És Nadal. Una festivitat que se celebra el 25 de desembre. Un dia que el món sembla que s’aturi. Es commemora el naixement de Jesús de Natzaret. La llegenda evangèlica i, de retruc les nadales, diu que Jesús és nat a l’establia, entre un bou i una mula, amoixainat per pastors, cobert per un àngel anunciador i amb la visita de tres Reis d’Orient que seguien l’estela amb un curiós assortit d’encens, mirra i or. Però la història científica diu altres coses i cada interpretació bíblica també hi diu la seva. Però on, quan i per què és el 25 de desembre és una altra història, tan apassionant com la que alimenta les nadales, el tió o el pessebre.

Si fem cas als evangelis, concretament els d’en Mateu i en Lluc, hi ha una discordança clara de dates. De fet, hi ha deu anys de diferència entre la suposada data de naixement de Jesús que marquen l’un i l’altre. Mateu detalla que va néixer durant els anys que regnava Herodes i Lluc situa el naixement quan August va decretar el cens. Precisament, el cens no quadra gaire en el benentès que, segons un dens reportatge publicat al National Geografic, l’únic cens pròxim a la data va ser ordenat pel governador romà a Síria, Publi Sulpici, sis anys abans del que s’ha convingut com a any 0, que marca l’abans i el després de Jesucrist.

Precisament, la qüestió del cens és la que aporta més dubtes a la història. Suposadament, el cens va obligar Josep i Maria anar cap a Betlem, d’on era originari el pare del futur Messies. Un detall que fa trontollar la història. En primer terme, censar la població era per recaptar impostos o per allistar-los per a l’exèrcit, és a dir, una mesura tampoc és que fos gaire popular. D’aquí que sigui dubtós que, a més, s’ordenés l’empadronament a l’hivern.

Per altra banda, pocs censos es registraven en aquella època, fins al punt que tampoc no era necessari anar al lloc de naixement, només calia empadronar-se on vivies. Però, a més, cal afegir un altre dubte. Si va néixer a Betlem, per què se’l coneix com a Jesús de Natzaret? Cal tenir present que els cognoms es manllevaven del lloc de naixement o bé es formen amb el nom del pare. Això vol dir, que Jesús es podria haver conegut com a Jesús de Josep. Per tant, la probabilitat del naixement en una establia perd ganxo.

Llibres com Vida de Jesús, d’Ernesto Renan, La invenció de Jesús de Natzaret, de Fernando Bermejo, o La Vida de Jesuscristo, de Louis Claude, donen la volta a la historiografia evangèlica i aporten les dades d’un místic jueu que va ser escollit com el símbol d’una religió, la cristiana, que té fins i tot un Estat independent. Les biografies de Jesús esberlen el tòpic i aclareixen també per què es va escollir el dia de Nadal, com si el dia del naixement fos el 25 de desembre.

De fet, aquest dia ja era la data festiva del Sol Invicte, que provenia de la convenció d’una celebració pagana, el solstici, i la d’un déu oriental que l’emperador Aurelià, un pragmàtic de finals del segle III, va acollir al santoral romà per afavorir les terres conquerides. Tampoc era una gran novetat perquè Dionís l’Exigu ja el va marcar al calendari amb aquesta referència. Però va ser l’emperador Constantí i, en major mesura, Teodosi, qui va ordenar el cristianisme com oficial, que va entronitzar aquesta data.

Així doncs, ni el dia, ni el lloc ni el motiu. Però al capdavall, la figura del pessebre, l’establia és un altar a la pau que indica molts factors identitaris del cristianisme, com la pobresa o la senzillesa. El triomf del relat en l’imaginari col·lectiu ha convertit una festa pagana en una expressió familiar, tradicional i concreta que fins i tot, té cançons pròpies, més o menys similars arreu del món.

