Joan-Ramon Laporte: “L’aturada de Janssen a Europa és màrqueting de cara al mercat dels EUA”

ENTREVISTA | El farmacòleg opina que les patents s'han d'alliberar i creu que és mentida que hagin estimulat la innovació

Joan-Ramon Laporte (Barcelona, 1948), professor emèrit de Farmacologia a la UAB, és un dels principals experts en medicaments a Catalunya. En aquesta entrevista amb EL MÓN, es mostra crític amb l’Agència Europea de Medicaments (EMA) pels episodis amb la vacuna contra la Covid-19 d’AstraZeneca. A més, l’expert —que el 2012 va anar a les llistes d’ICV-EUiA al Parlament com a independent— també carrega contra les companyies farmacèutiques i es mostra partidari de canviar el sistema de patents. Davant de l’actual emergència sanitària defensa que s’haurien d’haver buscat solucions molt més ràpides i coercitives amb l’objectiu d’accelerar la vacunació de la ciutadania, ordenant a la indústria la producció de vaccins per passar-hi comptes més endavant. Sobre l’episodi de Janssen diu que es tracta d’una operació que s’ha de llegir des d’una òptica purament de mercat. L’emergència sanitària global que es viu des de fa més d’un any és també una oportunitat de negoci perquè la principal solució —el vaccí— s’ha generat en l’entorn privat.

Tot el que està passant amb les vacunes no és habitual i difícil de comprendre per qui no en sap res.

No és habitual perquè estem en una situació de pandèmia i d’emergència global. Per tant hem de córrer a vacunar el màxim nombre de persones que puguem.

Aquestes aturades en la vacunació per alertes de les agències reguladores podem dir que són un excés de zel? Vostè va dir que l’EMA estava fent el ridícul…

El ridícul és perquè no van fer bé la feina, no perquè veiessin una cosa que no existeix. Quan van passar els primers senyals que la vacuna d’AstraZeneca produeix trombosis rares de localització atípica ja es va veure que era un senyal. El dia 30 de març no, però el 7 d’abril l’agència europea va reconèixer que això podia estar relacionat i podria ser produït per la vacuna. L’EMA va fer el ridícul perquè va dir que havien trobat un senyal, però no va donar la informació mínima perquè la gent pogués analitzar-ho. El primer que hauria d’haver fet és crear taules amb informació de tots els casos per poder veure algunes similituds que criden l’atenció entre els casos. Aquesta informació ens pot donar una pista sobre quin mecanisme ha produït la malaltia i si hi ha possibilitats de tractament i prevenció. Després, una cosa que és molt important en farmacovigilància és que tots els medicaments tenen efectes no desitjats. Una part d’aquests efectes es descobreixen després que el medicament sigui comercialitzat i això és el que està passant amb les vacunes. Per tant, encara que la situació no sigui normal, això que ha passat no és inesperat, és el que un s’esperaria…

El farmacòleg Joan-Ramon Laporte a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona / Jordi Borràs
El farmacòleg Joan-Ramon Laporte a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona / Jordi Borràs

Però quan diu que faltaven taules amb informació sobre els casos vol dir que des de l’origen hi ha una feina mal feta?

Hi ha un comportament incomprensible de l’EMA durant el mes de març perquè el primer senyal, que jo recordi, va sortir el 7 de març, i un s’estranya que una agència tan important com l’EMA no sigui capaç ni de reunir una taula o quan a la roda de premsa del 7 d’abril els pregunten per gèneres i no volien dir exactament quants homes i quantes dones. L’EMA no ha estat capaç ni de produir una taula quan n’hauria d’haver fet una de cada pacient i després una amb distribució per edat i sexe per veure si les coses s’acumulen en algun lloc i comparar-ho amb el nombre de vacunes que s’han donat a cada grup d’edat i sexe. Això permet veure si hi ha un grup de població que té més casos. Doncs bé l’EMA va dir que no tenien les dades de vacunació per grups de població… si no són capaços ni d’això…

Quina explicació hi dóna a això?

