El 68 % dels catalans confien en el comerç online, i el 21,45 % fa, fins i tot, les compres de supermercat en aquesta modalitat, un percentatge que duplica les preferències per aquest canal del 2018, segons es desprèn de l’Enquesta sobre Hàbits de Consum 2020 de la Taula de Participació Associacions de Consumidors (MPAC). El 51 % dels enquestats responen que el que més valoren de la compra online són les ofertes/preus, seguit de la integració amb aplicacions complementàries avalada pel 16,5 % enfront de l’1,5 % de la mitjana estatal. Com a tercera opció, un 11 % es decanta per la rapidesa i la puntualitat. Els supermercats conserven el seu predomini com a lloc habitual de compra i tenen el 34 % del suport dels enquestats, mentre que el 25 % s’inclina pel petit comerç i les petites botigues especialitzades. Els mercats municipals també són una opció important: un 11,56 % enfront del 4 % de mitjana.
Comerç respectuós amb el medi ambient
En aquest aspecte, el 82 % dels enquestats creu que el malbaratament alimentari és un problema important i, d’aquests, un 73 % fa el possible per evitar-lo. A Catalunya, el gest que més es practica per a aquest fi és ajustar la quantitat de les racions (47 % vs. 24 %) i planificar les compres (23,5 %), mentre que un 22 % afirma no fer res. El 42,36 % dels enquestats considera que la responsabilitat del malbaratament alimentari és compartida amb la societat i tots els agents de la cadena, mentre que el 39 % l’atribueix únicament al consumidor. Per evitar i revertir aquesta situació, el 76% opta per la separació de residus, un 66 % reutilitza les bosses de plàstic i un 42,5 % compra a granel per minimitzar envasos, un percentatge que crida l’atenció perquè suposa 16 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola.
Importància de l’alimentació
L’alimentació fora de la llar s’ha reduït considerablement per efecte de la pandèmia. Així i tot, els catalans surten a menjar fora un cop a la setmana, amb més assiduïtat que els espanyols (47 % vs. 39 %). Per contra, un 24 % no surt mai enfront del 41 % del còmput espanyol. D’acord amb les dades de l’Enquesta de la MPAC, el consumidor és conscient de la importància de l’alimentació per a la seva salut, tant de manera aïllada com en sinergia amb altres qüestions. Beure aigua i menjar fruita i verdura diàriament i de manera molt variada són els tres hàbits que els consumidors consideren més importants per cuidar la dieta.
De les dades d’aquest estudi es desprèn que més de la meitat dels catalans creu que no té informació suficient sobre alimentació i gran consum (59,5 % enfront del 40,5 % que creu que sí que en té). Amb relació a com es comporten pel que fa a les noves tecnologies, el 33 % busca informació a Internet, xarxes socials i aplicacions específiques enfront del 20,5 % de mitjana.
Els consumidors catalans valoren molt la informació nutricional dels productes en un 55 % (27 punts percentuals més que la mitjana espanyola) per sobre de la composició, en un 52 %, i de la data de caducitat, en un 46 %. Internet, juntament amb les xarxes socials, la consulta a especialistes i l’etiquetatge del producte són els canals d’informació principals que fan servir per informar-se sobre nutrició i hàbits saludables d’alimentació.
En aquest aspecte, confirmen la necessitat de millorar el disseny i el contingut de les etiquetes dels aliments. Al 52 % dels enquestats els semblen útils, però un 22,28 % ni tan sols les llegeix. Per contra, a un 14 % els semblen confuses enfront del 22,41 % de mitjana estatal. Els agradaria que les etiquetes tinguessin la lletra més gran, fossin més senzilles i continguessin paraules menys tècniques i més imatges i dibuixos.
La Taula de Participació (MPAC) és un fòrum de debat i grup de treball format per les confederacions i federacions d’associacions de consumidors i usuaris CECU, FUCI, UNAE i CAUCE, juntament amb Mercadona. Fundada el 2014, es reuneix periòdicament per debatre temes d’actualitat, noves tendències i hàbits de consum, i amb l’objectiu de proposar solucions conjuntes en l’àmbit del consum i d’establir llaços d’unió entre l’Administració, els consumidors i l’àmbit empresarial.
