“Estem canviant la trajectòria del planeta”: l’alerta dels experts per l’escalfament global es multiplica

Científics catalans avisen que Catalunya es podria quedar sense platges i ser assotada per huracans en el futur

El que fem avui dissenya la Terra del futur. Estem canviant la trajectòria del planeta”. Així de contundent comença la conversa de El Món amb Pep Canadell, un dels autors del preocupant informe de l’ONU sobre el canvi climàtic, que va fer saltar totes les alarmes la setmana passada. L’anàlisi de l’IPCC, el comitè d’experts en canvi climàtic, preveu un augment generalitzat de la temperatura de fins a 4,4 c° a finals de segle, el que suposaria, de retruc, un augment encara més gran del nivell del mar i l’aparició de fenòmens meteorològics cada vegada més extrems. Aturar l’augment de la temperatura encara està en les nostres mans, però preocupa la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que seguim emetent.

De fet, Canadell assegura que cada any la humanitat emet 42.000 milions de tones de diòxid de carboni, tot i que la gent “no entén la bestiesa que és aquesta xifra”. Aquest gas s’està acumulant a l’atmosfera des de 1750, i mai es dilueix, per la qual cosa “encara que paréssim les emissions ens quedaríem amb el clima que ja tenim”. “Si no parem les emissions i el clima s’escalfa fins a extrems que no ens agraden no hi podrem fer res. Només ens quedarà dir ‘ja us ho vam avisar fa trenta anys’”, adverteix l’executiu del Global Carbon Project.

“Reduir les emissions depèn del que decidim conjuntament”, assegura Canadell, que posa d’exemple el Regne Unit com un dels països que ha decidit reduir les seves emissions. L’expert considera que es pot fer “sense destrossar l’economia”, però admet que molts països no estan disposats a fer-ho pels interessos creats. “A Austràlia, per exemple, estan poc disposats perquè el país està molt a prop de la indústria dels combustibles fòssils, que té un poder molt gran”, explica Canadell, que apunta que dues terceres parts dels 45 països que estan reduint emissions són europeus.

Irreversible a escala humana

Canadell considera que és important entendre per què s’assegura que el canvi climàtic és irreversible. El millor escenari, explica, seria aturar la pujada de temperatura en 1,5 graus. “És gairebé impossible, però encara que ho aconseguíssim, la temperatura s’estabilitzaria allà i durant segles no baixaria”, explica l’expert, que assegura que el diòxid no s’absorbiria del tot fins d’aquí a vint mil anys. “És per això que es diu que a escala humana és irreversible”, afegeix.

L’augment de temperatura comportaria també l’augment del nivell del mar. “Per més que estabilitzéssim la temperatura, el nivell seguiria pujant durant milers d’anys, perquè la penetració de la calor a l’oceà és molt lenta i anirà pujant a poc a poc”, explica l’expert, que apunta que si paréssim l’escalfament a dos graus, el que ja seria “tot un èxit”, d’aquí a dos mil anys el nivell del mar ja haurà pujat entre dos i sis metres. “L’interessant no és què passarà amb les pobres persones que viuen a la costa, sinó que serveix per veure que els impactes que fem avui a la Terra dissenyen el planeta del futur”, conclou.

Estimació de l'escalfament global el 2085 | NASA
Estimació de l’escalfament global el 2085 | NASA

Utilitzar el passat per millorar el futur

El paleoclimàtic i professor d’història de la UB, Mariano Barriendos, assegura que mitjançant un “sistema d’encert i error” com el dels nostres avantpassats podríem ajudar a revertir la greu situació climàtica del planeta. “Tenim centenars d’anys d’acumulat de situacions extremes, de crisis i de com responen les societats. Es podrien prendre decisions més consolidades i millorar”, assegura taxativament. Barriendos assegura que “faríem bé de mirar enrere i analitzar la casuística i l’experiència de la gent que ja ho va viure en el passat“.

El professor atribueix a la “supèrbia” el fet que “no es pugui admetre una correcció dels avantpassats”. “Està molt refermada la creença que tot el que ja ha passat és pitjor i que el que nosaltres proposem és progrés“, lamenta l’expert, que considera “una contradicció” pensar que no es pot progressar aprofitant idees del passat.

“Estem en una societat que planifica obres públiques, societats i pren decisions ambientals pel futur amb una base d’informació que és només el període instrumental, és a dir, el segle vint”, explica Barriendos, que considera que en lloc d’utilitzar dades de fa vuitanta anys s’haurien d’utilitzar les de vuit segles. “Els episodis més greus els trobarem llavors”, defensa. El professor lamenta que quan ho explica a les administracions “la seva actitud és d’absoluta desconnexió”. “Fa dos anys que intento anar a l’Agència Catalana de l’Aigua perquè m’escoltin, ja que ells tenen 400 episodis d’inundacions a la seva base de dades i jo en tinc 4.100”, es queixa Barriendos, que assegura que les administracions ignoren les seves anàlisis.

