La vacuna Janssen, de Johnson & Johnson, que havia d’arribar aquesta setmana, està enmig de la polèmica, com la d’AstraZeneca, per alguns casos de trombosis detectats en persones que l’han rebut. L’Agència Europea de Medicaments (EMA) va anunciar la setmana passada que n’estava estudiant quatre casos, i aquest dimarts la mateixa companyia ha aturat l’ús de la seva vacuna a Europa hores després que el regulador dels EUA hagi decidit frenar la vacunació amb aquesta marca per la mateixa raó.
De fet, era qüestió de temps que sorgissin casos com els que ha situat AZ en el centre de les discussions, ja que Janssen és una vacuna de tipus vector viral, igual que les d’AstraZeneca i la russa Sputnik V, de la qual se’n té menys informació fins ara. És per això que alguns experts han advertit que amb la de Janssen es poden acabar reportant els mateixos incidents que s’han vist amb AstraZeneca. Les vacunes de vectors virals contenen una versió modificada d’un altre virus (el vector) per donar instruccions a les cèl·lules. És un tipus de vacuna que es considera segura. La vacuna de tipus vector viral es distingeix de les vacunes de tipus ARN missatger, com ara les de Pfizer-BioNTech i Moderna. La diferència és que aquest altre tipus de vacuna el que fa és ensenyar les cèl·lules a produir una proteïna, o fins i tot una porció d’una proteïna, que desencadena una resposta immunitària dins de l’organisme.
En el cas de la vacuna de vector viral el procés és un altre. Primer de tot, el vector (no el virus que causa la Covid-19, sinó un altre virus que és inofensiu, un adenovirus) entra en una cèl·lula de l’organisme i utilitza la maquinària cel·lular per produir una porció innòcua del virus que causa la Covid-19. Aquesta porció es coneix com a proteïna Spike i només està present en la superfície del virus que causa la Covid-19.
Posteriorment, la cèl·lula desplega la proteïna Spike sobre la seva superfície, i el sistema immunitari reconeix que no pertany al sistema. Això desencadena una resposta del sistema immunitari, que comença a produir anticossos i activa altres cèl·lules immunitàries per combatre el que considera una infecció.
Al final del procés, l’organisme haurà après com protegir la persona d’una infecció futura pel virus que causa la Covid-19. Qualsevol molèstia temporal que es pugui patir després d’aplicar-se la vacuna és una part natural del procés i una indicació que la vacuna està actuant.
El possibles efectes secundaris observats amb Janssen han estat dolor, envermelliment i inflor al braç on s’ha injectat la vacuna. A la resta del cos, cansament, mal de cap, dolor muscular, calfreds, febre i nàusees. Els efectes secundaris acostumen a aparèixer al cap d’un o dos dies després de vacunar-se i haurien de desaparèixer en pocs dies. Els casos de trombosis han sigut considerat “molt rars”, i de fet molts experts han subratllat que hi ha molt més risc de patir aquesta patologia per haver contret la Covid que no pas per la vacuna.
