ha celebrat la “capacitat d’adaptació dels treballadors judicials” durant tota la pandèmia, quan es va fer l’informe. Per últim s’ha queixat de la falta de personal i ha demanat una millora tecnològica.