Les persones grans han estat en el punt de mira d’epidemiòlegs, personal sanitari, mitjans i institucions. Constantment són els protagonistes de campanyes i notícies que els interpel·len directament carregades d’estereotips infantilitzadors. Les festes nadalenques no són una excepció i els experts avisen que la constant pressió que viu el col·lectiu a causa de la pandèmia i la mediatització de la Covid és una font d’ansietat i por. Malgrat tot, les festes no tenen per què seguir aquesta tendència si seguim les recomanacions dels especialistes.
La Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG) reconeix que el reforç de clixés relacionats amb l’edat és una de les conseqüències de la pandèmia que els preocupen més. Marta Saíz, psicòloga membre del Grup de Treball d’Envelliment del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, coincideix amb aquesta preocupació. “Un dels estereotips que s’ha evidenciat és el de la vulnerabilitat i moltes persones són vulnerables tinguin l’edat que tinguin. Ni totes les persones grans són vulnerables ni totes estan en risc”, explica Saíz. Per als experts, les narratives que s’han generat al voltant de les persones grans durant la pandèmia les infantilitza. “L’ús de termes com ‘els nostres majors’ o ‘els nostres avis’, en ser termes paternalistes i protectors, coarten la llibertat de les persones i la seva autonomia”, asseguren fonts de la SEGG que advoquen per abandonar aquesta terminologia.
Privats de veu pel paternalisme imperant, es troben davant d’una situació angoixant i desconcertant en què problemes socials previs es veuen agreujats. Saíz exemplifica aquesta situació amb el creixement de casos d’ancians en situació de soledat no desitjada i amb els afectats per la bretxa digital. Problemes que s’han arrossegat fins Nadal, una època amb una forta càrrega simbòlica. “Les emocions seran de més intensitat, hi haurà moltes absències enguany, i és important que tots fem un esforç per intentar adaptar-nos a la situació i ser creatius a l’hora de mantenir el vincle durant aquests dies”, exposen fonts de la SEGG.
Tot i això els especialistes deixen espai a l’optimisme, el qual és fonamental per encarar un Nadal inusual. Fonts de SEGG remarquen que moltes persones grans han rebut més trucades i més regulars arran del confinament, una eina recomanada per passar unes festes segures. Saíz també aposta per estratègies alternatives, siguin telemàtiques o que consisteixin a recuperar tradicions com l’enviament de cartes o endarrerir Nadal a dates en què la Covid ja no sigui una amenaça. La psicòloga, però remarca especialment que hem de deixar espai als més grans per prendre una decisió lliure i respectar-los com a adults que són.
La tranquil·litat de decidir
Laura Ruíz té 80 anys, viu amb el seu marit i és molt curosa amb les seves interaccions socials. Ha decidit no celebrar aquestes festes amb la seva família. “Jo vaig agafar les regnes i vaig decidir que no el volia celebrar i les meves filles ho van acceptar”, explica la Laura. La família s’ha escoltat mútuament i això, reconeix, la fa estar còmode amb la seva decisió, ja que aquesta situació la manté en constant preocupació.
La família de la Laura, però, no ha descartat totes les seves opcions per celebrar aquestes festes, unes festes que reconeix que amb el pas del temps ha relativitzat més. En aquest cas Ruíz està decidida a acabar celebrant-les encara que sigui en diferit. “El dia que puguem obrirem la taula de punta a punta del saló i farem exactament el que hauríem fet aquestes festes encara que toqui fer-ho en ple agost”, assegura.
Bombolles peculiars
Entre les instruccions sanitàries per passar unes festes segures s’inclouen les reunions d’un màxim de deu persones que conformin, com a molt, dues bombolles de convivència. I si bé és una mesura clara no totes les famílies tenen fàcil delimitar la seva bombolla. Uns dels més afectats són els avis. Les estructures familiars han anat canviant amb el temps i s’han adaptat a les noves realitats de la vida personal, laboral i familiar. Hi ha avis que juguen un paper fonamental en la cura dels seus nets, una cura que en molts casos no s’ha aturat durant la pandèmia.
És el cas del José Luís Cagijós, de 77 anys, que viu amb la seva esposa, la seva filla petita i els seus dos nets bessons. Els dos nois de 13 anys passen mitja setmana a casa dels avis i mitja amb el seu pare. La bombolla de la família Cagijós, només per això, ja és bastant flexible, però s’hi afegeix que els avis també tenen cura d’un altre net alguns dies de la setmana. “Com ens veiem sempre formem una bombolla estranya, no som la típica família”, assegura Cagijós. Tot plegat fa que s’hagin decidit a passar les festes junts i malgrat conviure plegats faran tota la cerimònia que acompanya els dies assenyalats. Cagijós reconeix que la naturalesa de la seva situació el fa no haver de patir per veure o no a la família.
Xarxes de suport
“Cal recordar que no és el mateix la distancia física que l’emocional”, remarca Saíz. La psicòloga apunta que a partir del confinament hi ha moltes xarxes veïnals i de suport mutu que han sorgit o s’han fet encara més fortes i que fan que la soledat, en persones grans i no tan grans, sigui un pes més lleuger. En Josep Vidal, de 90 anys, exemplifica la importància de la xarxa de suport, no només perquè tot i viure sol té la família a prop, sinó perquè manté bona relació amb els seus veïns.
Des de la mort de la seva dona, en Josep reconeix que aquestes festes no són iguals, fet al qual s’hi suma la pandèmia actual. Malgrat tot, segueix gaudint de les coses fetes amb afecte. “Ara estic fent tions per a tothom, vaig a l’ambulatori i en dono un, vaig a la botiga i en dono un altre. Les coses que es compren no tenen valor”, assegura. Recuperar els regals amb càrrega simbòlica és una indicació de Saíz per expressar l’apropament emocional que la distancia física no atura.