És una manca de feina ben feta. S’haurien d’haver analitzat i fet públics els resultats de l’anàlisi, llavors els estats haurien tingut més informació per prendre decisions sobre la campanya de vacunació. Si nosaltres utilitzem una vacuna o una altra en un grup de població, depèn de moltes coses, de les dades que van sortint: primer de les dels assajos clínics, per exemple. Les vacunes no estan aprovades en menors de 16 o 18 anys, per què? Perquè en els assajos clínics per avaluar-ne l’eficàcia només s’hi van introduir més grans de 18 anys. Per tant, no sabem què passa en els grup dels més joves. Els assaigs clínics en fase III de la vacuna AstraZeneca, 718 més grans de 55 anys, i només i 224 més grans de 70 anys. En la fase II s’havia vist que els efectes indesitjats (freqüents) afectaven menys a la gent gran. Hem de pensar que la vacuna la donem a gent sana per prevenir una malaltia que potser els tocarà o potser no —perquè continuarem anant amb mascareta i altres mesures per tenir menys contacte amb el virus— i per tant l’exigència de qualitat és conceptualment més alta. Necessitem més garanties.

I ara arriba de cop la frenada de Johnson & Johnson a Europa amb Janssen…

Primer hi va haver la FDA i el CDC dels EUA que van decretar l’aturada de la vacunació amb Johnson & Johnson. Si llegeixes el New York Times d’aquests tres dies veuràs que s’hi expressa de manera directa o indirecta que Janssen està molt preocupada als EUA perquè els ciutadans nord-americans perdin confiança en la seva vacuna. Però aquest és un tema de competència: perdran confiança en la seva vacuna en benefici de les dues que s’han vingut utilitzant fins ara a EUA, que són les de Pfizer i Moderna. Mai s’havia fet una aturada de l’ús d’un medicament per una malaltia que afecta un de cada milió de vacunats com ha passat als EUA, sis casos i sis milions de vacunats.

Per tant això que ha passat als EUA és absolutament inèdit?

És inèdit. Ara, també hem de pensar que quan ens diuen un cas per milió no ens ho hem de creure. Quan ens diuen que el benefici és molt més alt que el risc no ens ho hem de creure perquè no vol dir res. Quan aquí va sortir el primer senyal d’AstraZeneca van sortir molts d’aquests experts famosos a les xarxes socials i als mitjans de comunicació dient que no ens havíem de preocupar perquè la incidència és d’1 cas per milió. No és ben bé això el que hem de mirar. El que hem de mirar és si la incidència és especialment elevada en algun grup d’edat i sexe perquè així, sense haver de retirar el fàrmac del mercat i sense haver de deixar de vacunar puguem reduir els riscos: d’això se’n diu aplicar, en termes tècnics, estratègies de reducció de riscos. Què voldria dir en aquest cas? Que es diria, per exemple, que en dones de menys de 40 anys no es recomana la vacuna d’AstraZeneca. Per què? Perquè el risc és més gran que el benefici? No ben bé. Sinó perquè en tenim d’altres que potser tindran una millor relació benefici-risc en aquestes dones. Si només tinguéssim la vacuna d’AstraZeneca seria un regal a per tots els grups d’edat. Fa un any no ens esperàvem tenir vacunes amb més d’un 70% d’eficàcia i les tenim. I això és el més important.

El farmacòleg Joan-Ramon Laporte al Passeig de Gràcia de Barcelona / Jordi Borràs
El farmacòleg Joan-Ramon Laporte opina que el sistema de patents s’ha de canviar / Jordi Borràs

L’any passat en aquest moment la idea que més es repetia es que necessitaríem almenys 18 mesos per tenir la primera vacuna. Ara la discussió és si cal alliberar les patents…

La indústria farmacèutica és un negoci i això no és ni legítim ni no legítim. Hi ha qui diu que és totalment legítim. Jo diria que amb uns límits, perquè estem parlant de la salut de l’espècie humana, i la salut i l’accés a l’assistència sanitària són un dret fonamental. La indústria fa la seva feina, continua treballant amb el mercat de patents. Quan algú descobreix un nou medicament des de l’any 1995 té, en principi a tot el món, l’exclusivitat d’explotació durant 20 anys des del moment que diposita la patent. Això vol dir que les companyies farmacèutiques que han desenvolupat vacunes pensen quedar-se amb les patents per poder especular amb els preus. De moment tenen preus molt diferents les unes de les altres i cada una anirà ajustant el preu del mercat segons la competència. Per això tornat a la qüestió de Janssen als EUA és molt important perquè, per sis casos, per què Johnson anuncia que atura per uns dies la vacunació a Europa? Per crear sensació de seguretat als EUA. El seu mercat principal i allà on ells volen competir és als EUA. Ja es nota que les companyies es comencen a comportar sobre la base que veuen molt clarament que hi haurà vacunació anual de la Covid i per tant aquí es tracta de guanyar-se el prestigi de la marca: si es va gravant a la memòria de la gent durant aquest primer any que és millor una vacuna que una altra, doncs això per a tots els altres anys farà una diferència de mercat.

