Els universitaris es disposen a recuperar la vida als campus i plantar cara a la variant Delta

Estudiants denuncien que el model online "va en detriment del rendiment acadèmic" i alerten que les universitats el volen adoptar "perquè suposa reduir costos"

A un mes i escaig de la tornada a les aules tot són nervis i incertesa pel que la pandèmia depara a la universitat aquest curs. També pels reptes associats a la variant Delta i de quina manera es podrà reemprendre la vida en societat. Després d’un any complicat amb canvis constants entre el model híbrid, el presencial i l’online, enguany els estudiants tenen l’esperança que l’avenç en la vacunació els permeti passar un curs més tranquil. Les universitats s’han compromès a garantir un 70% de la presencialitat durant el curs, però la incertesa, característica principal d’aquesta pandèmia, pot dificultar que es compleixi aquesta promesa. Per ara, els estudiants estan convençuts que aquest any podran gaudir dels campus i de la vida universitària tal com l’havien conegut abans del tsunami de la primera onada.

Una d’aquestes estudiants esperançades en recuperar la normalitat és la Marta Escubós. Aquest any comença un màster a Blanquerna que ha de ser 100% presencial. “He pagat un preu molt elevat per poder aprofitar al màxim el material i les instal·lacions”, explica durant una conversa amb El Món en què assegura que la interactivitat alumne-professor és “clau”. “No es tracta només de prendre apunts amb el professor davant, és el fet que et conegui i sàpiga veure les teves aptituds”, assenyala, convençuda que els màsters són una bona eina per trobar feina pel contacte directe amb els professors, que poden “recomanar-te per alguna feina o donar-te consells molt útils”.

Blanquerna
Una de les aules de Blanquerna abans de l’esclat de la pandèmia

El curs passat va ser molt complicat per aquesta estudiant, tot i que va començar amb il·lusió després d’un 2020 “desastrós”. “Al setembre teníem un model híbrid. Venint d’on veníem vaig pensar que almenys així aniríem a classe. L’alegria va durar només un mes“, explica Escubós, que considera que fer tot el curs online l’ha perjudicat. “La meva carrera era molt pràctica i no he après el que se suposava que aprendria. Tinc clar que el model híbrid va en detriment de l’aprenentatge“, resol contundent.

A la incertesa de no saber quan es podria tornar a les aules se li ha de sumar l’entrega de treballs i exàmens. “Amb el campus virtual mai sabies si ho havies entregat bé, en el format correcte o de la manera que el professor esperava”, continua l’estudiant, que assegura que “arriba un moment que no saps si fas una carrera o una altra cosa”. “Cada dia era igual que l’anterior“, afegeix.

El model híbrid podria quedar-se

Els experts creuen que després de la pandèmia encara hi haurà centres educatius i universitats que implementin l’ensenyament híbrid. Seria, per tant, un canvi de paradigma que requereix preparació per resoldre els problemes que han quedat patents durant la pandèmia. Els universitaris lamenten les limitacions d’aquest ensenyament, que en molts casos es basa en una lliçó per videoconferència. Per millorar aquest sistema d’aprenentatge, Erasmus+ ha llançat el programa DigiTelPro, que ha de reconfigurar l’educació universitaria perquè sigui “de qualitat, inclusiva i escalable”. Un dels punts principals del programa és afavorir el desenvolupament professional dels docents, que han d’estar en formació contínua.

A banda, per aplicar el sistema híbrid a les escoles i instituts encara s’han de resoldre grans dificultats, entre els quals la bretxa digital. Aquesta és la tesi de Lourdes Guàrdia i Albert Sangrà, professors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Ambdós consideren que cal un anàlisi individual de les diferents possibilitats d’accés a la tecnologia i la manera de garantir la socialització del grup. Si es vol un model mixt o semipresencial, explica Guàrdia, hi hauria d’haver com a mínim un equilibri des d’un punt de vista pedagògic, organitzatiu i tecnològic.

Els professors consideren que per implementar aquest model “més digital” cal tenir en compte l’edat dels estudiants. “Cada nivell educatiu té les seves particularitats pel que fa al perfil dels alumnes, els objectius educatius, les capacitats pròpies de l’edat o amb relació al seu desenvolupament personal, per la qual cosa és clar que no seria recomanable implementar la mateixa estratègia en totes les etapes“, explica Sangrà, que considera que aquest tipus d’ensenyament és “més sostenible” en l’ensenyament superior i la universitat. “La tendència de l’ensenyament superior és establir models semipresencials, portant a la no presencialitat tasques que es puguin fer autònomament i en col·laboració a la xarxa, i a la presencialitat tasques que exigeixin experimentació, contacte social o professional”, assegura Guàrdia, que defensa així el sistema híbrid com una forma d’aprenentatge que es pot traslladar, millorat, a les universitats.

Els experts coincideixen en què si es vol mantenir un sistema híbrid “s’hauria d’organitzar un sistema d’atenció i seguiment més personalitzat dels alumnes“, per evitar el fracàs i l’abandonament escolar, així com afavorir el treball de manera autònoma “sense posar més tasques, sinó menys i més productives”.

