La tornada a l’escola i el fre en la vacunació centra el debat després de les vacances d’estiu, però també el convenciment que la immunitat de grup, amb la variant Delta, no s’assolirà, com ha reconegut el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, aquest dilluns. Països que han perseguit l’estratègia d’incidència zero, com Nova Zelanda, es veuen ara forçats a replantejar-la. Els científics han insistit durant tota la pandèmia en remarcar la necessitat que la lluita contra la Covid-19 sigui global i que impliqui tots els països. En cas contrari no hi ha immunitat de grup que valgui. Molts han repetit fins a la sacietat que el virus no coneix de fronteres, de manera que les polítiques locals contra la Covid han de tenir una mirada llarga i pensar més que mai de forma global.
Per a qualsevol país és important la situació que té el veí, però també ho és la que tenen aquells que estan físicament lluny. Només cal pensar que les variants que han protagonitzat cada onada han tingut origen a la Xina (variant de Wuhan), Regne Unit (variant britànica) i Índia (variant Delta). La ciència intenta fixar en l’imaginari col·lectiu que una lluita global eficaç contra la pandèmia només pot fer-se a partir d’una acció internacional i concertada, i una campanya de vacunació massiva i mundial. Actualment els països rics s’han assegurat dosis suficients per afrontar una tercera dosi, però les campanyes de vacunació estan frenades. Això podria implicar que les vacunes que caduquessin s’haguessin de llançar.
El mecanisme Covax de l’Organització Mundial de la Salut pretenia garantir que les vacunes podrien arribar a tots els països del món, però les dades demostren que no ha estat gens efectiu. Mentre a Europa les taxes de vacunació freguen el 70% de la població amb la pauta completa, a Àfrica no arriba ni al 5%. “Un dels errors més grans que hem comès durant la pandèmia és no comprar les vacunes a nivell mundial”, explica l’investigador de la Universitat de Leicester i professor dels Estudis de Ciències de Salut de la UOC, Salvador Macip, que lamenta que malgrat que el mecanisme Covax era una bona idea “els països rics han acaparat les vacunes i han donat només les molles als pobres”. “L’OMS intentava que tothom contribuís perquè la distribució fos equitativa, però s’ha vist que només es donen les restes o les vacunes que no agraden, com AstraZeneca”, lamenta.
“No s’ha entés que no serveix de res que el nostre país estigui molt ben vacunat si el del costat no ho està”, continua Macip, que posa d’exemple la cinquena onada originada per la variant Delta, de la Índia. “La Delta ha trastocat els plans de tothom perquè no hem entès que vacunar els altres països és bo per a nosaltres”, afegeix. Macip explica que els països rics ja havien reservat el triple de dosis de les que necessitarien abans que s’aprovessin les vacunes, el que ha impossibilitat a la resta de països accedir al mercat.
La tercera dosi: una mala idea?
La idea d’administrar una tercera dosi s’està estenent ràpidament pel continent, el que Macip considera “un debat que no hauria ni d’haver començat”. El científic lamenta que ja s’estigui parlant de donar terceres dosis quan a la majoria de països no ha arribat ni la primera: “No és el moment mentre hi hagi països amb una situació molt pitjor”. Per això, assegura que “no ens ho hauríem ni de plantejar”, tot i admetre que serà necessària en algun moment. “Alguns col·lectius la poden necessitar, com ara els immunodeprimits o la gent gran, però no s’ha d’administrar massivament fins haver resolt el problema de fons”, conclou.
L’opinió de Macip contrasta amb la de l’epidemiòloga Sílvia de Sanjosé, membre del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la Covid-19 (GCMSC) que prepara un informe sobre la tercera dosi per a la Departament de Salut. Sanjosé reconeix que l’OMS és més partidària d’avançar en la vacunació als països amb dificultats d’accés a la vacuna, però al mateix temps recorda que a l’estat espanyol si s’està observant “que hi ha una part e la població que necessita una tercera dosi, ens mobilitzarem per vacunar”.
Compra mundial centralizada?
Sanjosé reconeix el missatge de l’OMS, per l’advertència que una tercera dosi per a països rics podria afectar la capacitat productiva i deixar de nou enrere els països més pobres. Aquesta epidemiòloga considera que els països que integren l’OMS haurien de mirar de “fer una estratègia operativa” conjunta tenint en compte el caràcter global de la lluita contra el virus. “De la mateixa manera que aquí a Europa hem anat tots els països per igual per què no organitzar una cosa més potent per millorar la distribució”, es pregunta l’experta. Sanjosé creu que “des del començament s’hauria d’haver fet una compra mundial més centralitzada”.
L’epidemiòloga apunta que la geopolítica, “que és molt difícil d’entendre de vegades”, ha tingut unes conseqüències sobre la vacunació global. De Sanjosé també creu que malgrat que l’OMS està integrada per 190 països això no es tradueix en què pugui establir qualsevol pauta d’acció: “En ocasions no té prou poder polític per poder estimular una decisió que tothom firmi”. Sobre la tercera dosi, dies enrere De Sanjosé va explicar que experts catalans preparen un informe per Salut i que s’estudia per exemple administrar mitja dosi a qui es consideri que la necessiti.
