El TSJC considera improcedent l’adjudicació directa d’unes obres que l’Ajuntament d’Olost va atorgar a GIACSA

L'adjudicació de serveis a l’empresa pública GIACSA, per mitjà del consorci d’ajuntaments CONGIAC, no respecta la lliure competència i utilitza il·legalment el sistema d’adjudicació directa per a obres i serveis

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha refermat que el sistema d’adjudicació de serveis de forma directa a l’empresa pública GIACSA a través del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) és un frau de llei, ja que no respecta la normativa de lliure competència i dissenya un sistema d’adjudicació directa amb vocació de mercat. El CONGIAC és un ens públic que agrupa 25 ajuntaments per a la gestió del cicle de l’aigua a través de l’empresa pública GIACSA (formada pel propi CONGIAC, Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Serveis Municipals i Aigües de Vilafranca). Així doncs, el TSJC dictamina que no és legal adjudicar un servei a GIACSA a través del CONGIAC perquè “no es pot considerar un mitjà propi de l’Ajuntament”, “no es té control” i vulnera els principis d’igualtat i de transparència. Així ho confirma el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en data 22 d’abril de 2021, en apel·lació de la sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu núm. 4 de Barcelona, la qual anul·la l’encàrrec d’execució d’unes obres que l’Ajuntament d’Olost va adjudicar de forma directa a GIACSA l’any 2016 per valor de 75.454,25 €. L’Ajuntament sostenia que podia encomanar aquestes obres sense necessitat de realitzar un procés de contractació obert perquè es procedia a través consorci CONGIAC, que presta el servei d’aigua de forma directa, i que té un ens instrumental que és GIACSA a través del qual ho pot executar.

Davant d’aquesta adjudicació directa, SOREA, com a companyia gestora del cicle de l’aigua i de serveis mediambientals, va impugnar aquest procediment perquè considerava que s’havien vulnerat els principis de concurrència i de lliure competència. Així doncs, la sentència del TSJC dona la raó a la companyia SOREA i especifica que el procediment pel qual s’adjudiquen obres a GIACSA evita la concurrència i elimina la possibilitat que companyies especialistes en la gestió del cicle integral de l’aigua puguin presentar una proposta en un context de lliure competència, del qual es beneficiarà sempre el servei i, per tant, la ciutadania. Destaca el text següent de la sentència: “una eventual adopció d’un mitjà de gestió directa no autoritzat per les normes de contractació pública, sí que podria suposar un falsejament o fractura de la lliure competència i, precisament, aquest és l’objecte de la controvèrsia de fons plantejada en aquest procés”.

CONGIAC i GIACSA són l’instrument de certs ajuntaments i les seves empreses municipals per prestar serveis a d’altres municipis sense concurrència A més, l’atorgament directe d’aquestes obres a GIACSA, tal com manifesta la sentència, no l’executa directament aquesta societat, sinó que actua com a “intermediària” i l’encomana a una altra empresa “promovent un procediment negociat sense publicitat”. Aquest text del TSJC es basa en un criteri d’unitat de doctrina en referència a la sentència de 21 de setembre de 2020 sobre l’aprovació per part de l’Ajuntament de Collbató de la forma de gestió directa del servei d’abastament d’aigua potable en el municipi, l’adhesió del mateix al CONGIAC i l’encàrrec de la gestió del servei a GIACSA.

El Tribunal constata que l’adjudicació de serveis de forma directa a l’empresa pública GIACSA és improcedent perquè “és una societat mercantil pública subjecte a dret privat” i “no es pot considerar un mitjà propi de l’Ajuntament”. A GIACSA, els ajuntaments no participen en el seu accionariat ni tampoc tenen control com el que poden fer sobre els seus propis serveis interns. “El control de la societat el tenen els ajuntaments que tenen empreses municipals d’aigua”. A més, GIACSA no disposa de mitjans per prestar el servei, sinó que subcontracta sistemàticament gran part dels serveis a les empreses municipals dels Ajuntaments més grans i la resta els licita. Per tant, actua “d’intermediària” i incorre en un “frau de llei” perquè, a més, obté un benefici per la prestació del servei, fet que és incompatible amb la condició de mitjà propi.

Aquesta decisió judicial qüestiona la gestió directa del servei d’aigua dels municipis que s’han adherit al consorci CONGIAC, com Collbató, Figaró-Montmany, Montornès del Vallès, Lliçà de Vall, o Sant Llorenç d’Hortons, entre d’altres, perquè “podria suposar un falsejament o fractura de la lliure competència”.

Davant d’aquesta sentència, SOREA ressalta que “el tribunal constata l’ús d’aquestes societats i consorcis per evitar procediments de contractació oberts, que es basin en la lliure competència“. Així mateix, la companyia alerta de “la inseguretat jurídica que provoquen aquests procediments de gestió i que, per aquest motiu, la justícia dictamina en contra de l’ús fraudulent dels serveis públics”.

Des de SOREA, es considera que “la decisió de gestionar un servei públic de forma directa és perfectament legítima, sempre que es trobi motivada i fonamentada en raons d’eficiència i sostenibilitat, així com que es garanteixin els procediments d’igualtat, transparència i lliure competència, i s’ajusti a la normativa legal per tal de protegir l’interès públic“.

Així mateix, “cal qüestionar-se si, a través d’aquesta adjudicació directa a GIACSA per mitjà de la CONGIAC s’assegura que les condicions econòmiques i tècniques són les millors possibles disponibles en el mercat, en contraposició de si es fa un concurs públic”, afegeix Sorea.

Nou comentari