“El que fem avui dissenya la Terra del futur. Estem canviant la trajectòria del planeta”. Així de contundent comença la conversa de El Món amb Pep Canadell, un dels autors del preocupant informe de l’ONU sobre el canvi climàtic, que va fer saltar totes les alarmes la setmana passada. L’anàlisi de l’IPCC, el comitè d’experts en canvi climàtic, preveu un augment generalitzat de la temperatura de fins a 4,4 c° a finals de segle, el que suposaria, de retruc, un augment encara més gran del nivell del mar i l’aparició de fenòmens meteorològics cada vegada més extrems. Aturar l’augment de la temperatura encara està en les nostres mans, però preocupa la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que seguim emetent.
De fet, Canadell assegura que cada any la humanitat emet 42.000 milions de tones de diòxid de carboni, tot i que la gent “no entén la bestiesa que és aquesta xifra”. Aquest gas s’està acumulant a l’atmosfera des de 1750, i mai es dilueix, per la qual cosa “encara que paréssim les emissions ens quedaríem amb el clima que ja tenim”. “Si no parem les emissions i el clima s’escalfa fins a extrems que no ens agraden no hi podrem fer res. Només ens quedarà dir ‘ja us ho vam avisar fa trenta anys’”, adverteix l’executiu del Global Carbon Project.
“Reduir les emissions depèn del que decidim conjuntament”, assegura Canadell, que posa d’exemple el Regne Unit com un dels països que ha decidit reduir les seves emissions. L’expert considera que es pot fer “sense destrossar l’economia”, però admet que molts països no estan disposats a fer-ho pels interessos creats. “A Austràlia, per exemple, estan poc disposats perquè el país està molt a prop de la indústria dels combustibles fòssils, que té un poder molt gran”, explica Canadell, que apunta que dues terceres parts dels 45 països que estan reduint emissions són europeus.
Irreversible a escala humana
Canadell considera que és important entendre per què s’assegura que el canvi climàtic és irreversible. El millor escenari, explica, seria aturar la pujada de temperatura en 1,5 graus. “És gairebé impossible, però encara que ho aconseguíssim, la temperatura s’estabilitzaria allà i durant segles no baixaria”, explica l’expert, que assegura que el diòxid no s’absorbiria del tot fins d’aquí a vint mil anys. “És per això que es diu que a escala humana és irreversible”, afegeix.
L’augment de temperatura comportaria també l’augment del nivell del mar. “Per més que estabilitzéssim la temperatura, el nivell seguiria pujant durant milers d’anys, perquè la penetració de la calor a l’oceà és molt lenta i anirà pujant a poc a poc”, explica l’expert, que apunta que si paréssim l’escalfament a dos graus, el que ja seria “tot un èxit”, d’aquí a dos mil anys el nivell del mar ja haurà pujat entre dos i sis metres. “L’interessant no és què passarà amb les pobres persones que viuen a la costa, sinó que serveix per veure que els impactes que fem avui a la Terra dissenyen el planeta del futur”, conclou.
Utilitzar el passat per millorar el futur
El paleoclimàtic i professor d’història de la UB, Mariano Barriendos, assegura que mitjançant un “sistema d’encert i error” com el dels nostres avantpassats podríem ajudar a revertir la greu situació climàtica del planeta. “Tenim centenars d’anys d’acumulat de situacions extremes, de crisis i de com responen les societats. Es podrien prendre decisions més consolidades i millorar”, assegura taxativament. Barriendos assegura que “faríem bé de mirar enrere i analitzar la casuística i l’experiència de la gent que ja ho va viure en el passat“.
El professor atribueix a la “supèrbia” el fet que “no es pugui admetre una correcció dels avantpassats”. “Està molt refermada la creença que tot el que ja ha passat és pitjor i que el que nosaltres proposem és progrés“, lamenta l’expert, que considera “una contradicció” pensar que no es pot progressar aprofitant idees del passat.
“Estem en una societat que planifica obres públiques, societats i pren decisions ambientals pel futur amb una base d’informació que és només el període instrumental, és a dir, el segle vint”, explica Barriendos, que considera que en lloc d’utilitzar dades de fa vuitanta anys s’haurien d’utilitzar les de vuit segles. “Els episodis més greus els trobarem llavors”, defensa. El professor lamenta que quan ho explica a les administracions “la seva actitud és d’absoluta desconnexió”. “Fa dos anys que intento anar a l’Agència Catalana de l’Aigua perquè m’escoltin, ja que ells tenen 400 episodis d’inundacions a la seva base de dades i jo en tinc 4.100”, es queixa Barriendos, que assegura que les administracions ignoren les seves anàlisis.