El professor creu que la raó que no l’escoltin és que “la informació molesta si es vol generar un gran benefici econòmic“. “El sistema a Espanya és pervers, perquè Franco va fer que les constructores mai hagin d’assumir cap problema”, defensa després d’assegurar que “es pot construir on els dóna la gana” perquè si hi ha un problema greu “tot ho ha de pagar l’Estat”. “Tots, amb els nostres impostos, paguem les actituds de poc sentit comú que es mouen pel sentit especulatiu”, resol.

Situacions similars al llarg de la història

“En el passat hi ha hagut situacions climàtiques similars, algunes de més greus i altres menys, però més freqüents”, explica Barriendos, que assegura que sempre hi ha hagut societats que han arribat a “un punt de col·lapse amb el medi i les seves condicions alterades”. El que es planteja ara, assegura, és “un canvi de paradigma” pel col·lapse d’un sistema i la posada en marxa d’un de nou. Adverteix, però, que “d’aquí a dos segles res s’assemblarà al que hi ha ara”.

Per il·lustrar altres situacions greus a la història, Barriendos explica el refredament del clima al segle XV, quan les temperatures van baixar tres graus. “Es va haver d’actuar amb paciència i veient els errors per resoldre’ls. El canvi de paradigma va ser tan fort que van néixer l’humanisme i les universitats per replantejar el coneixement del medi“, explica el paleoclimàtic. A Barriendos li agradaria, però, que es busquessin nous models abans de trobar-nos amb la necessitat, però lamenta que “la societat no vol conèixer la seva pròpia història”.

Les catàstrofes climàtiques que vindran

Períodes secs més llargs i precipitacions torrencials violentes. Aquest és el doble impacte que tindrà el planeta si no aconseguim estabilitzar la temperatura en els pròxims anys. “Es perdrà el confort climàtic de les ciutats. Les nits tòrrides seran més freqüents i el període de calor molt més llarg”, explica Barriendos, que creu que hi haurà dues fases climàtiques: una temporada amb fred moderat i l’altra, molt més llarga, amb calor extrema. “Això farà patir la vegetació i les collites perdran rendiment, pel que els preus pujaran molt”, assegura el professor, que adverteix d’una possible segregació social pels alts preus. “No tothom podrà permetre’s, per exemple, tenir electricitat o beure aigua de qualitat”, afegeix.

Canvi climàtic | Needpix
El futur que espera al planeta | Needpix

A banda, el paleoclimàtic adverteix dels perills que apareguin fenòmens nous a la Mediterrània a més d’agreujar el clima que ja tenim. “Hi ha la possibilitat que hi hagi huracans, que en la geografia del Mediterrani actuaran com una bola a una taula de billar petita: rebotaran i no marxaran”, explica preocupat.

Barriendos vaticina que no hi haurà platges a la Catalunya del futur. “Qui en vulgui se l’haurà de pagar de la seva butxaca i la perdrà amb els temporals”, avisa. “En els propers decennis l’aigua s’anirà enduent totes les infraestructures, per exemple, el sistema de drenatge”, continua l’expert, que considera que amb la inundació de la part subterrània de les ciutats caldrà posar bombes elèctriques per fer sortir els residus, el que “costarà un dineral amb la factura de llum que tenim ara”.

“L’aeroport serà una estació d’hidroavions”

Els dos experts comparteixen el rebuig per l’ampliació de l’aeroport del Prat en un moment de greu crisi climàtica com la que vivim. “Els aeroports requereixen més combustibles fòssils i no tenim una solució renovable ni la tindrem abans de vint anys”, explica Canadell, que adverteix que “fer més aeroports o fer-los més grans és anar en direcció contrària al camí de descarbonització que hem de seguir”. Canadell puntualitza que l’Estat està fent “molt bé” el pas cap a les renovables, però lamenta que els governs “seguiran buscant maneres de fer créixer l’economia malgrat els seus efectes”.

Barriendos va més enllà i assegura que a finals de segle l’aeroport serà “una estació d’hidroavions”. “Quina mania amb muntar un aeroport tan gros quan ja sabem que pujarà el nivell del mar i hi haurà inundacions gravíssimes”, afegeix, després d’advertir que l’aeroport “ho tindrà molt difícil” per poder seguir funcionant en uns anys.

