La Plataforma per la Llengua publicava l’any 2018 unes dades preocupants pel que fa a la salut del català: en 15 anys s’han perdut 300.000 persones que utilitzen habitualment aquesta llengua a Catalunya. El nostre idioma no gaudeix de bona salut i si algú mira les dades de les grans ciutats, les xifres esgarrifen. Menys del 30% dels barcelonins utilitza el català com a llengua habitual, i a l’Hospitalet de Llobregat aquest percentatge es redueix fins a arribar a l’11% dels ciutadans.
El català, però, en cap cas està mort. I una prova d’això és que molts joves han utilitzat les xarxes socials i les noves plataformes per penjar contingut en català, i n’hi ha que tenen moltíssims seguidors. Parlem d’influencers, streamers, instagramers, youtubers i un llarg etcètera de tipologia de creador de continguts que, alguns, han tingut l’oportunitat de penjar vídeos i textos en castellà per tal d’arribar a un públic més ampli però que han decidit mantenir-se a la seva llengua per crear un lligam més honest amb la seva audiència.
El Món ha parlat amb alguns d’aquests creadors de continguts. Un d’ells és la Marta Botet, una noia que actualment té 21 anys però que penja contingut a internet des que en tenia només 11. Tot va començar amb un blog en el qual analitzava llibres que havia llegit i li havien agradat, fins que va decidir començar a fer vídeos “per tal d’estalviar-se la mandra” d’escriure una ressenya.
Així és com va néixer ‘Recomanacions de Llibres’, un canal de YouTube en el que penja vídeos des de fa anys analitzant llibres que ha llegit. Una de les característiques del projecte de la Marta Botet és que el fa per gust i sense rebre cap tipus de remuneració a canvi. La seva passió és la lectura i aquest ha estat l’únic motiu que l’ha empès a mantenir el projecte viu. Però el fet de no guanyar diners no és el motiu pel qual darrerament no penja vídeos d’una manera força habitual. “Crec que és per culpa de la pandèmia que últimament vaig molt atrafegada amb els estudis, i això no em permet llegir tant; i sento que fer vídeos sobre llibres que ja em vaig llegir fa molt de temps no és gaire honest”, explica en declaracions a aquest diari.
Ella assegura que mai no ha dubtat d’utilitzar el català com a única llengua en la què s’expressa al seu canal. “Mai no em vaig plantejar a quanta gent volia arribar i per tant mai no em vaig plantejar utilitzar un altre idioma”, afirma. També assegura que en cas de fer servir una altra llengua, triaria l’anglès i no el castellà. De totes maneres, afirma que si algú té ganes de créixer i fer-se gran a través de les xarxes, també ho pot provar en català: “Hem de recordar que podem arribar a un públic de set milions de persones”, sentencia.
La Marta Botet considera que el català gaudeix de bona salut a internet o que “almenys ha millorat” des del dia que ella va començar a penjar continguts al núvol. “S’ha normalitzat bastant més això d’utilitzar la nostra llengua a internet, i si els catalans la volem seguir parlant, és important que l’utilitzem a la xarxa”, afegeix. No veu essencial, però, la creació d’una plataforma d’streaming -ja sigui pública o no- de continguts en català per adreçar-se als joves, públic que no acostuma a mirar la televisió. “La clau seria que en grans plataformes com Netflix o HBO hi hagués doblatge i subtítols en català”, assegura, a més de valorar que “entrar a competir i sobreviure contra aquests gegants seria molt difícil”.
Una altra de les grans defensores del català a les plataformes digitals és la Juliana Canet. El seu cas sí que és el d’algú que està utilitzant internet per fer carrera mediàtica. El vídeo més antic del seu canal de YouTube és del 2017 i el seu compte d’Instagram ja compta amb més de 75.000 seguidors. Acostuma a penjar vídeos sobre qüestions quotidianes del dia a dia; i parla sobre temes relacionats amb la cultura mainstream, l’amor o la manera de fer dels catalans i les noves generacions.
La Juliana Canet ja ha aconseguit fer el salt a la ràdio i a la televisió. L’any 2018 va començar a ser una de les presentadores de l’Adolescents iCat, i des del 2020 que participa a l’Adolescents XL. I aquestes ho han estat les seves úniques aparicions en aquests mitjans. També ha participat al Matí de Catalunya Ràdio, a l’APM de la mateixa emissora, al Tot Es Mou de TV3 i al Club Super3.
Qui sí que creu que seria molt important tirar endavant una plataforma d’streaming és el periodista mallorquí Àngel Aguiló. “Em guanyo la vida dirigint concursos i fent feina per IB3, Mediapro i altres canals”, explica a El Món. Considera que qui aposti per crear una plataforma d’aquest tipus pot triomfar, perquè creu que hi ha el suficient públic i hi hauria la suficient demanda com per tirar-ho endavant. I creu també, que faria un gran favor al català, ja que “els nens i adolescents d’ara consumeixen moltes hores de Netflix, on tot està en castellà, i la majoria de youtubers que visualitzen fan contingut en castellà”.
