El model de cooperació internacional de l’AMB, esdevé un referent en la recuperació del nord-est de Síria

L'AMB treballa al nord-est de Síria des de fa cinc anys de manera ininterrompuda i hi impulsa projectes en els quals és experta

L’any 2015, l’AMB va assumir un fort compromís en matèria de cooperació internacional amb els països de la Mediterrània oriental que acullen persones refugiades. Un d’aquests és Síria, que aquest mes de març fa deu anys que es troba en guerra. Des d’aleshores, l’Administració metropolitana ha establert un model de treball centrat en la cooperació directa, que és aquella que treballa de la mà dels actors presents al territori; la cooperació tècnica, que propicia espais d’intercanvi d’experiències i reflexió conjunta, i la cooperació descolonial, que reconeix al territori i s’hi relaciona des de l’horitzontalitat.

Aquesta metodologia de treball permet conèixer de prop la realitat dels ciutadans i ciutadanes perquè es fa en col·laboració amb els ens locals, que són els que coneixen més bé el territori. Així, al nord-est de Síria es duen a terme projectes que repercuteixen directament en la garantia dels drets de les persones i en els quals l’AMB és experta i té experiència, com la gestió de residus, l’accés a aigua potable o l’adequació de l’espai públic.

Pel que fa al repartiment de recursos dels projectes de cooperació, el 57 % dels recursos es destinen a accions de la Mediterrània oriental, mentre que el 43 %, que suposa al voltant d’un milió d’euros, es destinen a Síria. Alguns exemples dels projectes duts a terme al nord-est de Síria amb aquests recursos són:

  • Millora del subministrament d’aigua potable a la ciutat de Kobani. Després de ser bombardejada, la ciutat de Kobani va perdre l’estació de bombeig d’aigua potable. Amb aquest projecte es milloren les infraestructures de subministrament, cosa que farà que l’aigua arribi a 45.000 persones i que s’enforteixin les capacitatsde l’equip tècnic municipal. L’AMB ha finançat l’acció amb 72.177,86 €.
  • Gestió de residus sanitaris i reciclatge a Qamishlo, Hasakeh i Amuda. Per tal de vetllar pel dret a la salut de les persones, aquest projecte treballa per la gestió segura i sostenible dels residus sanitaris perillosos (darrerament, els residus de malalts de covid-19, per exemple) i l’enfortiment de les institucions locals per millorar la gestió dels residus sòlids. Es millora la gestió de residus en 14 centres sanitaris i el seu impacte arriba a 530.490 habitants de les tres zones. Allà, prop del 22 % de la població són menors de 18 anys i aproximadament el 55 % són dones. El finançament de l’AMB en aquest projecte és de 120.010,00 €.
  • Protecció de la població civil durant el conflicte armat. Amb la retirada de les tropes dels Estats Units l’octubre de 2019, l’operació militar turca va envair la zona fronterera entre Turquia i Síria. Per ajudar la ciutadania a pal·liar els efectes dels combats, la Mitja Lluna Roja Kurda va desplegar 15 ambulàncies per rescatar ferits i transportar-los a l’hospital de Tal Tamer. També es va distribuir llet en pols, escalfadors, petites cuines i mantes a les persones desplaçades que s’havien allotjat temporalment en camps i escoles. Es van assistir 17.000 persones, el servei d’ambulàncies en va rescatar 3.000, i 3.000 més de desplaçades van rebre productes bàsics. L’AMB ha finançat l’acció amb 32.000,00 €.

Síria, entre el conflicte i el postconflicte

Ara que fa deu anys des de l’inici de la guerra de Síria, és el moment per reflexionar sobre quins poden ser els elements clau del conflicte i postconflicte en l’àmbit nacional, regional i local. En aquest context, l’AMB ha reunit les veus d’experts, alts càrrecs i activistes per conèixer quines oportunitats poden sorgir per crear nous models de ciutat i de governança, o quin rol poden desenvolupar les institucions locals i la societat civil organitzada.

En aquests moments, a Síria no es pot parlar de país. S’ha perdut la coherència interna i cal una reconstrucció, des de baix, de totes les capes de la societat. En aquesta recuperació és essencial el paper de la cooperació internacional, una cooperació que ha de promoure, ajudar i multiplicar els fenòmens locals de creació, el paper de les societats civils organitzades”, ha assegurat el vicepresident d’Internacional i de Cooperació de l’AMB, Ernest Maragall, en una sessió de conversa amb Antonio Garrigues Walker, president d’honor d’ACNUR amb Espanya.

Per la seva part, Garrigues Walker ha reconegut la bona feina de la cooperació internacional duta a terme per l’AMB, que vetlla pel compliment dels drets dels sirians i posa el focus en l’acció directa amb el territori. Maragall i Garrigues Walker han coincidit que el model de cooperació internacional present a Síria ha de vetllar pels drets de les persones refugiades, desplaçades i retornades, i que no es pot limitar a enviar diners o empreses que executin accions, sinó que s’ha de treballar per crear societats resilients i autosuficients.

El problema de conflictes com aquest és que la situació, que inicialment era local, traspassa fronteres i hi intervenen les grans potències, que tenen els seus propis interessos, magnifiquen el problema i impedeixen que la situació millori”, ha assegurat Garrigues Walker, i també ha afegit que “la pitjor part és per a les dones i els infants, els col·lectius que més veuen denigrada la seva dignitat i que es troben més en perill”.

Per abordar de manera efectiva i realista les necessitats de la població siriana cal conèixer de prop la situació i cal haver trepitjat territori. Per aquest motiu, l’AMB també ha celebrat una taula rodona on Lourdes Vidal, directora de Món Àrab i Mediterrani de l’IEMed, ha analitzat els deu anys del conflicte. Després s’han plantejat els reptes actuals del territori sirià i el rol dels diversos actors amb Ruben Wagensberg, activista i diputat al Parlament de Catalunya; Nour Alchikh Oughlli, professora de la UAB; Pablo Vizcaíno, membre d’ACNUR, i Pedro San José Garcés, de l’ONG Un Ponte Per.

10 anys de conflicte armat

Aquest mes de març es compleixen deu anys des que una protesta pacífica de la població siriana contra el president Bashar al Asad, en el primer trimestre de 2011, va derivar en un conflicte armat entre les forces armades del país i els diversos grups de l’oposició, amb presència de potències regionals i internacionals.

Actualment, 10 anys després, el país es troba entre el conflicte i el postconflicte. La realitat per a la població, però, està lluny de millorar i aquesta dècada de bombes i atacs ha deixat milers de morts, vulneracions dels drets humans, patiment i un dels èxodes més grans de la història recent. Segons ACNUR, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, aquesta situació ha deixat 6,7 milions de desplaçats interns, 5,6 milions de refugiats a Turquia, el Líban, Jordània, l’Iraq i Egipte i 11 milions de persones que depenen d’ajuda humanitària. A més, segons Unicef, a Síria 9 de cada 10 infants necessiten ajuda. La crisi econòmica, la violència i, darrerament, la covid-19 afecten directament a la població, que no veu garantits els seus drets bàsics.

Nou comentari