Daniel López (UPC): “L’Hospitalet està en zona perillosa, però ni molt menys com el Segrià”

Entrevista amb el físic investigador d'un grup de la Universitat Politècnica de Catalunya que ajuda el Govern a analitzar les dades sobre la Covid-19

Daniel López Codina és un dels físics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que forma part d’un grup especialitzat en dades (Grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos del Departament de Física) que treballa ara en l’anàlisi de l’evolució de l’epidèmia a Catalunya, als països de la UE i al Regne Unit, Suïssa i Noruega. En conversa amb ‘El Món’, López Codina explica com el grup treballa amb les dades per preveure situacions de futur. D’ençà que va començar la pandèmia han fet ja un centenar d’informes. Els que fan referència a Catalunya estan damunt la taula del Govern diàriament i, en principi, han de servir per prendre decisions per aturar la propagació del virus.

Podria explicar què fa el seu grup al voltant de la Covid-19 i la complicada tasca d’anàlisi de dades?

Nosaltres som un grup de recerca de biofísics, físics que fa molts anys treballem amb malalties infeccioses, especialment malària i tuberculosi. Treballem a diferents escales, des de la part fisiològica fins a l’epidemiològica, per tant, és un dels nostres camps de treball. Quan va començar l’epidèmia a Xina ens va despertar interès poder entendre el que estava passant, i per tant vam començar a rumiar quin model matemàtic es podia utilitzar per entendre-ho. Ràpidament vam veure que els models matemàtics clàssics d’epidemiologia no eren adequats perquè la dinàmica de la malaltia, atès que pràcticament tota la població és susceptible d’infecció, està determinada no pel nombre de persones que poden emmalaltir sinó per les mesures de control que segueixen. Per això vam decidir utilitzar un model empíric, que el que vol és descriure el que està passant però sense plantejar-se les explicacions sobre el que està passant. Un model descriptiu (podríem dir d’intel·ligència artificial perquè de fet el que fem és observar el que està passant per deduir el que passarà en el futur). Amb això vam comprovar efectivament que podíem fer previsions del futur a curt termini i en alguns casos a mig i llarg termini. Arran d’això vam rebre un encàrrec per part de la comissió europea de fer un informe diari de la situació als diferents països de la UE més Regne Unit, Noruega i Suïssa i portem ja 100 informes fets amb aquesta finalitat. També vam rebre l’encàrrec de l’Aquas de la Generalitat de col·laborar per tal de controlar la situació a Catalunya. Això és la feina que venim fent des de fa alguns mesos. Hem après moltíssim perquè és la primera pandèmia que hem viscut tots. La última gran pandèmia va ser el 1918, per tant, hi havia moltes coses a aprendre i hem après moltíssim. En aquests moments som capaços de situar-nos prou bé en l’estat de la pandèmia a diferents llocs.

Pel que explica doncs aquest model de seguiment està deslliurat de qualsevol consideració ideològica o política. És com un model neutre?

Efectivament, un model purament basat en les dades. Una cosa és el model que descriu l’evolució sistema, però una altra part important de la feina que hem fet ha estat poder avaluar el risc de la situació. Avaluar el risc depèn de dos factors, d’una banda de la velocitat amb què s’està propagant la malaltia i de l’altra banda del nombre de persones que poden propagar la malaltia, les persones que són infecciones. Això ens va permetre construir un diagrama de risc que ha corregut molt pels mitjans (en un eix hi ha la velocitat de propagació i en un altre el nombre de persones infeccioses, que són els malalts dels darrers 14 dies). Aquest diagrama ens permet preveure si una situació és perillosa o menys perillosa. O dit d’una altra manera, si una situació es pot controlar mitjançant estudis de contacte i seguiment de les cadenes de contagis o si la situació requereix de fet mesures més contundents com pot ser el confinament. Això ho hem inclòs al diagrama amb un codi de colors: verd (la situació epidemiològica és tranquil·la), groc (cal tenir atenció al sistema de vigilància i incrementar-lo per tal de tornar a revertir cap a una zona verda) i vermell (la situació és greu i per tant caldria prendre mesures importants). Són dades fredes i no hi ha cap component ideològic, el que sí que hi ha són uns llindars perquè posar en zona vermella amb uns valors o amb uns altres sí que pot dependre de la situació de cada país, en funció de la seva capacitat de fer seguiment de les cadenes de contactes. Aquesta seria la única part que tindria una certa subjectivitat. En qualsevol cas, si una zona determinada va avançant cap a la zona vermella cada cop més intensa, com pot ser en aquests moments el Segrià, és indiscutible i no és ideològic dir que estem en una situació molt greu. La metodologia sempre és la mateixa: mirar de forma objectiva i freda amb les dades quina és la situació i evolució al llarg del temps.

