Catalunya participa en un dels primers estudis per dissenyar la vacuna per fer front al SARS-CoV-2, la causa de la COVID 19, a través de diversos centres. Un d’ells és un equip d’investigadors de el Centre de Recerca en Salut Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). El Món conversa amb Joaquim Segalés (Vic, 1968), investigador de l’IRTA-CReSA, professor de la UAB i expert en coronavirus.
La Generalitat ha activat la fase d’alerta pel coronavirus, amb un paquet de mesures preventives per evitar la propagació del virus entre la població. Tenint en compte com ha evolucionat el contagi en altres països, serà suficient o és de preveure que caldran noves accions per part de l’administració?
És molt difícil de preveure si aquestes mesures tindran l’efecte desitjat, però el cert és que a dia d’avui el nombre d’infeccions pel nou coronavirus continua augmentant, i segurament ho farà en els propers dies i setmanes. És per això que és necessària la màxima contenció possible, i això implica intentar reduir al màxim contactes entre persones per evitar que, en cas que hi hagi persones infectades tot i que no tinguin simptomatologia clínica, puguin estar disseminant el virus. Ara bé, si aquestes mesures de contenció seran suficients o no ho veurem properament, però la situació a Itàlia ens indica que aquestes mesures no estan funcionant tot el que s’esperaria. Ara bé, tampoc no sabem en quin grau s’estan complint aquestes mesures per part de la població, és a dir, si la gent confinada a casa surt al carrer i no ho respecta. Normalment, aquestes mesures de contenció, si es respecten, tenen un impacte positiu sobre una infecció vírica, però necessiten dies d’evolució, i probablement, incrementar aquestes mesures si no n’hi hagués prou.
Per tant, una part important de la contenció del virus és a mans de la població i no tant de la ciència o de l’administració.
Exacte, la ciutadania ha de fer un acte de responsabilitat. Podem pensar ‘què pot fer el meu país per mi?’ Però ara toca pensar també ‘què puc fer jo per al meu país?’. Si totes les mesures decretades pel Govern se segueixen d’una forma fidedigna i clara, estarem contribuint a passar tot això d’una forma una mica més lleugera. La responsabilitat personal és clau.
Catalunya és un focus important en la recerca per a una vacuna contra el coronavirus. Vostè mateix, com a investigador de l’IRTA-CReSA, fa anys que treballa en aquest virus. Com comença aquesta investigació?
A dia d’avui, tenim identificats set tipus de coronavirus que afecten l’espècie humana, i d’aquests, quatre es coneixen des de fa força anys i que causen simptomatologia molt lleu, com un refredat. Molts de nosaltres segurament hem estat exposats a un d’aquests coronavirus i no ho sabem. La importància del coronavirus en persones comença sobretot a partir del 2002, quan es descriu per primera vegada el virus SARS –causant de la síndrome respiratòria aguda greu-, a la Xina. Va ser probablement el primer cas d’un coronavirus que infectava a humans i causava una malaltia greu, amb una letalitat del 10% dels infectats. I el 2012 surt un altre coronavirus, el MERS –Síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà-, i malgrat afectar moltes menys persones, la letalitat és del 35%. Des de l’IRTA comencem a treballar amb coronavirus zoonòtics, aquells que es poden transmetre d’animals a persones, el 2014 arran del MERS. I quan ha saltat la notícia d’un nou coronavirus, ens adonem que moltes de les eines i coneixement que tenim d’altres coronavirus ens ajuden a enfocar la problemàtica d’aquest nou coronavirus.
L’IRTA investiga la vacuna del coronavirus amb altres centres de recerca catalans JORDI BORRA?S
Amb el SARS i el MERS no s’ha desenvolupat una vacuna tot i afectar a humans. El fet que aquest nou coronavirus no estigui focalitzat en un territori concret explica la pressa per desenvolupar una vacuna?
La intensificació en la recerca sobre aquest nou coronavirus respon al fet que ha resultat ser relativament diferent als altres dos, primer de tot perquè el MERS i el SARS no tenien una facilitat de transmissió. Per fer-nos-en una idea, el SARS va afectar unes 10.000 persones i va desaparèixer. Les mesures de contenció van ser suficients per tallar la cadena d’infecció. En el cas del MERS, unes 2.600. Són infeccions que no es transmeten fàcilment, perquè el virus replica a nivell pulmonar i no a les vies respiratòries altes (poca excreció a través de la tos o els esternuts), però la diferència ara és que aquest nou coronavirus aparentment té capacitat de replicació en vies respiratòries altes, i per tant, facilita molt la transmissió a través de la tos i l’esternut. No ens hi havíem trobat abans, i és el que ha fet saltar l’alarma de forma més important. El fet que tingui gran capacitat de transmissió – ja hi ha 100 països amb casos- és el que preocupa més i ha fet que s’intensifiqui la recerca d’antivirals i de potencials vacunes.
Es calcula que podria haver una vacuna en el termini d’entre 18 i 36 mesos. Pot arribar tard, tenint en compte la facilitat de propagació?
Ara mateix, coneixem molt limitadament l’epidemiologia del virus, el coneixem des de fa uns tres mesos, de manera que les especulacions sobre si serà com una grip estacional, si repuntarà l’any que ve o si es reduirà a l’estiu, en el fons no és més que una especulació. Precisament per aquesta incertesa necessitem una vacuna, perquè no sabem si aquesta infecció es mantindrà en la població i si es continuarà propagant. Si passés com amb el SARS, segurament mai necessitarem tenir una vacuna registrada, perquè epidemiològicament no estaria justificat. En el cas de la COVID 19, vist com es transmet, té molt més sentit pensar que aquesta vacuna pugui ser útil. Aquest episodi es pot repetir en el futur? Sí, i aleshores l’existència d’una vacuna facilitaria que l’impacte de la infecció fos molt menor o gairebé inapreciable. Si efectivament el virus es pot mantenir a la comunitat internacional, la vacuna serà molt important.