Així doncs vol dir que estan construint la seva marca amb aquestes aturades?

I és molt important per a la companyia construir la marca perquè ells saben que aquest no és un mercat de 1.000 pacients per un milió sinó que és de tota la gent potencialment. És un negoci impressionant només que guanyis 10 cèntims.per vacuna.

Aleshores em diu que el que està fent Johnson&Johnson aturant l’arribada de dosis —provocant un alentimen del pla de vacunació— és perquè hi ha una decisió d’estratègia de màrqueting?

La seva estratègia de màrketing als EUA. Perquè a Europa l’estratègia de màrqueting ja els anava bé, perquè com que hi havia la crisi de la d’AstraZeneca, ells entraven com uns reis salvadors, no tenien problema.

Patents i llicències: sí o no… Després hi ha un altre problema que apunten els contraris a alliberar les patents que és la producció. La patent no resol el problema de capacitat de producció.

Si s’alliberessin les patents no es podrien produir automàticament. Podem —això li interessa a la dreta econòmica— dividir la discussió de les patents en un moment de pandèmia i les patents normalment. Hi ha molta gent que diu que això de les patents en pandèmia potser sí que en podem parlar, però normalment són un estímul per la innovació. No ho són.

Que no estimulen la innovació?

No estimulen la innovació. Des de l’any 1995 que es va crear l’OMC el ritme d’innovació de medicaments ha continuat de la mateixa manera, en el sentit que s’aproven un nombre potser inferior de medicaments que s’havien aprovat cada any fins el 1995. Però tenen un grau d’innovació que no ha millorat, que no augmenta. És a dir, la majoria de medicaments que surten al mercat son còpies o pseudocòpies de medicaments que ja existien anteriorment.

Quina raó trobem en això?

És molt complex, hi ha moltes coses. En primer lloc, les prioritats de la indústria farmacèutica no són produir innovacions terapèutiques. Crec que hem de distingir una innovació farmacològica d’una innovació comercial i d’una innovació terapèutica. Dins de cada opció terapèutica hi ha un fàrmac cap de files i després tot de fàrmacs que deriven del mateix. En realitat son el mateix i actuen de la mateixa manera. És una innovació que pots dir que és de producte, a partir d’una mol·lècula diferent, i això et permet inscriure una patent nova i diferent de la que tenies abans. A les farmacèutiques els interessa molt una innovació d’aquest tipus, comercial. Però s’ha de distingir de la innovació terapèutica, que seria quan el fàrmac nou, comparat amb els ja existents, millora el curs clínic de la malaltia i el pronòstic dels pacients, en el sentit que o bé et cura molt de pressa o bé retira el dolor a més gent…

Hi ha una dinàmica comercial a les indústries, cosa que és natural i a ningú pot sorprendre…

El director general d’una companyia farmacèutica, al cap de l’any no ret comptes amb el ministre de sanitat ni el cap de govern ni amb l’EMA, sinó amb l’assemblea d’accionistes i prou. I el que ell ha d’explicar és que han guanyat molts diners, i com més diners han guanyat, més contents estan els accionistes. És així com funciona.

Amb la Covid s’hauria de fer una excepció i treure la vacuna d’aquesta dinàmica comercial?

S’hauria de canviar el sistema de patents a tot el món i no soc l’únic que ho diu, també l’assemblea general de l’ONU va aprovar una resolució cridant a una modificació. S’han proposat diverses solucions: una és dir “vostè, que ha descobert això, doncs tingui un premi, 1.000 milions de dòlars, però no emprenyi més”.

Pagar un rescat?

Premi. És a dir, si cal premiar la innovació, que socialment pot semblar acceptable, hem de buscar mecanismes per premiar aquesta innovació, però que no siguin caure en les mans de l’innovador. Et paguem i quedem en paus.

El farmacòleg Joan-Ramon Laporte a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona / Jordi Borràs
El farmacòleg Joan-Ramon Laporte a l’edifici on hi ha la redacció d’EL MÓN, a Barcelona / Jordi Borràs

Si la conclusió és que són les patents les que estimulen la innovació, però traiem aquestes patents i traiem l’estímul per la innovació. On trobarem aquest estímul?

