Denuncien “retallades” de Salut en el rastreig de la Covid

La conselleria ho nega i diu que es manté la xifra d'un total de 3.596 professionals de seguiment de casos i contactes

Treballadors de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya, que depèn del Departament de Salut, han denunciat “retallades” en el servei aquest any que, segons afirmen, han causat que l’equip de rastrejadors de la Covid-19 es trobessin “sota mínims” durant la cinquena onada. Aquest darrer embat de la pandèmia és el que ha registrat una xifra més elevada de contagis, amb una variant, la Delta, un 62% més infecciosa segons els experts. Els informes tècnics de la pròpia conselleria, com ha publicat EL MÓN, mostren la incapacitat dels enquestadors (els que en la cadena de rastreig truquen positius per recopilar informació dels contactes estrets) per complir amb els objectiu fixats.

Víctor Royo i David Franquesa, dos treballadors de la xarxa, han denunciat la situació a través del sindicat CGT. En declaracions a EL MÓN han dit que “ara mateix la incidència de casos és bestial, molt més que a la onada tan forta de desembre, i en canvi som molts menys”. “Això és del que ens queixem”, lamenta Royo. Aquest testimoni assegura que recursos humans ha pressionat “moltíssim” els seus companys perquè s’agafin vacances, “sota l’amenaça que no les remuneraven”. El treballador sosté que en plena cinquena onada “no hi havia voluntat d’agafar vacances”, però la Generalitat hi insisteix, malgrat que, segons denuncien, el servei es queda amb poca gent treballant en un moment que consideren delicat. De fet, Royo i Franquesa, que treballen per a la subregió de Barcelona Nord des d’un edifici de Salut al 22@, precisen que “hi ha hagut algun dia en què hi havia quatre persones treballant pel matí i quatre a la tarda, mentre que en les pitjors èpoques de desembre érem 14 al matí i 12 a la tarda”.

De la seva banda, Franquesa lamenta la pèrdua d’eficiència que ha tingut el servei. Va arribar un punt en què havien estat capaços de contactar amb el 92% dels positius per fer-los l’enquesta amb la qual, entre altres coses, recopilen els contactes estrets. Una feina que no pot assolir el 100% com a objectiu perquè sempre hi ha situacions que impedeixen la comunicació amb la totalitat de les persones. Les coses es van capgirar a partir de la caiguda de restriccions, l’obertura de l’oci nocturn el 21 de juny i la fi de l’obligatorietat de portar mascareta, asseguren. Coincidia també l’expansió de la variant Delta a Catalunya en aquell precís moment. “En els informes s’ha posat poc en relleu —no en parlen— quanta gent hi havia darrere del servei de vigilància epidemiològica en ple boom de la cinquena onada”.

Franquesa creu que al març es van prendre unes decisions sobre el rastreig basades en un altre escenari. “La incidència de la Covid era menor i retallen els equips al màxim, en base a l’evidència d’aquell moment prenen una decisió fonamentada, però des d’una perspectiva internacional, si saps que aquesta decisió la prens quan la Delta encara és molt minoritària i a altres països —com al Regne Unit— ja era majoritària, ens preguntem qui pren la decisió de retallar”. Aquest rastrejador es pregunta si la decisió “irresponsable de desmantellar” el servei es va prendre “des d’una perspectiva de salut pública i vigilància epidemiològica o bé des d’un punt de vista de la gestió i l’eficiència”.

El seu company Víctor resum la qüestió amb unes altres paraules: “Parlant clar i de forma transparent: volien estalviar diners amb el personal per això la cinquena onada ens agafa sota mínims”. Tant Royo com Franquesa són funcionaris interins contractats per un programa que té una durada de dos anys més un opcional. Els renoven contracte cada dos mesos. Els dos també critiquen la precarietat que el mateix Departament de Salut promou amb aquesta política de contractació. Ja hi ha algun cas a la justícia a causa d’un acomiadament. La persona afectada, amb qui EL MÓN també ha pogut parlar, sosté que l’acomiadament va estar motivat per les seves queixes respecte el funcionament del servei i algunes deficiències del mateix.

Els rastrejadors denuncien a més que hi ha hagut una contradicció “flagrant” durant tota la pandèmia entre el que Salut deia públicament i el que després aplicava als treballadors. Es refereixen en concret al teletreball. “Ens han obligat a venir presencialment cada dia a treballar quan la mateixa consellera de Salut sortia públicament i demanava a la gent que fés teletreball”, diu Franquesa. En aquests moments asseguren que en l’entorn laboral també hi ha barreja de persones amb diferents estats vacunals o no vacunats. “Hi ha decisions que sembla que no es prenguin des d’una perspectiva de salut pública i vigilància epidemiològica, es produeix un desgavell en alguns moments”, es queixa Franquesa. Els dos treballadors manifesten que el treball presencial ha estat “inamovible” i sostenen que hi ha “un factor cultural de desconfiança” amb el treballador quan està a casa. Royo afegeix que el darrer comunicat que van promoure des de CGT pretenia denunciar “l’assetjament” que asseguren rebre per part de recursos humans, “com si fóssim criminals, com si ens volguéssim escaquejar constantment de la nostra feina”.

Salut nega que retallades i que la resposta “sempre està garantida”

A preguntes de EL MÓN, el Departament de Salut nega que hi hagi hagut retallades en el sistema de rastreig durant la pandèmia. Fonts de Salut asseguren que poden confirmar que “es manté la xifra d’un total de 3.596 professionals de seguiment de casos i contactes”. Segons especifiquen, es tracta de gestors Covid d’atenció primària i hospital, gestors de contactes escolars, efectius per residències, enquestadors de casos, enquestadors de contactes i referents. Al mateix temps, Salut sosté que “també s’ha reforçat aquest seguiment des dels serveis de vigilància epidemiològica amb la incorporació de professionals de perfils de metges, epidemiòlegs, infermeres, tècnics de salut pública entre d’altres”. La conselleria apunta que “el número d’aquest personal és variable en funció dels requeriments de la situació epidemiològica específica del moment, però la seva variabilitat també està concebuda des de l’origen per fer un bon ús dels recursos públics”.

Pel que fa a la denúncia de pressions per agafar vacances, Salut diu que “en el període estival s’ha organitzat el dret a les vacances d’aquest personal per tal que tothom les pogués gaudir, mentre es garanteix en tot moment l’atenció necessària a la situació epidemiològica, sempre disposant del nombre de professionals adequat en previsió de possibles repunts dels contagis”.

Tot i que els informes tècnics apunten una pèrdua de capacitat dels enquestadors per arribar a parlar amb els casos que es declaren diàriament, la conselleria manté que “el sistema de rastreig i traçabilitat de la Covid a Catalunya s’ha dissenyat per funcionar com a xarxa global, de manera que quan una àrea específica experimenta un fort augment de casos, efectius de seguiment de casos i de contactes assignats inicialment a una altre territori, podem absorbir l’estudi del cas i/o del brot d’aquella zona crítica. Per tant, la resposta epidemiològica sempre està garantida“.

Comentaris

    Rosa 24/07/2021 11:47 pm
    Què no havien contractat a Ferrovial per aquesta feina?. Dons pregunteu al germanet Junqueras que en fa dels diners que li paga la conselleria. Potser se'ls fot a la butxaca?.
    MHP 25/07/2021 10:57 am
    El 3%?
    Pedro 25/07/2021 11:46 am
    El Món, máquina de censura de comentarios. Después vais de " democraticos " por el mundo. Y esto que hay la colaboración del departament de presidència de la gene.

Nou comentari