Illa: “Un cop vist el que ha passat, tots vam arribar tard a això”

El ministre de Sanitat defensa que fins al 9 de març no se'ls comunica "oficialment" transmissió comunitària

“Un cop vist el que ha passat, tots vam arribar tard a això”, ha recogut el ministre de Sanitat, Salvador Illa, en una entrevista a ‘El País‘. Ha afegit que “tot Occident” va arribar tard a la gestió de la pandèmia però ha defensat que l’Estat “va actuar abans que altres”, decretant l’estat d’alarma “amb un número d’afectats i morts inferior a altres països”. A més, ha insistit que no va ser fins al 9 de març que se’ls va comunicar “de forma oficial” que hi havia transmissió comunitària i per això ha defensat que es van permetre actes multitudinaris, com la manifestació del 8-M, perquè amb la informació que hi havia es podien fer. D’altra banda, Illa preveu que la retirada de l’estat d’alarma “vagi bé”.

“Es va actuar com s’havia d’actuar d’acord amb la informació de la que es disposava en aquell moment, però no jugaré a predir el passat: és massa senzill”, ha manifestat. El ministre ha descartat valorar la investigació per haver permès la manifestació del 8-M però ha afirmat que el 8 de març hi van haver manifestacions “a tot el món” i que en aquell moment l’Estat estava en fase 1, “no hi havia transmissió comunitària”.

Ha explicat que el mateix 8 de març al vespre-nit va rebre una trucada on se l’informava que l’endemà es comunicaria un increment important de casos i que s’haurien de prendre mesures de distanciament social.

El ministre ha reconegut que en la gestió hi ha hagut “coses millorables” però que “es tracta de tenir més encerts que errades”. “Em sorprèn que quan les coses comencen a anar bé augmenta el soroll”, ha reflexionat, al temps que ha reclamat “unitat”.

Illa ha apuntat que el 21 de juny es pot aixecar a tot el territori l’estat d’alarma, tot i que en alguns territoris es podria fer abans. En cas que observin que l’evolució no es positiva ha afirmat: “Hauria d’adaptar-se a les noves circumstàncies”.

De cara al futur, ha explicat que treballen “preveient l’escenari més advers possible” amb l’objectiu d’evitar-lo. Ha confiat poder evitar col·lapse com el viscut els darrers mesos si tothom actua complint les recomanacions dins de la “responsabilitat individual” i sense oblidar que el virus continua present. En cas de l’aparició de brots i sense l’estat d’alarma, es podran fer “confinaments molt quirúrgics”.

Pel que fa al fet que les mascaretes han passat de no ser obligatòries a ser-ho, el ministre ha defensat que s’ha actuat conforme s’ha anat coneixent el virus. Ha afirmat que al principi les recomanacions eren que la mascareta tenien un ús “recomanable i fins i tot ni això”, mentre que al final s’ha vist que “era un element que valia la pena fer obligatori”. “Una gran lliçó d’aquesta pandèmia és la humilitat”, ha assegurat.

En aquest sentit, ha reconegut que al principi no hi havia mascaretes disponibles per a tothom però ha asseverat que si s’hagués estimat necessari el seu ús de forma generalitzada, “s’haurien activat tots els mecanismes per tenir-ne”.

D’altra banda, ha asseverat que es coneixerà el nombre total de víctimes per coronavirus i que hi ha “voluntat de total transparència”. “Ara estem a la fase d’ajustar i revisar tota la sèrie de casos i persones mortes. Amb el temps es farà un estudi que revisi i actualitzi tot. Clar que es coneixerà”, ha manifestat.

En aquest sentit, ha assegurat que “no hi ha cap tasca d’ocultació”, en relació al canvi en la forma d’informar sobre els casos. Ha afegit que les comunitats “a vegades no aporten els paràmetres adequats” per a ells, tot i que ha insistit que no vol polemitzar sobre això.

Ha defensat també que les xifres que s’estan donant inclouen els morts a residència amb positiu PCR. “Hem sol·licitat informació a les comunitats autònomes. Quan tinguem tot això ben analitzat, ho donarem a conèixer”, ha declarat, al temps que ha defensat que el 5 de març ja es va establir un protocol sobre què fer a les residències.

Nou comentari