Fa una setmana ja. Una setmana des que els Mossos van arribar a la Conca d’Òdena per quedar-s’hi fins a nou avís. Era el primer confinament de l’Estat arran de la pandèmia del coronavirus. Igualada i la seva àrea metropolitana quedava tancada a pany i forrellat. La mesura es dictava a les 9 de la nit. Només feia una hora que s’havia avisat als alcaldes dels municipis afectats i a les policies locals, protecció civil i Creu Roja. La reunió era tensa i els pocs periodistes que la seguien en podien descriure perfectament l’ambient. Tot es veia a través d’una finestra. A partir de les 12 de la nit, ningú ja va poder entrar ni sortir d’Igualada, Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui. Al final, va ser a les a dos quarts de dues de la matinada. Però, tant se val.
Una setmana després. A Igualada ja han mort 24 persones. Nou en un un dia. La xifra de positius s’enfila a 207 persones. Una majoria, 91, personal sanitari. De moment, set persones continuen en estat greu. No es veu horitzó. Aquí rau la preocupació principal, tant dels ciutadans com de les autoritats locals i nacionals. Què ha passat a l’Hospital d’Igualada, com està el seu personal i com superen aquesta crisi. De fet, ahir un metge de la privada que col·labora voluntàriament a l’Hospital retratava aquesta situació. “Si això s’allarga, hi haurà metges que quedaran tocats”, lamentava l’endocrinòleg Guillem Cuatrecasas.
“L’ambient és una estranya combinació de neguit i de temor”, comenta en Santi Vidal, l’igualadí que retrata cada dia la capital de l’Anoia. “Acabo de passar la zona de confinament, tinc la sensació que som als anys 70 i som al mur de Berlin”, descriu el periodista Toni Cortés que ahir acompanyava a voluntaris de Creu Roja que subministren aliments a famílies vulnerables. “Tens ganes de córrer cap a l’altra banda però penses que allò estarà pitjor d’aquí uns dies”, afegeix com un consol. Tot i aquest ambient, hi ha punts de solidaritat. A Vilanova del Camí es va portar a terme la descàrrega i distribució a Vilanova del Camí de 8.400 quilos provinents del Programa Operatiu d’Ajuda Europea. S’ha despertat la solidaritat interfamiliar.
La voluntat és no perdre els costums. Curiosament, el grup d’amics amb qui El Món va coindicir just dictar-se el confinament al bar Es Mos a tocar de l’Ajuntament fent la cerveseta s’han conjurat per mantenir l’agenda. “Ho hem de fer així, que el confinament no ens faci perdre els lligams!”, comenten. “Jo ho necessito, estic fins els pebrots del joc de paint ball d’Indiana Jones!”, es queixa un de la colla. Així que la barra de l’Es Mos ha esdevingut un divertit skype. El coronavirus no només és teletreball, és teleamistat. I ja ha passat una setmana.
Els amics d’Igualada, la cerveseta, per skype /Toni Cortés
