El primer escut contra la Covid reclama més recursos

L’atenció primària acusa el “lobby” dels hospitals d’acaparar les inversions de Salut

En la darrera edició de la La Marató de TV3, dedicada a la Covid-19, els sanitaris van tenir un protagonisme central, en un any en què han patit des de primera línia els efectes d’una pandèmia que s’ha cobrat la vida de més de 17.000 catalans. Alguns sanitaris, però, es van veure infrarepresentats en el programa, que va recollir més de deu milions d’euros per seguir amb la investigació sobre la malaltia. Sanitaris de l’atenció primària van tenir la impressió que la seva feina no era prou valorada i alguns van queixar-se a través de les xarxes per aquesta manca de presència d’un col·lectiu que ha estat definit com el primer escut de la ciutadania contra el virus. Tot i això, els hospitals s’emporten l’atenció mediàtica, sobretot quan les UCIs s’omplen i això obliga a prendre mesures de confinament.

Al llarg de la pandèmia, han estat diverses les veus d’aquest àmbit de la medicina que han advertit d’un hospital-centrisme que fa que es destinin menys recursos a la primària. Tot i que sí que hi ha hagut inversions recents en aquest àmbit, com per exemple dotar alguns CAPS de construccions annexes per traslladar-hi l’activitat Covid i un pla de transformació de 300 milions d’euros, l’any ha acabat amb una successió d’anuncis per part del Govern amb múltiples inversions focalitzades en l’àmbit dels hospitals.

Entre finals de novembre i durant el mes de desembre, el Departament de Salut ha fet sis anuncis o inauguracions relacionades amb inversions en hospitals. Una signatura per ampliar i millorar l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella; la inauguració d’un nou bloc quirúrgic d’oftalmologia de l’Hospital de la Maternitat de l’Hospital Clínic de Barcelona; signatura d’un conveni per ampliar i millorar l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta; presentació del projecte d’ampliació i millora de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell; inauguració de les noves consultes externes de l’Hospital Infantil Vall d’Hebron, i anunci de la construcció d’un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental, amb un cost estimat de 50 milions d’euros.

Hospitals que fan de “lobby”

Tot i que no valora si cal o no cal fer inversions en hospitals, el president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), Antoni Sisó, admet en declaracions a El Món tenir “la impressió” que les “patronals que hi ha a Catalunya”, com l’Institut Català de la Salut (ICS), “treballen per als hospitals”, que tenen, afirma, “equips directius amb un gran poder per obtenir recursos de manera molt fàcil del Departament de Salut sense que ni tan sols el seus serveis siguin avaluats”.

En canvi, Sisó explica que l’atenció primària sí que està “molt avaluada” però “adreçar-hi recursos és molt difícil”. Ara bé, el president de la Camfic reconeix que actualment es disposa d’un “pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària” —presentat per Salut el passat setembre— de 300 milions d’euros, “que està bé”, admet, però en rebaixa les expectatives: el considera “un pla de suport”, més que de transformació. Per a Sisó, les inversions en centres hospitalaris per part de Salut mostren la “capacitat de fer lobby dels hospitals davant la conselleria de Salut”.

A banda, Sisó creu que hi ha una qüestió de desconeixement de l’atenció primària per part d’aquells que prenen decisions. “Ni la classe política que pren decisions, ni l’econòmica, ni la mediàtica que hi influeix són gent que vingui a l’atenció primària, perquè quan no coneixes una cosa no la poses en valor”. En canvi, els que decideixen invertir en hospitals, opina Sisó, “segur que en algun moment han trepitjat un hospital públic… és més estrany que aquest tipus de persones que influeixen hagin trepitjat mai un centre d’atenció primària, no ho coneixen i no ho valoren”.

Gestió del fracàs?

Posar el focus en els hospitals en el marc de la lluita contra la Covid-19 és, segons alguns experts, resignar-se a la “gestió del fracàs” per no haver pogut “surfejar” amb els reptes que implica la pandèmia. Així ho apunta la professora d’economia de la salut de la UPF Barcelona School of Management Natàlia Pascual: “Tenim un sistema sanitari que s’enfoca en algunes ocasions cap al sector hospitalari”. L’experta creu que això passa perquè “tenim una tendència a creure més en els hospitals o en els especialistes i no creure tant en el metge d’atenció primària”. Pascual veu aquí “dues coses a treballar: un tema de mentalitat del pacient, que per qualsevol cosa va a les urgències de l’hospital i no a les del CAP i, d’altra banda, la necessitat d’enfortir la primària”.

Pel que fa a aquest enfortiment, Pascual veu en la pandèmia una oportunitat com les possiblitats donades amb la campanya de vacunació. “S’ha pensat molt en el paper de la primària i també en equipaments que van més enllà dels CAPs, equipaments socials de nivell local”, afirma la professora. Pascual veu “imprescindible” la col·laboració entre els ens locals i la primària “perquè en situacions en què necessites respondre amb atenció sanitària exprés no cal que tot es faci a l’hospital o al CAP, cal obrir una mica la mentalitat perquè tenim diferents recursos a disposició i no sempre l’hospitalari és el que ha de prevaldre”.

Nou comentari