El català va per rendes al Besòs

Un estudi de la Plataforma per la Llengua fa un diagnòstic de la situació de la llengua a Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs i llança una campanya per promoure-la

Un estudi elaborat per Plataforma per la Llengua constata que els habitants de l’eix Besòs amb una renda mitjana anual més alta tenen un coneixement més elevat del català. Per revertir aquesta situació, que provoca una barrera social en les rendes més baixes, i augmentar el coneixement de la llengua a la zona, l’entitat ha posat en marxa la campanya ‘Al Besòs, en català!’, que ofereix activitats a Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs i s’allargarà fins al juny de 2022.

“El pla ha de trencar la barrera dels prejudicis contra el català per poder aconseguir que la llengua representi una oportunitat de treball, de lleure i per constituir una societat més igualitària”, ha dit la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana.

Plataforma per la Llengua ha fet l’estudi a partir de l’observació directa als barris. Així, s’ha fixat en el que l’informe anomena “condició lingüística ambiental”, que analitza els coneixements del català en funció de tres nivells: alt, mig i baix. Segons explica l’entitat, després del treball de camp la coincidència en les dades és “gairebé exacta” als tres municipis de l’eix Besòs.

En aquesta línia, l’informe conclou que Badalona és la ciutat que presenta una situació “més heterogènia” entre els diferents districtes de la ciutat, mentre que a Santa Coloma de Gramenet “la presència del català és gairebé nul·la”, ja que un 49% de la població no el parla i tan sols un 37% el sap escriure. Pel que fa a barris, els indicadors més baixos d’ús de la llengua es troben a la Mina, on el percentatge de població que parla català no arriba al 50% i només un 34% dels habitants l’escriu.

A partir de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’estudi també apunta que les tres ciutats analitzades han tingut una “gran transformació sociodemogràfica i migratòria” en les darreres dècades, cosa que provoca que en el mateix territori hi convisquin “una gran varietat de parlants d’orígens diferents”.

‘Al Besòs, en català!’

La campanya ‘Al Besòs, en català!’ és el tercer Pla d’Actuació Lingüística Integral que promou l’entitat, després dels que s’han fet a Ciutat Meridiana i a Sabadell. A diferència d’aquests, però, a l’eix Besòs les activitats es diferenciaran en funció de la franja d’edat. Així, es distingirà entre infants, joves, adults i gent gran.

La cap de l'àrea social de Plataforma per la Llengua, Eulàlia Buch, durant la presentació de la campanya 'Al Besos, en català!', el 29 de juliol de 2021 / ACN
La cap de l’àrea social de Plataforma per la Llengua, Eulàlia Buch, durant la presentació de la campanya ‘Al Besos, en català!’, el 29 de juliol de 2021 / ACN

Segons ha explicat la cap de l’àrea social de l’entitat, Eulàlia Buch, per als infants s’han programat tallers i sessions de rondallaires en català. A més, també s’oferirà una ludoteca infantil amb jocs en català. Tot plegat té com a objectiu potenciar la llengua en el joc i la vida diària. De cara als joves, el pla d’actuació preveu tallers d’hàbits saludables, activitats relacionades amb les xares socials, teatre o reforç lingüístic, entre altres.

Per als adults s’han preparat xerrades de sensibilització lingüística i tallers en català. També s’oferiran tallers específics per a docents, educadors, monitors de lleure i entrenadors per tal de normalitzar l’ús de la llengua catalana entre els infants i joves amb qui actuïn. A causa de la pandèmia la franja de les activitats en gent gran és la que queda, de moment, “aturada”, segons ha explicat Plataforma per la Llengua.

Comentaris

    Gràcies 29/07/2021 6:29 pm
    Molt bé, però, per una altra banda, sembla bastant evident, les persones de rendes més baixes solen ésser arribades al país de fa poc. Tampoc crec, per exemple, que el mexicans i hispans més recents arribats als U. S. A. hi arribin amb el doctorat amb llengua anglesa. Si a això hi afegim que no tenim un estat propi, és tot dit. No està de més, estudiar la situació i a partir de les dades obtingudes contribuir a la difusió de al nostra llengua dins del nostre propi país.
    fat boy 29/07/2021 7:56 pm
    Parlar en xarnego fa de pobre.

Respon a Gràcies Cancel·la les respostes