Aquest diumenge, com cada 8 de març, es commemora la lluita de les dones per la igualtat de drets i la fi del patriarcat. Tot i ser festiu, a Catalunya està convocada una vaga general amb la participació dels sindicats CGT, IAC, CNT i Intersindical-CSC, que hi donen cobertura legal. A Barcelona, l’any passat es van concentrar 200.000 persones segons la Guàrdia Urbana i enguany s’espera arribar a una xifra més alta. La manifestació començarà a la plaça Universitat a les cinc, i es preveu que s’hi vagin sumant altres convocatòries. El lema de la concentració d’enguany és ‘Juntes i diverses per una vida digna. Autoorganització i revoltes feministes contra la precarietat i les fronteres’.
Enguany hi ha un fort suport institucional. La Diputació de Barcelona ha impulsat la campanya ‘És l’hora de continuar’, que vol fer visible que malgrat s’ha avançat en l’equitat de gènere durant les darreres dècades, la igualtat real encara no s’ha assolit i cal seguir lluitant des de totes les esferes de la societat. Per això, la Diputació fa campanyes de denúncia dels feminicidis durant tot l’any i ofereixen suport als ajuntaments en forma de protocols d’actuació contra la violència masclista.
Paral·lelament, la Diputació ha format més de tres mil professionals en polítiques d’igualtat i ha organitzat més de nou cents tallers a tot el territori. L’establiment dels punts lila, que permeten atendre a espais d’oci qualsevol tipus de consultes relacionades amb agressions masclistes, és una de les accions institucionals més destacades. “En els darrers anys s’ha viscut un increment de participació en totes les manifestacions del moviment feminista, motivat per múltiples causes i per les campanyes que s’impulsen des de l’àmbit públic”, asseguren des de la institució.
En declaracions a El Món, la professora de la Universitat Autònoma Ana M. Gonzalez Ramos assegura que “la classe social marca molt més que el sexe biològic” i defensa un feminisme interseccional que tingui en compte que “no totes les dones som iguals i que les oportunitats que tenim venen marcades pel nostre entorn social de partida”.
L’autora del llibre ‘Mujeres en la ciencia contemporánea’ explica que “la llei està molt avançada en matèria d’igualtat però a la pràctica no és real”. “No està tot fet i la velocitat amb la que canviem les coses no és l’adient. Hauríem de donar salts i no petites passes”, afirma. Tot i així es mostra positiva i recalca que “hem de valorar l’esforç que hem fet, tot el que hem avançat”.
Una de les associacions que participa de la vaga feminista, Ca la Dona, explica que la lluita feminista ha de ser transversal i incloure la lluita “per canviar la dinàmica actual d’expulsió de les més desafavorides econòmicament cap a les perifèries i a condicions de vida cada cop més precaritzades”. Ca la Dona denuncia també la llei mordassa, que “perjudica a nivell col·lectiu el dret a protesta” i reivindica el dret a l’avortament “gratuït, lliure i universal, sense passar per un filtre que ens infantilitza”.
“L’entitat lluita perquè hi hagi més eines per construir vides lliures de violències masclistes així com mitjans i polítiques que no qüestionin la paraula de les víctimes”, assegura la portaveu de l’associació. “No es pot parlar de reivindicacions generals perquè no totes estem d’acord amb tot. En el nostre cas donem suport a reivindicacions antirracistes, de les treballadores sexuals i de la llar”, explica.
L’Associació Hèlia, una entitat de suport a les dones que pateixen violència de gènere, és una altra de les institucions feministes que participaran a la manifestació de Barcelona. “Des d’Hèlia hem col·laborat en l’organització i assistirem amb algunes de les dones a qui fem l’acompanyament”, asseguren des de l’entitat. “Treballem amb dones que han patit la violència i per nosaltres és essencial formar part d’un esdeveniment com el del 8 de març”, recalquen.
A més de la manifestació que tindrà lloc al centre de Barcelona, s’ha anunciat la convocatòria de ‘dones migrades, racialitzades i refugiades’ que es manifestaran a Sarrià per defensar un feminisme antiracista.
Quin es l’origen del 8 de març?
El Dia de la Dona se celebra oficialment a tot el món -exceptuant els països àrabs- des de 1977. Però, per què l’ONU es va decidir pel vuit de març? Una de les teories més esteses explica que aquest dia de l’any 1857 les treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York van incendiar el seu lloc de treball per reclamar una jornada laboral de deu hores.
El cert és que els orígens d’aquest dia estan lligats als moviments obrers dels Estats Units i, més endavant, d’Europa. Les dones del partit socialista nord-americà van crear primerament unes jornades que, sota el nom del Dia de la Dona, convidaven a reflexionar sobre la situació de la dona i la seva manca de drets fonamentals. Un dels que més reclamaven era el dret a sufragi femení, que no arribaria fins a 1920.
A Europa, concretament a Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia, el Dia de la Dona es va celebrar per primera vegada el 19 de març de 1911. L’any 1977 les Nacions Unides van considerar que el vuit de març era la data adient. A la resolució afegien que els estats havien de “continuar ajudant a crear condicions favorables per a l’eliminació de la discriminació de les dones”.
Les reivindicacions de les dones han evolucionat a mesura que s’han anat assolint objectius. Després de la Segona Guerra Mundial les dones van aconseguir el dret a vot i des de llavors el feminisme ha posat el focus d’atenció en l’anàlisi de l’origen de l’opressió de la dona, el rol de la família, el treball domèstic i la sexualitat, entre altres aspectes.
Una de les principals teòriques del feminisme, Simone de Beauvoir, definia aquest moviment com “una forma de viure individualment i de lluitar col·lectivament”. Avui, aquesta frase es fa més certa que mai i es reflecteix en els nous moviments que van sorgint. Entre aquests, destaquen el #metoo, que l’any 2015 va sacsejar les xarxes amb els testimonis de milions de dones que havien patit abusos i l’himne feminista ‘El violador ets tu’, que ha aconseguit que les dones de tot el món s’ajuntin als carrers per reclamar la fi de la violència masclista.