Comentaris

    Massa mamifers de dos potes enspirten al'extinció 18/08/2021 9:54 pm
    I si no passa,esperem que paguin l'holocaust que els fa famosos ies forren. La superpoblacio humana com es para?
      Un de pas 19/08/2021 10:40 am
      Amb el canvi climàtic, es la millor ocio que ha trobat la natura, basades en les lleis de la física. Perquè esperar a que ho faci la humanitat, plena d'incompetents i interessats, es perdre el temps.
      Un de pas 19/08/2021 10:48 am
      Amb el canvi climàtic, es la millor opcio que ha trobat la natura, basades en les lleis de la física. Perquè esperar a que ho faci la humanitat, plena d'incompetents i interessats, es perdre el temps.
    Pedro 18/08/2021 11:23 pm
    Ves, esto pasa por tirar tanto plástico amarillo.
    Exageracio 18/08/2021 11:46 pm
    Si fos tant malament com diuen, el govern no ampliaria pas l'aeroport de Barceloa ni destruiria un habitat natural per a poder fer-ho, si ho fan, vol dir que tan malament no es pas tot aixo del canvi climatic.
      Un de pas 19/08/2021 10:47 am
      Si, per exageració els números econòmics d'aena, i la quantitat de xupopters que en cobren a final de mes. Si tu te'n fies dels Gobierno i del govern, i de les empreses que guanyen diners, perquè mai en gasten dels seus, (inversió a compte de l'Estat, benefici, a la butxaca). Està clar que millor ens extingim, que la terra continuarà donant voltes al sol i potser hi arriba a haver alguna mostra de vida intel·ligent.
    Ros Castany 19/08/2021 6:49 am
    A part del'onu i aquest pobre home barriendos hi ha cientifics de veritat, que tenen clar que el principal problema de la terra es la superpoblacio de mamífers humans, fabricants de CO2 totes les hores del dia i la nit, i aixó ez d8ficil de parar. Les concentracions de mamifers de 2 potes a Catalunya esdelesmes grans del planeta terra, augmentant potencialment, del 6 milions del Pujol als 8 milions actuals, una AUTENTIC TERRORISME ECOLIGIC, promogut per la Generaliat de mamífers sense seny
    Un de pas 19/08/2021 10:37 am
    El problema no es tant la sobre població de mifers de dues pires, com la de borregos i interessats. No heu entès que el problema és la sobreexplotació d'energia fòssil i sense sentit. No son els països superpoblats els majors emissors de Co2, son els països més opulents , els que malgasten l'energia.
      Ecologisme colau, densificacio de Calcuta 19/08/2021 11:54 am
      Com mes mamifers mes cotxes, colauet del cap estret. Com mesmamifers mes vaques. Saber sumar es ecologisme real, no colauisme d'omplir Barcelona amb 2 milions i lloguers descomunals pels rics de l@22
        Un de pas 19/08/2021 9:19 pm
        Hi ha més habitants a Àfrica que a Asia, contamina més Estats Units que la Xina, i Europa que tota África, ara calcula, si hi arribes, a relacionar, contaminants i població, però tu continua amb la teva campanya Colauera... Per cert, si tothom hagués de menjar seitan, per no menjar vques o porcs, no hi hauria prou blat al món per produir-lo. Son tots aquests borinots que ens porten pel pedregar, tant borregos, que no fan servir el cap ni per aguantar les ulleres... Au salut i dues Repúbliques, aquí i a Ñ
    xevi 19/08/2021 4:03 pm
    Apreteu a Xina i la India a veure si us en sortiu. Dingú parla mai d’ells, els que més contaminen.
    Joan de Canyamars 19/08/2021 8:44 pm
    El problema és que l'economia, ja famolt de temps que es base en el creixement infinit i s'aplica a totes les activitats. Quant tots sabem o hariem de saber, que això no és posible. És a dir, sinó camvia el sistema econòmic, el religiós i l'ideologic, es quasi impossible resoldre el problema i l'humanitat haurà sigut un accident en l'historia del planeta. El planeta continuarà evolucionant sense cap mena de dubte i algun altre espècia prosperarà i si segueix el mateix camí de sobre poblar-lo, tornarà un altre cicle. També es cert, que fa uns quants segles hi va haver un període nomenat la petita glaciació i ningú sap perquè va succeir ja que els nombre humans era molt petit, però hi havia molts més animals salvatges i no sabem quina influència podien tenir sobre el clima, com si sabem ara amb l'emisio de metà que produïm. O sigui que tot plegat, és mol dificultós que hi hagi cap solució com he dit al principi.
      Un de pas 19/08/2021 9:38 pm
      Aquesta mini edat de gel, ja fa anys que es relaciona amb la tala masiva dels boscos europeus per a fer vaixells per creuar els oceans...
    Un de pas 19/08/2021 9:30 pm
    Actualment produïm tones Co2, metà, organoclorats i cfc cada dia. Una de més regulats que d'altres, però els produïm, gastem i malgasten... Cada dia... A part de les vaques i porcs, tenim molta indústria i petita indústria usant cfc, dissolvents organoclorats i altres productes cada dia... Pregunteu quin gas porten els equips refrigerants dels vostres cotxes, cases i oficines, o quin dissolvent fan servir a la màquina de sec de la tintorería... Fácil que ja estiguin fora normativa, però aquí ningú es mira res, no fos cas de prendre mal... Marxem ja d'Ñ, que fem molt tard Salut i dues Repúbliques, aquí i a Ñ

Nou comentari