El Síndic de Greuges ha demanat revisar els instruments existents per prevenir, detectar i combatre el racisme a les escoles. Arran d’una queixa rebuda sobre el presumpte assetjament de naturalesa racista patit per una nena d’onze anys en un centre educatiu, el Síndic va obrir una actuació d’ofici per estudiar els mecanismes existents. La conclusió a la que ha arribat és que, “excepte en comptades ocasions”, els menors afectats per discriminació racial, probablement per por, no denuncien la situació, ni busquen el suport d’adults. Tampoc ho fan les seves famílies. Això incrementa la dificultat de detectar l’assetjament o la discriminació, que queden invisibilitzats o, fins i tot, normalitzats.
En aquest sentit, el Síndic ha alertat que l’absència de queixes o denúncies no sempre és un indicatiu de la manca d’existència d’aquestes actituds sinó més aviat de la manca de detecció de situacions racistes. Per això, ha demanat que l’estudi d’aquest cas concret sigui una oportunitat per a l’administració educativa per reflexionar sobre les pràctiques que resulten necessàries. També ha demanat que es consideri la necessitat de garantir una formació addicional a membres de l’administració educativa i l’escola sobre discriminació racial i la importància d’una intervenció activa i compromesa en interès superior de l’infant.
El Síndic recorda que el Departament d’Educació disposa d’eines i serveis suficients però considera que cal que aquestes eines siguin efectivament conegudes pel professorat i utilitzades en benefici dels infants. Tot això, l’ha instat a valorar si caldrien més instruments. També ha demanat un treball en xarxa i ha recordat que es poden fer derivacions o peticions de col·laboració a altres serveis, recursos o entitats especialitzades per abordar temes específics.
Amb tot, ha sol·licitat que es valori la conveniència de redactar un circuit simple, clar i entenedor per als infants i les famílies per actuar davant l’assetjament i la discriminació racial. Ha afegit que s’ha de garantir la màxima confidencialitat, sensibilitat i expertesa qualsevol comunicació de l’infant per prevenir una victimització secundària.
També ha demanat que es revisin els documents d’organització i de funcionament dels centres educatius, i la resta de documents de regulació, per traslladar un missatge clar de tolerància zero vers qualsevol forma de discriminació racial a l’escola que aparegui de forma transversal en tota la normativa dels centres. En aquesta línia, ha reclamat la necessitat de garantir la transparència i l’accessibilitat d’aquesta documentació i dels protocols, i de garantir-ne la publicació i la comunicació fàcil a totes les famílies, especialment a les vulnerables i amb barreres idiomàtiques.
D’altra banda, ha apostat per promoure l’educació intercultural entre l’alumnat i la formació en igualtat racial i discriminació entre el professorat.
A més, ha plantejat la possibilitat de valorar si és procedent adoptar un manifest o un compromís de totes les escoles per prevenir, detectar i combatre el racisme, el microracisme, la xenofòbia o la discriminació, amb un clar missatge de tolerància zero a conductes racistes o xenòfobes a l’escola.
Per últim, ha apuntat que quan hi ha components de racisme, les investigacions les haurien de portar professionals qualificats que hagin rebut una formació específica per garantir un abordatge sensible i basat en els drets dels infants.
