El Col·legi de Metges diu que el debat sobre l’eutanàsia és “ètic” i l’ha de decidir la societat

El Col·legi de Madrid planteja no aplicar la llei a la seva comunitat si s'acaba aprovant definitivament

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya defensa que cal una eina perquè les persones que ho desitgin “puguin disposar de la seva pròpia vida” en ple ús de les seves facultats i tenint en compte la seva situació clínica i el seu “patiment insuportable”. En un comunicat, els col·legis han recordat el seu posicionament un mes abans que s’aprovi definitivament la llei de regulació de l’eutanàsia, pendent de validació al Senat. Tot i això, els col·legis han remarcat que es tracta d’un debat ètic que ha d’acabar resolent la societat i no els metges. El comunicat arriba just l’endemà que els col·legis de farmacèutics, odontòlegs i metges de Madrid hagin avisat que, si s’aprova, demanaran a la Comunitat de Madrid que no s’apliqui la norma.

Els col·legis catalans recorden al seu comunicat que hi ha “un ampli consens” en assumir com a repte de la medicina el fet d’ajudar les persones a pal·liar el dolor i el patiment. A més, remarquen que hi ha “prou gruix de coneixement” per identificar precoçment la persona malalta que es troba en situació de final de vida així com per posar en marca la planificació de decisions anticipades amb el final de vida digna, “sense intervencions fútils” i d’acord amb els seus valors i preferències. També defensen que hi ha “prou doctrina” sobre les competències que calen per comunicar-se amb empatia el malalt i saber les seves preferències, així com per atendre les seves necessitats. “Hi ha prou base legal i deontològica per evitar l’obstinació terapèutica mitjançant l’adequació de l’esforç terapèutic, així com per alleujar el patiment, si és necessari, amb la sedació”, apunten. I remarquen que tot i que en molts casos les cures pal·liatives poden “rescatar de la desesperació”, no sempre és així i cal oferir “l’ajuda tècnica” que necessiten aquestes persones que vulguin acabar amb la seva vida.

Llibertat de consciència

A més, remarquen que cal garantir la llibertat de consciència del metge amb mecanismes per respectar el dret a l’objecció de manera reglada i planificada, perquè no es pugui discriminar cap professional per raons de consciència. En aquest punt, creuen que la creació prevista d’un registre administratiu de sanitaris objectors no ajudaria a garantir aquest dret. El Col·legi creu que no és una solució “idònia” perquè no reflectiria totes les situacions possibles ni “necessària” perquè hi ha mesures “menys costoses” que no restringirien el dret a la llibertat de consciència. “No supera, en definitiva, un judici de proporcionalitat”, argumenten. Amb tot, recorden que l’exercici de l’objecció no ha de ser “absoluta” i que un metge podria objectar a administrar directament una substància per ajudar a morir però en canvi podria acceptar participar en la prescripció del medicament per a l’autoadministració del pacient, per exemple.

Debat “ètic”

En qualsevol cas, des del Col·legi de Metges recorden que la despenalització de l’eutanàsia no és un debat exclusivament mèdic, sinó que és social i ètic, i recorden que haurà de ser la societat a través dels seus representants parlamentaris qui ho acabi decidint. “Els professionals sanitaris no hi hem de tenir més capacitat decisòria que la resta de ciutadans”, diuen. Una altra cosa és, segons apunten, els coneixements que els professionals sanitaris puguin aportar per vetllar pels interessos i dignitat dels malalts i per la seguretat jurídica dels professionals que intervinguin.

Potenciar les cures pal·liatives

D’altra banda, el Col·legi de Metges alerta que no totes les persones que ho necessiten tenen accés a les cures pal·liatives i avisen que “ningú hauria de desitjar la mort” per la manca d’accés a pal·liatius. En aquest sentit, reivindiquen que aquest servei sigui universalment accessible i que s’hi dediqui els recursos que calgui per fer-ho possible. També apunten que les situacions de precarietat poden condicionar la llibertat de decisió individual en aquets aspecte, de manera que diuen a les autoritats públiques que no eludeixin la seva responsabilitat.

Nou comentari