La població no està espantada per la grip o per altres virus que formen part de la nostra vida, perquè els coneix i hi conviu. En el cas d’aquest coronavirus, més que la seva letalitat, que no és pas elevada si la comparem amb moltes altres malalties, el que espanta és la incertesa?
Efectivament, aquesta incertesa no només la pateix la població en general, també l’àmbit científic. No sabem com evolucionarà aquest coronavirus, i la incertesa causa una alerta, que no hem de confondre amb alarma o amb pànic, que seria el pitjor dels escenaris. Hem de ser racionals, i les mesures contenció han d’anar en aquest sentit.
Quina és la incertesa sobre aquest virus que té la comunitat científica?
No és, com s’ha dit, si el virus muta o no, perquè tots els virus muten, sinó que siguem capaços de generar una protecció contra aquest virus. És molt possible que una persona que s’infecti i es recuperi, ja estigui protegida i no es torni a infectar, almenys durant un temps. Però no sabem per quant de temps. En tot cas, el que pot passar és que amb les mesures de contenció disminuïm el nombre de casos, però si hi torna a haver un episodi, el nombre de persones que podrien ser infectades continuaria essent molt elevat. És molt complicat fer-nos una idea de què vindrà, perquè no ens havia passat abans. Per això és tan important que apliquem les mesures de contenció de forma estricta.
Itàlia ha acabat confinant tot el país. Podria succeir a Catalunya?
No sé si arribarem a aquesta circumstància, però hem d’estar preparats perquè si el nivell de contenció actual no funciona, s’hauran d’aplicar noves mesures.
Dieu que no havia passat abans tenir un virus circulant sense conèixer-ne l’abast.
D’infeccions víriques n’hi ha hagut diverses en les darreres dècades, per exemple, la grip aviària, que va arribar a les granges catalanes. Hi havia un risc per a les persones, que no va anar a més en les nostres latituds, però en el seu moment va ser molt important al sud-est asiàtic. Són malalties que són molt importants regionalment, però el que no havíem tingut és una malaltia que es transmetés tan fàcilment i que s’acompanyi d’una letalitat que no és elevada, però que si tenim molta gent infectada acaba essent un nombre de víctimes molt important. Una letalitat elevada i que es propagui amb una certa facilitat és el que més preocupa.
Sagale?s avisa de la importa?ncia que la poblacio? respecti les mesures de contencio? JORDI BORRA?S
Quin paper juga l’IRTA en la investigació per obtenir una vacuna per al nou coronavirus?
Des de l’IRTA ja hem començat a treballar amb dos centres que són molt rellevants a Catalunya, l’IrsiCaixa i el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), ja que hem sol·licitat un projecte per poder desenvolupar productes antivírics, que són útils per al tractament de persones malaltes, però també per al desenvolupament de vacunes, que serien utilitzades per prevenir la malaltia. Tant els antivírics com les vacunes es poden desenvolupar al laboratori, amb estudis de predicció, que faria el BSC-CNS, s’han de testar in vitro (IrsiCaixa), i finalment, s’han de testar en models animals, que serà la feina de l’IRTA-CReSA. Quan tinguem aquests models animals, que poden ser de diferents espècies, aplicarem els productes antivírics i les vacunes per demostrar la seva eficàcia en animals. Són els estudis pre-clínics que són sine qua non per anar després a estudis clínics que testin en persones, i que permetran finalment registrar una vacuna.
No estem parlant de mesos.
No, són diversos anys. Una altra cosa és que, davant de la situació d’emergència que tenim, es vulguin accelerar tots aquests passos.
Això vol dir que algú hi posi diners i que les administracions accelerin alguns tràmits?
Sí. A nivell tecnològic i científic cada dia en sabem més i segurament podrem accelerar terminis. També hi ha una part regulatòria que no ens la podem saltar, a menys que les autoritats diguin que rebaixen el nombre d’estudis necessaris per poder alliberar un producte al mercat.
Poden aparèixer diverses vacunes al mercat, tenint en compte la necessitat, però també l’oportunitat de negoci de les farmacèutiques. En realitat, pot ser un estímul perquè s’acceleri la investigació.
Sí, poden aparèixer diverses vacunes alhora. De fet, moltes malalties tenen múltiples vacunes comercialitzades. Hi ha moltes iniciatives públiques i privades que treballen en el desenvolupament d’una vacuna per al coronavirus i de productes antivírics.
Té sentit que es facin tests a tota la població, amb la despesa sanitària que això comporta?
Ja no és només la despesa, sinó la capacitat de testatge. Hi ha països, i Corea del Sud probablement ha estat l’exemple més clar, que han testat un nombre de persones elevadíssim, i això suposa una despesa sanitària enorme que probablement no és estrictament necessària. És cert que quants més diagnòstics tens, més fàcil és saber on ets des del punt de vista epidemiològic, el que passa és que també hem de prioritzar. Hem de prioritzar si hi ha simptomatologia respiratòria, perquè aquesta persona haurà estat en contacte amb altres persones. Testar la persona afectada? Sí, però els seus contactes, si estan en aïllament domiciliari, o bé els testes directament o bé esperes a veure si desenvolupen símptomes. Cada país ha de triar l’estratègia que s’ajusti a les seves possibilitats. Idealment, cal testar persones amb símptomes clínics, i en cas de positivitat, també els seus contactes, així com assegurar l’aïllament domiciliari de tots ells.