El professor creu que la raó que no l’escoltin és que “la informació molesta si es vol generar un gran benefici econòmic“. “El sistema a Espanya és pervers, perquè Franco va fer que les constructores mai hagin d’assumir cap problema”, defensa després d’assegurar que “es pot construir on els dóna la gana” perquè si hi ha un problema greu “tot ho ha de pagar l’Estat”. “Tots, amb els nostres impostos, paguem les actituds de poc sentit comú que es mouen pel sentit especulatiu”, resol.
Situacions similars al llarg de la història
“En el passat hi ha hagut situacions climàtiques similars, algunes de més greus i altres menys, però més freqüents”, explica Barriendos, que assegura que sempre hi ha hagut societats que han arribat a “un punt de col·lapse amb el medi i les seves condicions alterades”. El que es planteja ara, assegura, és “un canvi de paradigma” pel col·lapse d’un sistema i la posada en marxa d’un de nou. Adverteix, però, que “d’aquí a dos segles res s’assemblarà al que hi ha ara”.
Per il·lustrar altres situacions greus a la història, Barriendos explica el refredament del clima al segle XV, quan les temperatures van baixar tres graus. “Es va haver d’actuar amb paciència i veient els errors per resoldre’ls. El canvi de paradigma va ser tan fort que van néixer l’humanisme i les universitats per replantejar el coneixement del medi“, explica el paleoclimàtic. A Barriendos li agradaria, però, que es busquessin nous models abans de trobar-nos amb la necessitat, però lamenta que “la societat no vol conèixer la seva pròpia història”.
Les catàstrofes climàtiques que vindran
Períodes secs més llargs i precipitacions torrencials violentes. Aquest és el doble impacte que tindrà el planeta si no aconseguim estabilitzar la temperatura en els pròxims anys. “Es perdrà el confort climàtic de les ciutats. Les nits tòrrides seran més freqüents i el període de calor molt més llarg”, explica Barriendos, que creu que hi haurà dues fases climàtiques: una temporada amb fred moderat i l’altra, molt més llarga, amb calor extrema. “Això farà patir la vegetació i les collites perdran rendiment, pel que els preus pujaran molt”, assegura el professor, que adverteix d’una possible segregació social pels alts preus. “No tothom podrà permetre’s, per exemple, tenir electricitat o beure aigua de qualitat”, afegeix.
A banda, el paleoclimàtic adverteix dels perills que apareguin fenòmens nous a la Mediterrània a més d’agreujar el clima que ja tenim. “Hi ha la possibilitat que hi hagi huracans, que en la geografia del Mediterrani actuaran com una bola a una taula de billar petita: rebotaran i no marxaran”, explica preocupat.
Barriendos vaticina que no hi haurà platges a la Catalunya del futur. “Qui en vulgui se l’haurà de pagar de la seva butxaca i la perdrà amb els temporals”, avisa. “En els propers decennis l’aigua s’anirà enduent totes les infraestructures, per exemple, el sistema de drenatge”, continua l’expert, que considera que amb la inundació de la part subterrània de les ciutats caldrà posar bombes elèctriques per fer sortir els residus, el que “costarà un dineral amb la factura de llum que tenim ara”.
“L’aeroport serà una estació d’hidroavions”
Els dos experts comparteixen el rebuig per l’ampliació de l’aeroport del Prat en un moment de greu crisi climàtica com la que vivim. “Els aeroports requereixen més combustibles fòssils i no tenim una solució renovable ni la tindrem abans de vint anys”, explica Canadell, que adverteix que “fer més aeroports o fer-los més grans és anar en direcció contrària al camí de descarbonització que hem de seguir”. Canadell puntualitza que l’Estat està fent “molt bé” el pas cap a les renovables, però lamenta que els governs “seguiran buscant maneres de fer créixer l’economia malgrat els seus efectes”.
Barriendos va més enllà i assegura que a finals de segle l’aeroport serà “una estació d’hidroavions”. “Quina mania amb muntar un aeroport tan gros quan ja sabem que pujarà el nivell del mar i hi haurà inundacions gravíssimes”, afegeix, després d’advertir que l’aeroport “ho tindrà molt difícil” per poder seguir funcionant en uns anys.
1 