Podríem dirigir la innovació cap a sectors que potser són menys productius, però poden tenir més interès. En totes les malalties comunes que tenen tractament farmacològic sempre hi ha una fracció de pacients que no responen adequadament. Sempre hi ha un marge de millora en el tractament de totes les malalties.

Pel que fa als preus de les vacunes, tenim cap element per discernir quin preu haurien de tenir?

Són secrets i aquesta és una de les coses més escandaloses. La UE no ha estat capaç ni de quedar-se amb les patents o obligar una llicència. Podem alliberar les patents i ordenar a AstraZeneca que munti una fàbrica en un altre lloc. Oi que els primers dies sortien aquells homes de l’exèrcit a dir-nos que no ens moguéssim? Doncs també haguessin pogut sortir uns paios de l’exèrcit a AstraZeneca a requisar-ho tot, no? Això hagués estat millor. I per què ho van fer contra la població i no contra les companyies? Ja sé que no era contra la població per malvolença i que no seria contra les companyies per malvolença contra les companyies, però serien accions que afecten els drets fonamentals de cadascú i s’han de fer perquè estem en una emergència global i ja està.

Comentaris

    Gregori 19/04/2021 8:58 am
    Com sempre, encertat. Vaig aprendre molta medicina amb el seu Índex Farmacològic. Quina llàstima que ja no existeixi.
      Gali Boadella Montserrat 19/04/2021 5:51 pm
      Llastima que no ens parla de la vacuna rusa. La Sputnik l´ha creat un laboratori estatal que no depen de cap industria particular. Fa ciencia i s´ha acabat. Despres ja altres s´encarregaran de fer el negoci, pero ells si que tenen que donar explicacions i resultats a un ministre d´un govern que els hi dona diners per fer recerca. Vaig veure un programa a youtube amb el director de Gamaleya i es claríssim. Una estrategia completament diferent, d´un Institut dels mes antics del món que fa recerca desde finals del segle XIX i no respon a interessos del mercat. Per aixó a Europa li van fer la guerra i no diguem als Estats Units que la gent ni la coneix. A Mexic n´hem comprat i llastima que a mi no m´ha tocat.
    Feticher 18/04/2021 5:00 pm
    Aquest és un país lliure: fins el Laporte diu el que pensa i es queda tan ample.Feticher
    Antoni Cortés 18/04/2021 1:05 pm
    Zero en mates: "com que ens les donaran a set milions només que guanyis 10 cèntims per vacuna ja has guanyat 70 milions."
    Antoni Cortés 18/04/2021 1:03 pm
    Sols dir que 7 milions amb un marge de 10 cèntims, no són 7 milions com dieu. Son 700.000€ ("com que ens les donaran a set milions només que guanyis 10 cèntims per vacuna ja has guanyat 70 milions.) I el doble tampoc.
    Ramon 18/04/2021 12:29 pm
    La presumpció de superiortats diverses per part de la botiflerada (llegeixi's, de facto, les esquerres sucursalistes) ja sempre havia set antidemocràtica perquè entre aquelles superioritats hi havia la política, la ideològica, la hiperlegitimació esquerranista. Però també hi havia una presumpció de superioritat simplement pràctica. Ells se suposava que en governar ho farien "millor". I aquesta presumpció ja no era antidemocràtica. Aquesta era ri-dí-du-la, com molt bé es va poder veure en el Septenni Negre dels tripartits. Aquella caterva de sabatots integrals s'havia estat 23 anys menystenint tot allò que tingués relació amb Convergència i assegurant que en manar ells notaríem el canvi. Això últim va ser cert. El canvi vam notar-lo. Collons, si vam notar-lo! Van fer que en comparació el pitjor Conseller convergent semblés bo. I els millors, autèntics gegants. Com Josep Laporte i Salas.
    105
    77
    Respon
    joselito II 18/04/2021 12:24 pm
    Genial com sempre. El millor professor que vaig tenir a la carrera de medicina, un exemple a seguir.
    Pedro 18/04/2021 11:28 am
    Que diga que la política de la UE no sirve pá naá.
    ciutadà 18/04/2021 11:11 am
    No cal ser un expert per a adonar-se d'aquestes matràfegues. Un ningú com jo també ho pensava
      To' er mundo é güeno 18/04/2021 5:13 pm
      L'única solució seria que l'OMS s'encarregués d'investigar i crear medicaments. Si us penseu que les farmacèutiques ho faran gratis, es dedicaran a un altre negoci.

Nou comentari