En un dels seus discursos més populars a la Sorbona, Macron advertia l’any 2017 de la importància que des de les universitats europees es fomentés la cohesió entre els estats membres. La intervenció del president francès estava motivada per la necessitat de competir amb les universitats de Corea, Japó i la Xina, que juntament amb les facultats americanes són líders en innovació i recerca. Dos mesos més tard, el Consell d’Europa li agafava el relleu i animava a la creació de xarxes d’universitats europees.
La Comissió Europea va decidir llavors llançar la convocatòria “Iniciativa Universitats Europees”, subvencionada amb 85 milions d’euros procedents de fons europeus, on s’incentivava les facultats a fer aliances i treballar per establir el model d’universitat europea per l’any 2050. Un total de 17 pilots treballen actualment en els projectes que en tres anys presentaran a la Comissió.
Així es va gestar el naixement d’Eutopia, una aliança que inclou sis universitats europees: University of Gothenburg, Univerza v Ljubljani, Vrije Universiteit Brussel, Université Cergy-Pantoise, University of Warwick i la Universitat Pompeu Fabra. Les sis comparteixen l’ambició de renovar la docència per tal de poder competir fora del continent.
“Aquest projecte és una porta cap a Europa”, assegura en declaracions al Món Pelegrí Viader, vicerector de la Universitat Pompeu Fabra. L’encarregat del projecte Eutopia explica que “Espanya té una regulació legal molt estricta” i veu en el pilot “la possibilitat que aquestes regulacions no s’apliquin i s’implantin les europees”.
El programa Erasmus+ ‘Universitats europees’ ha finançat Eutopia amb 5 milions d’euros que han de servir, entre altres coses, per crear graus, assignatures, beques de doctorat, programes de mobilitat i plataformes de recerca conjuntes per fomentar la integració universitària sense renunciar a la identitat pròpia de cadascuna de les facultats.
Eutopia s’haurà d’enfrontar a moltes dificultats. Un exemple són les taxes, que com explica Viader “estan molt nacionalitzades”. Per això, la feina de la universitat catalana és ara “analitzar els possibles obstacles i trobar solucions que els puguin resoldre”.
Viader recorda que l’objectiu “és canviar el sistema”, ja que l’actual “no contempla un accés obert per la gent de fora”. “Ara les nostres universitats no poden competir quant a innovació”, assegura. “Les universitats només tindran sentit si estan integrades en la societat i generen externalitats positives”, sentencia l’adjunt al rector.
Més de 165.000 estudiants i 30.000 membres del personal formen part d’aquesta xarxa en què també estan implicats centres de recerca en 764 àmbits de coneixement. D’aquesta manera, es celebren trobades semestrals entre els equips de govern de les sis universitats, les anomenades Eutopia Weeks. Ferran Piqué, un dels alumnes més implicats en el naixement i desenvolupament del projecte, assegura a aquest diari que els estudiants que hi participen “volen garantir que les universitats catalanes no quedin enrere i exerceixin un lideratge en el nou món digital en el qual ens trobem immersos”.
L’estudiant destaca que “el fet que a l’aliança s’hi parlin diferents llengües assegura la protecció de cadascuna d’elles” i garanteix que “mai no renunciarem al català ”. Piqué veu en Eutopia “un pou d’oportunitats pels estudiants que no s’ha de deixar escapar”.
A la Universitat Lliure de Brussel·les (VUB), Paulina Rios, és una de les alumnes més implicades en el projecte.“El meu objectiu és que tots els estudiants tinguin accés a maneres diferents de pensar i d’aquesta manera fonamentin el seu desenvolupament personal”, assegura l’estudiant. “Formar part d’Eutopia és una responsabilitat increïble”, sentencia Rios.
