Un estudi amb 8.000 persones per erradicar l’hepatitis C en gais i dones trans

Posa el focus en persones VIH negatives que poden tenir pràctiques sexuals de risc

Erradicar l’hepatitis C del col·lectiu de gais i dones transsexuals no infectats pel VIH és l’objectiu d’un estudi del BCN Checkpoint i la Fundació Lluita Contra la SIDA que ha començat fa poques setmanes a Barcelona. Des de fa temps hi ha hagut dades sobre la incidència de l’hepatitis C en VIH positius, però la infecció en el cas dels negatius havia quedat més oculta. És en aquest grup que l’estudi es vol centrar ara.

L’any 2005 es van començar a tenir les primeres dades en congressos especialitzats sobre una possible transmissió sexual del virus en homes gais positius, una característica que es va convertir en factor de risc. Posteriorment, la incidència va començar a augmentar entre el col·lectiu d’homes gais VIH negatius, explica el director del BCN Checkpoint a EL MÓN, Ferran Pujol.

“Entre un 11 i un 20% de les persones que s’infecten clarifiquen la malaltia i es curen“, assegura Pujol. Actualment, hi ha un tractament efectiu de dues setmanes, però abans era un virus molt mortífer que es relacionava sobretot amb la transmissió sanguínia, en casos que es produïen en el marc de transfusions de sang o quan malalts del ronyó feien diàlisi.

L’estudi que ara comença a Catalunya a través del BCN Checkpoint, i que compta amb el suport de la farmacèutica Gilead i la Institut de Recerca de la Sida IrisCaixa, vol estudiar quina és la prevalença en aquest altre grup de població. “Ens preguntem per què passa?”, explica Pujol. La investigació resol un problema d’identificació de possibles casos en grups no tractats ni curats que poden haver passat “desapercebuts” pel sistema sanitari. A través del BCN Checkpoint el reclutament de participants s’espera que sigui més fàcil perquè és un centre comunitari dirigit a la comunitat LGTBI amb un volum elevat d’usuaris.

Primerament, als participants de l’estudi se’ls fa un test serològic per comprovar si han estat infectats. Posteriorment se’ls fa un qüestionari complet sobre pràctiques sexuals i consum de drogues. Si la persona reconeix certes pràctiques sexuals o bé lligades al consum d’estupefaents se’ls fa una prova PCR per determinar si està infectada i, en cas positiu, inicia d’immediat el tractament. En aquest sentit l’estudi també serveix per a fer un cribratge i trencar cadenes de transmissió.

Pràctiques de risc

L’estudi vol comprovar si determinades pràctiques sexuals i hàbits poden ser la via d’entrada de l’hepatitis C en el col·lectiu, explica a EL MÓN Ángel Rivero, un dels metges responsables de l’estudi. Un exemple de pràctica en observació és la del sexe en grup, que pot incloure l’ús de drogues —i aleshores és quan se l’etiqueta amb el nom de chemsex—. Es tracta d’un fenomen lligat sobretot a grans ciutats. Rivero explica que a Barcelona el fenomen, “que estava molt ocult, està molt estès i generalitzat ara, tot i que hi ha poques persones que ho reconeguin”.

La gradació de pràctiques que es poden dur a terme en sessions molt perllongades de sexe van des de combinar les relacions amb el consum d’estupefaents inhalats, fins a d’altres —més residuals— que inclouen la injecció de metamfetamina per via intravenosa. Les dues pràctiques, consideren els experts, suposen un risc d’infecció del virus de l’hepatitis C.

Posteriorment es farà un altre estudi en col·laboració amb una universitat d’Amsterdam que servirà per esbrinar punts que s’hagin pogut convertir en focus d’infecció. Es tractarà de fer l’anàlisi genètica del virus per veure si pertanyen a la mateixa soca i, a partir d’entrevistes als participants, determinar si han pogut contagiar-se en localitzacions concretes freqüentades per homes del col·lectiu, ja siguin saunes o festes de sexe.

Nou comentari