Els sobrecostos d’estudiar augmenten amb la pandèmia

Un altre dels problemes que provoca el canvi de model online a presencial i a l’inrevés és que “augmenta el ja sobrecost d’estudiar fora de casa“. Així ho explica Anna Clua, secretària nacional de comunicació del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. “És un gran problema anar canviant de presencialitat a online, perquè els estudiants havien d’anar deixant els pisos de lloguer, després havien de llogar-ne d’altres…”, explica Clua, que assegura que era “un esforç pel gran gruix dels estudiants”.

No saber quin tipus d’educació rebrien també és una gran preocupació. “Algunes universitats s’agafen al model online per les classes teòriques perquè suposa reduir costos. Obliden que la universitat no és una empresa que busqui reduir costos i augmentar beneficis”, assegura taxativament. Clua coincideix que el model online va en detriment dels estudis i deixa de banda que la universitat és, fonamentalment, “una eina per generar coneixement”.

Aquest sindicat d’estudiants està preocupat per com seran les classes aquest curs, ja que moltes universitats en van informar el juny just abans de l’esclat de la cinquena onada. “No s’ha informat de canvis i no sabem si és perquè no estan definits o si s’han reafirmat en el que deien al juny“, explica la secretària nacional. De nou, es fa patent una incertesa “constant” que desemboca en una “manca de previsió flagrant”. “Tot es fa a correcuita”, conclou Clua.

Falta de compromís de les universitats

El secretari de comunicació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), Martí Bravo, té clar que hi ha una “falta de compromís de les universitats” per garantir la màxima presencialitat en aquest curs que comença. Així ho han traslladat també a la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, en una reunió per planificar el curs. “Seguretat sí, però cal tornar a la presencialitat com abans millor”, resol.

El curs passat moltes entitats d’estudiants van alçar la veu contra mesures restrictives que impedien la presencialitat. En el cas de la FNEC, consideren que les mesures van ser massa estrictes durant el curs i insuficients durant els examens. “No pot ser que estiguem tot el trimestre sense trepitjar el campus, però a l’hora de fer els examens se’ns cridi a aules plenes de gent, sense distància i durant diverses hores”, lamenta Bravo, que considera que “ha faltat presencialitat i quan n’hi ha hagut ha estat mal feta“.

“El model híbrid ha perjudicat els estudiants i ens ha afectat de moltes maneres, sobretot en salut mental i en rendiment acadèmic“, explica Bravo, convençut que el 70% de presencialitat és un bon començament, però que s’ha d’augmentar el percentatge al llarg del curs. “Les nostres expectatives són que aquest curs no es prenguin mesures dràstiques, ja que si arriba una sisena onada ens agafarà a tots vacunats”, assenyala.

El Govern prioritza la vacunació dels universitaris

El Departament de Salut considera essencial que el col·lectiu universitari arribi a les aules amb la pauta completa per tal de minimitzar els efectes de la pandèmia. Per això, el Govern ha dissenyat una campanya per animar tots els estudiants a vacunar-se i garantir així la màxima presencialitat. Salut celebra que els campus puguin començar el curs amb la màxima presencialitat a què s’ha arribat des del començament de la crisi sanitària. “Per primera vegada el grau de presencialitat en les classes teòriques serà clarament superior a la modalitat virtual”, ha celebrat el Departament en un comunicat fet públic dimecres passat.

Tot i això, Salut recorda que la presencialitat a les classes està lligada a l’evolució epidemiològica, amb la qual cosa només mentre aquesta sigui favorable es podrà garantir que les pràctiques i avaluacions siguin presencials.

Per part dels epidemiòlegs, continua la recomanació als joves universitaris que es vacunin com és aviat millor. Sílvia de Sanjosé, epidemiòloga membre del Grup Col·laboratiu Multidisciplinar per al Seguimient Científic de la Covid-19 (GCMSC) d’ISGlboal i el Col·lgi de Metges de Barcelona, ha dit en declaracions a EL MÓN que “és molt important” que els estudiants es vacuni ara, “que completin la pauta, perquè hi ha moltes vacunes disponibles i és una pena que no se la posin el més aviat possible per evitar una sisena onada”.

Comentaris

    Doctor Strangelove 19/08/2021 9:11 pm
    Els estudiants han d'estudiar i hem de ser els professionals, o sigui els que els formem, els qui hem de decidir com ho fem. És que aquest món és la hòstia, és com si jo li digués al tal Messi, com ha de llençar un lliure directe. En fi, en un país on manen els independentistes pot passar de tot, fins i tot, pensar que el saber és acumulatiu! Doc.
    Ens independitzem? 19/08/2021 11:36 pm
    La "justícia" espanyola decidirà quan s'acava la pandèmia. Queda clar? O només ho saben els qui no cobren sous BOE? Ens independitzem per poder decidir n'altros, o continuemanem fent el capulli?
    Octubrista 20/08/2021 12:37 pm
    Això està bé i, de passada que "planten cara" a la variant Delta podrien plantar cara a la castellanització de la nostra universitat

Nou comentari