Una desena de manters de Sitges inicien els tràmits per regular la seva situació

Una parella de mediadors assessora els venedors per aconseguir el padró, accedir a estudis i buscar una feina estable per tal d'abandonar la venda al carrer

Aquest estiu l’Ajuntament de Sitges s’ha proposat acostar els serveis socials als manters per a què regulin la seva situació i abandonin la venda ambulant al carrer. Una parella de mediadors s’ha apropat a la quarantena de venedors que hi ha hagut els últims mesos al municipi per guanyar-se la seva confiança. Tot i les reticències inicials, una desena de manters han acceptat l’oferiment per entrar al “circuit social”. “Sovint només han conegut la cara policial de l’administració, i volíem mostrar-los que hi ha una cara social molt important“, sosté la regidora de Drets Socials, Júlia Vigó. Aconseguir el padró, accedir a estudis i buscar una feina estable són les peticions més recurrents per part dels venedors que han acceptat ser ajudats.

Després d’anys de provar sense èxit diferents fórmules policials per foragitar els manters, i de reclamar a l’estat espanyol i la Generalitat una solució administrativa i laboral per a aquests venedors, l’Ajuntament de Sitges ha buscat ara una nova estratègia. Tot i que es manté la presència policial per evitar la venda ambulant, el consistori ha optat per fer-los arribar suport social de forma directe.

Des de principis de juliol i fins el passat mes d’octubre, una parella de mediadors ha recorregut periòdicament el Passeig Marítim per explicar als manters quins són els recursos a què poden optar per regular la seva situació, sortir de la vulnerabilitat i abandonar la venda il·legal. “Normalment veuen l’administració com un autèntic nus de tràmits“, explica Vigó a l’ACN, mentre subratlla que l’objectiu del canvi d’estratègia municipal ha estat “acostar la informació de tots els serveis i ajudes socials“.

En Chiekh és un dels dos mediadors. Fins fa cinc anys, ell també estenia la seva manta a la zona marítima de Sitges, però va iniciar un canvi de rumb i ara s’ha proposat aconseguir que altres companys segueixin les seves passes. Assegura que no ha estat fàcil acostar-se als venedors “perquè molts creien que volia negociar amb ells per a què marxessin, sense més“. “Jo els he explicat que no tenia cap tracte amb la policia i he insistit en dir-los que els podem ajudar”, relata.

Aquest jove senegalès remarca que els venedors ambulants es dediquen a aquesta activitat “per sobreviure, no pas perquè els hi agradi”, i apunta que “l’alternativa seria posar-se a robar, i això és l’últim que volen fer”. En Cheikh recorda que molts d’ells tenen estudis oficials al seu país i també un ofici. “Aquí volen seguir estudiant o treballar d’allò que saben fer, però no poden”, lamenta, tot subratllant que són persones “que necessiten molta ajuda”.

El coordinador del servei d’informació als venedors, Ricard Barrull, explica que molts dels manters amb qui han tractat aquest estiu tenen regulat el permís de residència, “però això no els obre totes les portes“. “Es troben amb molts obstacles pel fet de venir d’un procés migratori i de no tenir una xarxa de contactes”, afegeix, mentre lamenta que acaben topant amb unes dificultats d’inclusió que els “aboquen” a la venda il·legal.

Amb el treball fet a peu de carrer fet aquest estiu, els responsables del projecte d’informació social asseguren que han aconseguit parlar amb prop de 40 venedors de la cinquantena que han estat a Sitges els últims mesos. Haver aconseguit seduir-ne 10 per iniciar la regulació social ho consideren pràcticament un èxit. “Gràcies als mediadors, els venedors han posat sobre la taula qüestions com l’empadronament, els tràmits per aconseguir un arrelament social o diferents vies per resoldre situacions de vulnerabilitat a l’habitatge. Són temes que cal tractar en paral·lel a la sortida de la manta, que és l’objectiu final“, assenyala la regidora Júlia Vigó.

Els responsables del projecte celebren haver introduït aquest grup de 10 venedors dins el “circuit social”, però també destaquen la importància d’haver-se acostat a tota la seva comunitat. Ricard Barrull assegura que “era fonamental teixir confiances amb tot el seu entorn, per informar-los i poder canalitzar les seves inquietuds“. A les necessitats d’empadronament, de recerca de formació i feina o d’ajudes per a l’habitatge, s’hi afegeixen també casos d’ajudes en atenció sanitària que l’equip de mediadors ha pogut encaminar.

Superada la prova pilot d’aquest estiu, la Regidoria de Drets Socials, Ciutadania i Igualtat confia en poder mantenir el vincle amb la desena de venedors durant els propers mesos, mentre treballa per desplegar de nou la feina dels mediadors al passeig Marítim. La intenció és ampliar el període de treball de l’estiu i no es descarta incloure-hi també la Setmana Santa, si bé tot dependrà també de l’evolució de la pandèmia.

Nou comentari