És Nadal. Una festivitat que se celebra el 25 de desembre. Un dia que el món sembla que s’aturi. Es commemora el naixement de Jesús de Natzaret. La llegenda evangèlica i, de retruc les nadales, diu que Jesús és nat a l’establia, entre un bou i una mula, amoixainat per pastors, cobert per un àngel anunciador i amb la visita de tres Reis d’Orient que seguien l’estela amb un curiós assortit d’encens, mirra i or. Però la història científica diu altres coses i cada interpretació bíblica també hi diu la seva. Però on, quan i per què és el 25 de desembre és una altra història, tan apassionant com la que alimenta les nadales, el tió o el pessebre.
Si fem cas als evangelis, concretament els d’en Mateu i en Lluc, hi ha una discordança clara de dates. De fet, hi ha deu anys de diferència entre la suposada data de naixement de Jesús que marquen l’un i l’altre. Mateu detalla que va néixer durant els anys que regnava Herodes i Lluc situa el naixement quan August va decretar el cens. Precisament, el cens no quadra gaire en el benentès que, segons un dens reportatge publicat al National Geografic, l’únic cens pròxim a la data va ser ordenat pel governador romà a Síria, Publi Sulpici, sis anys abans del que s’ha convingut com a any 0, que marca l’abans i el després de Jesucrist.
Precisament, la qüestió del cens és la que aporta més dubtes a la història. Suposadament, el cens va obligar Josep i Maria anar cap a Betlem, d’on era originari el pare del futur Messies. Un detall que fa trontollar la història. En primer terme, censar la població era per recaptar impostos o per allistar-los per a l’exèrcit, és a dir, una mesura tampoc és que fos gaire popular. D’aquí que sigui dubtós que, a més, s’ordenés l’empadronament a l’hivern.
Per altra banda, pocs censos es registraven en aquella època, fins al punt que tampoc no era necessari anar al lloc de naixement, només calia empadronar-se on vivies. Però, a més, cal afegir un altre dubte. Si va néixer a Betlem, per què se’l coneix com a Jesús de Natzaret? Cal tenir present que els cognoms es manllevaven del lloc de naixement o bé es formen amb el nom del pare. Això vol dir, que Jesús es podria haver conegut com a Jesús de Josep. Per tant, la probabilitat del naixement en una establia perd ganxo.
Llibres com Vida de Jesús, d’Ernesto Renan, La invenció de Jesús de Natzaret, de Fernando Bermejo, o La Vida de Jesuscristo, de Louis Claude, donen la volta a la historiografia evangèlica i aporten les dades d’un místic jueu que va ser escollit com el símbol d’una religió, la cristiana, que té fins i tot un Estat independent. Les biografies de Jesús esberlen el tòpic i aclareixen també per què es va escollir el dia de Nadal, com si el dia del naixement fos el 25 de desembre.
De fet, aquest dia ja era la data festiva del Sol Invicte, que provenia de la convenció d’una celebració pagana, el solstici, i la d’un déu oriental que l’emperador Aurelià, un pragmàtic de finals del segle III, va acollir al santoral romà per afavorir les terres conquerides. Tampoc era una gran novetat perquè Dionís l’Exigu ja el va marcar al calendari amb aquesta referència. Però va ser l’emperador Constantí i, en major mesura, Teodosi, qui va ordenar el cristianisme com oficial, que va entronitzar aquesta data.
Així doncs, ni el dia, ni el lloc ni el motiu. Però al capdavall, la figura del pessebre, l’establia és un altar a la pau que indica molts factors identitaris del cristianisme, com la pobresa o la senzillesa. El triomf del relat en l’imaginari col·lectiu ha convertit una festa pagana en una expressió familiar, tradicional i concreta que fins i tot, té cançons pròpies, més o menys similars arreu del món.