Comentaris

    jaume mes3 Desembre 25, 2021 | 18:21
    el cristianisme, que no Jesús, pueril al costat de místiques anteriors (com el islam) va substituir i adaptar tota cosmovisió pagana indoeuropea y concretament greco-persa y la va adaptar, com també l'imperi, a les seves fanàtiques ànsies de poder i totalitarisme. Al llarg del any es repeteix i al llarg dels anys un munt de fake news per destruir una altre visió del món i els valors. Al adjectiu pueril podem descartar quatre místics que tenien de cristians lo que d'altres de pagans, excels.
      Eric Desembre 26, 2021 | 10:16
      L'islam va ser posterior. L'alcorà reconeix Jesús com a mesies en igualtat amb Mahoma, el que pasa que Mahoma va ser l'últim.
    Top Desembre 25, 2021 | 18:39
    Un element que cal recordar és el color de la pell dels jueus de l'època: eren tots foscos i molt. No pas com la lletra de la canço de Nadal catalana "A 25 de desembre, fum, fum, fum": "ros i blanquet". Les imatges de Yeshua (nom real en hebreu que vol dir "salvació") s'assemblen més al tipus germànic i escandinau que als jueus de l'època. La mistificació és un comportament característic dels Humans. Un altre element interessant és que cap historiador romà el nomena als seus escrits. I això és sospitós sabent que Israel era una província romana ocupada i que tot el que hi esdevenia ho sabien a Roma ràpidament. Un altre element és que Yeshua i els seus deixebles eren jueus i aquests crearen una secta jueva. I no deixaven entrar-hi a ningú que no fos pas jueu. Si més no a l'inici de la Secta. També sabem que les comunitats jueves i les cristianes a l'exterior (p.ex Grècia) es relacionaven molt bé fins l'arribada del maquiavèlic Constantinos. L'anti-semitisme neix directament de la Secta Jueva Cristiana a l'època de Constantinos i anà fent-se més violenta i malvada a mesura que la Secta Cristiana convertia tota Europa. Un altre element que la Secta Cristiana canvià fou la rencarnació, evident al grup de Yeshua i evident als Essenis que els seus pares n'eren membres. L'odi als Jueus que els Nazis Alemanys varen condensar als Camps d'Extermini té un origen cristià que paradoxalment fou una secta - com moltes altres - del Judaïsme.
    Hans KÑ Desembre 25, 2021 | 20:07
    El Cristianisme primitiu , no era res més que un Judaisme Heterodoxe , i aixi ho defensava Pere de Galileu ,front a las tesis que van ser guanyadores de Pau de Tars , que va passar de perseguir als cristians a convertir el cristianisme en una religió autonoma del Judaisme amb elements grecs i romans , fins i tot amb la figura del Papa , com mimetisme amb la figura del Cesar de Roma .
    Hans Kürbis Desembre 25, 2021 | 20:07
    El Cristianisme primitiu , no era res més que un Judaisme Heterodoxe , i aixi ho defensava Pere de Galileu ,front a las tesis que van ser guanyadores de Pau de Tars , que va passar de perseguir als cristians a convertir el cristianisme en una religió autonoma del Judaisme amb elements grecs i romans , fins i tot amb la figura del Papa , com mimetisme amb la figura del Cesar de Roma .
    Probetes Desembre 26, 2021 | 00:54
    Ara podem escollir entre profetes i probetes, o els dos, no conec ningú que exclogui les dos. Si le religió és tan criminal com el poder polític, cal eliminar-los de l’equació. Veurem si el bang social seran els robots: no faran falta ni profetes ni polítics criminals.
    Observador Desembre 26, 2021 | 07:57
    Que la festa de Nadal és una festa preexistent adaptada al cristianisme sembla força clar. Però no totes les històries son falses. La data del naixement de Crist, per un error de comptes, es pot situar en l any 3 abans de l'era cristiana. Una prova n'es l' Estel d'Orient; aquell any aparegué el cometa Halley. Un altre, els 33 anys de Crist; va morir l'any 27 de la nostra era i tenia, naturalment 33 d'anys ( 3, 2, 1 i 0 anys + 27 = 33). Es diu que en morir Crist, -cap a les tres de la tarda- "El cel s'enfosquí" Fets els calculs resulta que hi hagué un eclipsi de sol. No tots els relats evengèlics són inventats.
    Enric Canet Desembre 26, 2021 | 08:31
    Els textos del naixement de Jesus ni son històrics ni ho pretenien. És una reflexió sobre la seva vida que fa l’escriptor.
    Caganer Desembre 26, 2021 | 10:04
    El Nadal versus cristianisme és una més de les metàfores naifs que sustenten la religió cristiana. Qüestió de bona fe. Totes les religions s'expliquen amb metàfores. Qui s'ho vol creure s'ho creu quan li convé. Molta gent alterna déu i el diable com a filosofia de vida i ni se n'adonen.
    Dolors Desembre 26, 2021 | 13:53
    Em sap greu no estar d’acord amb el Quico, en aquest cas i respecte a les fake sobre el naixement de Jesús. Vers el naixement a una establia, si visites Betlem es poden veure com eren les cases i les posades, eren coves i al fons del tot de la cova hi havia el lloc pels animals, podia haver estat aquest l’espai que els hi cediren a Josep i Maria. Vers la discordança entre Mateu i Lluc sento també el desacord i no només això sinó el fet de la ignorància històrica. Mateu era jueu i parla del rei Herodes que era el rei a Judea i Lluc en parla de l’Emperador romà. N’estic d’acord en que la data del naixement no podia ser de cap manera el 25 de desembre (la Bíblia tampoc diu que fos aquesta data), però un lector acurat en saber que els pastors estaven al ras, ja sap que havia de ser una data estival. Vers al fet que va néixer a Betlem i li deien Natzaré, el propi relat bíblic explica els motius, va néixer a Betlem però després va viure a Egipte mentre visqué Herodes i la resta de la seva vida fins als 30 a Natzaret.
    na fent Desembre 26, 2021 | 22:14
    La biblia és la novel·la més venuda del món.
    ciutadà Desembre 27, 2021 | 08:29
    Enric Canet; els textos del naixement de Crist no són històrices. Psrò pretenen ser-ho.

Nou comentari