A l’Àngel Aguiló sí que li preocupa més la salut del català a la xarxa i, de fet, fa només mig any que ha creat un personatge a Twitter i a Youtube que defensa la unitat del català als Països Catalans i que fa befa de les costums mallorquines i dels xocs culturals entre els diversos territoris de parla catalana. En només aquest temps, ja ha aconseguit començar a monetitzar alguns vídeos, i explica a aquest diari que “amb un amic especialista en màrqueting” han creat una estratègia per créixer ràpidament.
I així és com ha trobat la seva manera de tenir èxit a la xarxa: “Combinar humor blanc amb alguns vídeos de reivindicació de la llengua”. Aquesta darrera setmana va triomfar molt un vídeo que va penjar criticant les declaracions de Pablo Casado, en les quals el líder del PP assegurava que a les Illes Balears s’hi parlen tants idiomes com illes hi ha a l’arxipèlag. Però per què l’Àngel Aguiló considera que ha aconseguit aquest èxit en tan poc temps? Ell ho té molt clar: “He aconseguit ocupar un espai que ningú no ocupava abans”. Ell diu que aquest espai era el d’un punt de connexió entre els Països Catalans a través de la befa.
L’Àngel Aguiló no és l’únic mallorquí que ha aconseguit que els seus vídeos arribin més enllà de la seva illa. Un dels creadors de contingut més famosos d’aquest país és en Miquel Montoro, un nen de 15 anys que va començar a explicar anècdotes sobre la seva vida al camp. “Hòstia, pilotes! Oh! Que en són de bones! M’encanten!” és una de les seves frases més famoses pronunciades en un dels seus vídeos. La frase es va fer tan i tan famosa, que va triomfar a tot l’Estat espanyol.
El seu èxit a tot l’Estat va ser tan important que Miquel Montoro va decidir començar a dirigir-se a una audiència potencialment més gran i, per tant, a comunicar-se en castellà. Ell mateix va explicar la seva decisió als seus seguidors. Això va desencadenar una polèmica a xarxes socials en la què es criticava durament el menor per haver deixat el català arraconat. No obstant, algun cop sí que penja algun vídeo o algun fragment en la seva llengua. Aquest nen ja ha aconseguit superar el mig milió de seguidors a Instagram.
És possible que tan en Miquel Montoro com l’Àngel Aguiló hagin aconseguit “ocupar un espai”, tal i com deia el periodista mallorquí. Aquest concepte és el que la Marta Mas defineix com “les cadires buides”. Ella és fotògrafa i té més de 50.000 seguidors a Instagram. “Jo trobo a faltar, per exemple, un canal de YouTube o un compte d’Instagram o TikTok que faci receptes culinàries i que casi amb la cultura i gastronomia catalana”, afirma. “Aquesta cadira està buida i qui l’ocupi triomfarà”, afegeix; i deixa anar un apunt interessant: “Si Lildami ha tingut tan èxit ha estat perquè ha sigut dels primers que ha fet trap en català”.
El cas de la Marta Mas és peculiar perquè ella sí que ha apostat pel castellà com a idioma per comunicar-se amb els seguidors del seu compte de fotografia, @leentrelineas. Però en canvi, al seu compte personal -amb més de 17.000 seguidors, sí que s’expressa en català. “Ja no és que treballi per a tot l’Estat espanyol, és que jo no he d’oblidar que un bon gruix dels meus seguidors venen de Sudamèrica”, explica a El Món, a més d’assegurar que si ara comencés a comunicar-se en català “seria com tallar-se una cama”. Assenyala a més, que algun dels textos que ha publicat al seu compte sí que ha estat alguna vegada en català i que la seva feina “promou i dona suport a la cultura catalana” quan algun cop ha fet algun tipus de treball dedicat al teatre del nostre país.
Dit això, la Marta Mas considera que per tal de garantir una bona salut del català és necessari que aquesta llengua “ocupi espais d’oci”, i això obliga a incloure-la “en continguts adreçats als joves”. “Si la gent consumeix oci en castellà, és normal que després entre ells es comuniquin en aquest idioma”, afirma, a més d’assenyalar que “d’aquí uns anys es veuran les conseqüències d’aquests nens que en comptes de créixer amb el Club Super3 han crescut amb Netflix i Disney Channel”.
Així, ella proposa repensar la televisió pública catalana i que “la mateixa gent que surt des de fa tants anys” deixi pas a gent jove “funcional i amb inquietuds” que pugui crear més vincle amb els nous espectadors. “Perquè la televisió no té perquè morir”, afegeix, però sí “renovar tot un espai perquè sigui de més fàcil accés i que les cares noves puguin tornar a potenciar el català”.
