Gairebé la meitat de noies adolescents de Catalunya volen aprimar-se. En concret, el 47% de les noies ha expressat el desig de perdre pes en l’enquesta anual de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), que enguany s’ha realitzat a 5.135 adolescents del país. En l’enquesta anterior, referent al curs escolar 2019-2020, aquesta dada es quedava en el 32% de les noies. En el mateix sentit, també els nois augmenten la voluntat d’aprimar-se, passant del 15% al 21%. Així, segons la psicòloga i directora de l’entitat, Sara Bujalance, això està vinculat al fet que “la pandèmia ha disparat els factors de risc de salut mental” i, per tant, també s’ha viscut “un clar increment” dels casos preocupants pel que fa als trastorns alimentaris.
L’associació catalana que s’encarrega de combatre aquestes malalties informa que la pandèmia ha suposat un punt d’inflexió que ha disparat les atencions que realitzen anualment. Si l’any 2019 vorejaven els 2.000 casos, l’any passat ja van arribar a les 5.000 atencions per situacions de trastorns de la conducta alimentària (TCA) i la previsió és que aquest any s’acabi amb una xifra similar, ha expressat Bujalance.
L’informe presentat aquest dilluns també ha revelat que hi ha un 41% de les adolescents entre 12 i 16 anys que ha provat de fer dieta sense cap control professional, mentre que en l’enquesta anterior la xifra era del 34%. El fet que 4 de cada 10 noies ja hagi intentat perdre pes sense recórrer a experts “alarma especialment” la directora de l’ACAB perquè “és la conducta de risc precipitant de trastorn de la conducta alimentària més important”. Això, segons la psicòloga, implica que no sempre que es faci una dieta sense control mèdic s’acabarà en un cas de TCA, però s’ha de tenir en compte perquè “la gran majoria” de persones que desenvolupen el trastorn l’han iniciat a través d’aquesta conducta.
La dada que ha seguit la mateixa tendència creixent és la dels adolescents que expliquen que podrien estar patint un trastorn alimentari, que s’ha doblat. Si el curs 2019-2020 el 4,5% dels enquestats apuntava tenir sospites d’estar vivint aquesta situació, el darrer curs aquesta xifra ha arribat al 8,7% dels alumnes. Més estable ha estat la percepció de l’entorn, que ha situat en un 32% els companys que creuen que algú de l’escola pot estar travessant un TCA. En aquest cas l’enquesta és anònima, però en alguns casos la vergonya o por d’explicar el cas també és un factor a tenir en compte. Com a part implicada en arribar als centres educatius realitzant-hi tallers de prevenció, el psicòleg de l’ACAB Joel Guillen explica que “hi ha alumnes que parlen d’ells mateixos però explicant-ho com si fos un company” i que, a posteriori, confessen que els que viuen la situació de trastorn alimentari són ells.
En aquest mateix context, les dades de l’enquesta situen també un creixement de la importància de l’aspecte físic pel que fa al contingut de les burles que reben els adolescents. L’estudi apunta que un 42% dels enquestats expliquen haver patit escarni i que en un 86% dels casos el comentari tenia a veure amb el seu cos. L’any 2019, el percentatge era del 76%.
