Educació defensa que la competència sobre la immersió lingüística és de la Generalitat

El Departament creu que els jutges van "molt més enllà" de les funcions legislatives en entrar en una qüestió pedagògica

El Departament d’Educació ha defensat que la competència sobre llengües i immersió lingüística a l’escola és de la Generalitat. Ho ha dit en referència a les dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliguen a modificar els projectes lingüístics de dos centres per incorporar-hi el castellà com a llengua vehicular en un 25%. Educació ha afirmat que la Llei d’Educació de Catalunya dona a la Generalitat la competència lingüística i que així “ho ratifica” la LOMLOE estatal. A més, veu “difícil d’entendre” que els jutges vagin “molt més enllà” de les funcions legislatives i entrin en un tema pedagògic. Ha afegit que el TSJC es basa en la sentencia de l’Estatut i en recursos de l’època del PP i la Llei Wert. En aquest sentit, ha apuntat que aquesta va ser la norma “més regressiva que s’ha fet mai a l’Estat en matèria educativa”. Educació ha defensat que el català “ha estat i seguirà sent una llengua d’oportunitats per a tota la ciutadania”. “Ningú mereix ser exclòs del seu correcte aprenentatge”, ha finalitzat.

Les sentències, que no són fermes i es poden recórrer davant del Tribunal Suprem, resolen els recursos dels demandants contra la resolució del conseller d’Ensenyament del 25 de juliol del 2018 que desestimava la sol·licitud de modificació del règim lingüístic del sistema educatiu públic català. La sentència afecta una escola pública de Barcelona i una altra d’Abrera. El tribunal, d’acord amb la doctrina del Tribunal Suprem, estipula que s’ha d’impartir en aquesta llengua matèries no lingüístiques d’àrees troncals o anàlogues. En canvi, els magistrats tomben la pretensió dels demandants d’obligar els centres a rotular almenys en català i castellà els senyals dels col·legis. Segons la sentència, aquestes modificacions hauran de ser vigents mentre els fills dels demandants cursin estudis a les escoles en qüestió.

Comentaris

    un talp 30/03/2021 6:14 pm
    Si algú no vol escolaritzar sons fills en català, que els porti a l'escola fora de Catalunya. És ben senzill. Els progenitors covards no han de passar les seves pors a llur fills, i fins i tot fora millor que no es reprodueixin.
    Teresa 30/03/2021 4:09 pm
    Mentre la independència arriba i no arriba, cal que els interessats en protegir la nostra llengua evitem que quan arribi sigui massa tard. En comptes de fer el ploricó, cal que ens preguntem: Què faig malament ? Què podria fer per ajudar la nostra llengua ? I actuar en conseqüència. Algun suggeriment: el més obvi és UTILITZAR SEMPRE LA LLENGUA que vols protegir, no canviant d’idioma davant els inadaptats ni consumir en establiments que no atenen en la llengua del país. Evitar els medis de comunicació en llengua colonial. Intentar millorar el català propi, evitant el “catanyol“ i fer-se soci de la Plataforma per La Llengua. NO cal dir que els paios que intenten estendre el derrotisme i la desmoralització amb missatges del tipus “la desaparició de la llengua és inevitable”, “cal resignar-se”, “es inútil fer res” o el clàssic “nosaltres no hi podem fer res, ho ha de fer...X..” etc. cal considerar-los com agents de Castella (Si cobren o treballen gratis, és cosa seva).
    Anònim 30/03/2021 3:57 pm
    Llevat de que, com és va acceptar en aprovar l'Estatut del 1979, el goveren de Madrid disposi el contrari.

Nou comentari