Els juristes fitxats pel Govern troben a faltar experts en drets fonamentals al Procicat

El Consell de l'Advocacia Catalana diu que sense una llei orgànica estatal continuaran els "pals de cec"

Falten juristes experts en drets fonamentals que puguin dir la seva en el marc d’aquells òrgans del Govern que prenen decisions sobre la gestió d’emergències, com ho seria el Procicat (el pla d’emergència de protecció civil que pivota bàsicament sobre els departaments de Salut i Interior). Aquesta és una de les conclusions a la qual, segons fonts de la conselleria de Justícia consultades per EL MÓN, ha arribat el grup d’experts que es va crear ara fa un any —a proposta de la vicepresidència— per tal d’estudiar l’encaix dels drets fonamentals en situacions de crisi com l’actual pandèmia de la Covid-19. Estava previst que l’informe dels experts es presentés la tardor passada, però la data s’ha endarrerit i la nova previsió és fer-ho abans de l’estiu. Les fonts consultades diuen que l’informe “estava plantejat com un document sobre una situació estàtica, però s’ha volgut anar adaptant als canvis i, al final, com que sortia una situació nova cada dia, s’ha decidit esperar i presentar les conclusions abans de l’estiu”.

EL MÓN ha tingut accés a algunes de les conclusions a les que ha arribat el grup d’experts. Una d’elles és que “per fer front a la pandèmia no era necessària ni la declaració de l’estat d’alarma ni centralitzar-ne la gestió, com després s’ha demostrat”. El document posa en evidència que “l’afectació dels drets fonamentals ha estat important, tant en nombre de drets afectats com en intensitat” i remarca que “atès que aquesta afectació és inevitable, en una o altra mesura, quan hi ha en joc la vida, la salut o la integritat física de les persones”, els experts han considerat oportú reclamar “que els òrgans encarregats de gestionar les emergències i de prendre decisions, a més d’experts en salut i en seguretat pública, haurien de comptar sempre amb juristes experts en drets fonamentals”.

Les conclusions del grup són especialment pertinents en el moment actual, quan l’estat d’alarma ha acabat i una de les mesures més controvertides que ha permès aplicar, el toc de queda, ha decaigut en quedar sense cobertura legal. El Govern, però, sosté que si ha decidit no mantenir-lo és perquè les dades epidemiològiques no el fan necessari. Malgrat tot, segons l’opinió d’alguns epidemiòlegs, l’aixecament de restriccions —el toc de queda cau en paral·lel al relaxament de les limitacions a la restauració, que podrà obrir fins les 23 hores— va massa ràpid i es pot produir una nova onada de contagis mentre el pla de vacunació avança.

Una parella es fa un petó la primera nit sense toc de queda a Barcelona davant d’un dispositiu policial / EP

Un debat obert

L’encaix de les mesures anti-Covid amb els drets fonamentals és un debat que ha quedat obert després que el govern espanyol hagi decidit posar fi a l’estat d’alarma, un paraigua que permetia els governs autonòmics continuar aplicant mesures de distanciament social sense impediments legals. Dissabte a mitjanit es va passar a una nova fase en què els governs autonòmics es veuran obligats a obtenir l’aval judicial per establir mesures que suposen la limitació de drets fonamentals. En cas que els tribunals superiors de justícia de cada comunitat tombin les propostes de les autoritats locals aquestes podran recórrer al Tribunal Suprem. El mateix Suprem, però, creu que és el govern espanyol el que ha de legislar per establir les regles del joc i no deixar-ho en mans dels jutges.

Tal i com diuen els experts del grup creat pel Govern, des del Col·legi de l’Advocacia Catalana, es considera també una bona idea que en òrgans de decisió sobre emergències com el Procicat s’hi incloguin juristes especialitzats en drets fonamentals, amb l’objectiu d’avaluar les mesures també a través d’aquest prisma. En declaracions a EL MÓN, el president de la secció de dret constitucional, Francisco Chamorro, diu que la solució a l’actual context de desemparament legal “seria senzilla”: es tractaria de disposar d’una llei orgànica actualitzada. “Actualment —indica Chamorro— per poder afectar drets fonamentals ens hem de basar en la Llei orgànica 3/1986, que estableix de manera genèrica que es poden adoptar mesures” quan hi hagi riscos per a la salut pública, però el problema és que no és un text legal que doni resposta a una situació de pandèmia com l’actual. “Un cop ha arribat la pandèmia —remarca el jurista del Consell de l’Advocacia Catalana— hi ha hagut temps per promulgar una altra llei orgànica establint quines possibilitats tenen les autoritats sanitàries pel que fa al control de les persones en supòsits de pandèmia“. Merkel, a Alemanya per exemple, també va haver de fer una llei per homogeneïtzar les mesures anti-covid amb regles clares.

Des del Consell de l’Advocacia Catalana es considera insuficient el decret llei del 4 de maig del govern espanyol traslladant el pes sobre les restriccions al Suprem. “Únicament preveu que es podrà acudir al Suprem per resoldre diferències entre diferents tribunals superiors de justícia, però no resol el fons de la qüestió i per això el tribunal ha reaccionat demanant que no li facin fer d’administració perquè els tribunals estan per fer aplicar les normes, no per crear-les”, lamenta Chamorro. Les diferències de criteri entre tribunals ja han començat a aflorar des del cap de setmana amb els tocs de queda, validat per a les Illes Balears, però no admesos en el cas de les Canàries o Euskadi.

Precisament aquest dilluns el govern espanyol ha mostrat disposició a fer canvis legislatius si el Suprem acaba tombant les restriccions que els arribin de les autonomies. “Les discrepàncies dels tribunals per exemple sobre les afectacions d’algunes mesures a l’essència de la llibertat ambulatòria s’hagués pogut evitar amb una llei”, reitera Chamorro. Des de la seva perspectiva, ni les autoritats sanitàries ni l’Estat poden afectar drets fonamentals amb decrets llei perquè ha de ser a través de lleis orgàniques. Això, per exemple, també s’ha de tenir en compte davant la demanda del comitè d’experts del Govern d’incloure juristes especialistes en drets fonamentals: “Si els experts no tenen el paraigua d’una llei orgànica donaran pals de cec”.

L’estat d’alarma ha estat un colador d’abusos, segons ha alertat recentment Amnistia Internacional en un informe. Sense qüestionar les mesures sanitàries que s’han hagut d’aplicar, aquesta organització ha advertit que ha documentat com algunes d’aquestes actuacions han vulnerat els drets humans de la ciutadania i han posat sobre la taula una vegada més la urgència de reformar la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana (LOSC), coneguda com a ‘Llei Mordassa’, que va ser utilitzada com a base legal per a la majoria de les sancions durant l’estat de de alarma.

Comentaris

    L'OBSERVADOR ASTORAT 15/05/2021 9:48 pm
    Algun jutges i magistrats de (S)pain, ja comencen a notar al clatell l'alè del Tribunal d'Estrasbourg

Nou comentari