El primer petó en pandèmia: d’experiència plaent a pràctica de risc

La Covid-19, amb les seves restriccions i limitacions de la interacció social, impacta en el despertar sexual dels més joves

L’experiència del primer petó, que correspon amb el despertar sexual durant l’adolescència, és una experiència de plaer. O almenys ho era fins ara. La pandèmia l’ha pogut convertir en un factor d’estrès per les restriccions i els perills associats a la Covid-19, expliquen psicòlegs consultats per El Món. Tot i que els experts creuen que es pot plantejar una sexualitat pandèmica evitant el contagi, reconeixen que en el cas dels adolescents pot suposar un problema perquè les primeres experiències sexuals tenen lloc fora de casa i en entorns d’oci. El confinament i les restriccions han frustrat les possibilitats de contacte i han generat problemes d’angoixa i ansietat entre els més joves.

Enric Soler, psicòleg relacional i professor dels Estudis de Psicologia de la UOC, recorda que l’adolescència és un moment especial en l’evolució d’una persona i que cal tenir en compte que etimològicament el terme adolescent ve del llatí i significa el que dol, “el dol per la pèrdua dels privilegis infantils, on tot et ve donat pels pares i quedes deslliurat de responsabilitat”.

L’adolescència és un procés biològic marcat “per grans canvis corporals que generen molta inquietud i incertesa, no se senten compresos perquè no encaixen com a nens però tampoc com adults, la natura els empeny cap al món adult i uns es resisteixen més que d’altres”, explica Soler. Es tracta d’una fase en què la persona “munta l’arquitectura” de la seva personalitat i és “a partir d’aquell moment que elabora els dols de la resta de la seva vida”. En això, els adolescents es veuran influïts pel patró familiar. “Un dol és un repte i l’adolescent viu una lluita interna entre el nen que marxa i l’adult que arriba, la família també passa un dol, és un canvi de cicle per a tothom”.

En aquest moment complicat en el creixement personal es produeix també un altre aspecte fonamental en la vida de les persones: “reconèixer que tens una vida sexual”. I en aquest període d’adolescència “és quan es produeix un fenomen que marca tothom i que tothom recorda: el primer petó”, afirma Soler. El problema és que en l’actual context de pandèmia “resulta que el primer petó és una pràctica de risc altíssima” de manera que una experiència “que tothom recorda com un descobriment bonic associat al plaer, al reconeixement en veure que agrades a una altra persona, en aquests moments aquest primer petó està amenaçat de ser una experiència que estigui sota una pluja d’amenaces de contagiar-se i de por“. El mateix passa amb les primeres experiències sexuals.

El psicòleg sosté que fins i tot amb el perill de la Covid “es pot tenir una sexualitat plena” i que “simplement cal prendre mesures de protecció”. De fet, relata el cas real d’una parella on un d’ells es va contagiar i “van muntar tot un sistema a casa amb un plàstic penjat del sostre”. Situant-se l’un a cada banda, van poder mantenir relacions sexuals perquè “per les secrecions no hi ha possibilitat de contagi sinó és per via aèria”, sosté Soler. És el que aquest psicòleg anomena la “sexualitat pandèmica” que les persones poden posar sobre la taula quan hi ha “una estructura d’una casa, un espai i una intimitat” per fer-ho.

En el cas dels adolescents, però, això no ést an fàcil perquè “el despertar de la sexualitat no es produeix mai dins de la casa familiar, es produeix fora, a la sortida d’un bar, i el primer que arriba és el primer petó, que ara queda amenaçat per la por”. Soler pensa que aquesta situació es pot viure “de manera molt angoixant” per part d’algunes persones i algunes “pot ser que s’acabin reprimint o bé que acabin negant l’existència de la malaltia per acabar actuant com si no passés res”.

Victoria Garcia Masip, coordinadora del Grup de Treball Psicologia Coaching del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, en la mateixa línia que Soler, apunta que el confinament i restriccions a causa de la Covid-19 tenen efectes sobre els adolescents i especialment quan es tracta d’explorar el món, també pel que fa a la sexualitat. “Si entrem en un període de pandèmia com el que estem vivint això representa per a ells una presó: haver-se d’aïllar a casa i tenir només l’accés virtual al seu cercle més immediat d’amics representa un handicap perquè els adolescents son de contacte i si només tenen accés a la part visual i verbal les seves relacions socials queden molt restringides”. Aquest fet pot abocar els joves a “patir angoixa i ansietat en no poder sortir i en no poder socialitzar i en veure’s privats del seu contacte afectiu amb l’entorn”.

La psicòloga apunta que “és diferent viure una situació de pandèmia en un període vital que en un altre: quan un és adult ja no està vinculat al grup d’amics o no tan freqüentment, no té necessitat de sortir diàriament, té una altra manera de viure”. En canvi, apunta Garcia, “el jovent està descobrint el món i pateix més que els adults el sentiment d’enyorança per recuperar les vides normals més enllà de les pantalles perquè han vist com se’ls coartava la seva llibertat quan començaven a tenir-la en un moment en què la necessiten més que mai per explorar, troba-se amb altres i passar-s’ho bé”.

Renovar prejudicis vers l’adolescència

Aquesta experta que els joves a més senten en aquests moments que se’ls criminalitza perquè també hi ha hagut una “visió negativa i estereotipada” del grup dels adolescents: “Se’ls veu com un grup de població vinculat amb el risc, la imprudència per manca de maduresa i per irresponsabilitat, un agent perillós, que no porten una vida social responsable i llavors aquesta visió negativa fa que els posin en el focus en un moment tan delicat com és la pandèmia”.

Garcia creu que la pandèmia hauria de ser una ocasió “per renovar aquells vells prejudicis sobre els adolescents”. A més a més, recorda que “tots tenim comportaments més immadurs de vegades, no nomé els joves, tots ens relaxem amb les mesures, si anem per la platja només cal veure quantes mascaretes hi ha”. La psicòloga opina que “el món adult sempre es posiciona en conflicte amb el món adolescent, però de vegades les conductes se solapen una mica, ni els adults son tan adults ni els adolescents tan adolescents, alguns tenen un grau de maduresa i n’hi ha que no”.

Nou comentari