Quan el president Torra parla dels experts als qui fa cas es refereix, entre d’altres, a vostès?

Suposo. Només puc dir això. De fet juntament amb l’Aquas (agència del Departament de Salut) fem diàriament un informe per tot Catalunya i per tant aquesta informació està en mans de les autoritats. No sé res més, nosaltres preparem la documentació i a partir d’aquí això està fora de la nostra competència.

El Segrià està en zona vermella segons el seu diagrama. Com valora la situació de L’Hospitalet de Llobregat?

L’Hospitalet està seguint una trajectòria molt negativa i encara —m’agradaria confirmar-ho amb calma—, però ni molt menys està com el Segrià. Això sí que ho hem de tenir molt clar. Però està en una zona perillosa evidentment.

Barcelona potser també, donat que pràcticament són la mateixa cosa…

És francament perillós, efectivament. La densitat de població d’Hospitalet és la més gran que tenim, deu ser de les més grans d’Europa, sospito. Per tant, és una zona francament perillosa en el cas que l’epidèmia no es pugui seguir a nivell de l’estudi de contactes. En qualsevol cas, caldria que els polítics fossin àgils prenent decisions i que no hi hagi altres impediments per a prendre decisions epidemiològiques, com en aquests moments està passant com a conseqüència de la fiscalia i la jutgessa de Lleida. De fet, estem parlant d’una qüestió prioritària, la salut de la població. No es pot preservar o intentar salvar tot al mateix temps. Probablement és més segur prendre mesures que continguin l’epidèmia, és millor des del punt de vista social i econòmic, que no esperar que les coses siguin realment terribles per prendre les mesures després. Avançar cap un empitjorament de l’epidèmia és progressiu i retrocedir és molt difícil i lent. Quant abans es prenguin mesures per evitar una progressió crec que socialment i econòmicament és millor.

Aquesta tarda el ministre Illa farà un anunci respecte al conflicte sorgit amb el confinament decretat per la Generalitat…

Això és la part tècnica i jurídica que de tant de bo resolguin. El que no podem és perdre els dies perquè a mesura que els dies avancen la situació empitjora. Nosaltres com a grup insistim que la situació és prou seriosa com perquè els partits polítics de diferents colors o els altres actors, com és la justícia, tots hagin d’anar a la una per intentar millorar-la. És absolutament improductiu, un error gravíssim, convertir això en una batalla política per guanyar vots els uns als altres. El problema és seriós i cal anar a la una. Caldria donar molta més veu als epidemiòlegs, gent com en Joan Cailà, que havia treballat de director de l’agència salut pública en el control de malalties semblants; saben com fer-ho i les dificultats socials per atacar-ho. 

El Govern no para de mencionar els experts, en genèric, després els mitjans seguim piulades d’alguns experts a Twitter. A qui fa cas el Govern?

Sabem el mateix. Nosaltres el que sabem és que tenim un acord amb l’Aquas per ajudar en l’anàlisi de la situació. Això ho fem amb molt bona relació amb els investigadors de l’agència, però més enllà d’això no sabem.

Vostès van alertar fa dies que feien falta 2.000 rastrejadors. El Govern n’havia previst uns 200. Ara mateix no se sap exactament quants n’hi ha.

Aquesta xifra pot anar amunt i avall en funció de l’evolució de l’epidèmia. Cal tenir present que no cal que siguin 2.000 persones més afegides al sistema. Hi ha dos elements molt importants: un l’assistència primària, que està fent el primer contacte amb la gent i té capacitat de rastrejar famílies; un altre és Salut Pública, que té l’obligació de seguir les cadenes de contacte. Caldria reforçar aquests dos elements, especialment el de Salut Pública. De fet és fàcil d’entendre, arran de la crisi es van reduir recursos de sanitat. Evidentment el que és més difícil és reduir recursos assistencials (no pots despatxar un cirurgià de l’hospital perquè és el que ha de fer les operacions), però els serveis de vigilància epidemiològica no fan un treball assistencial, fan treball de vigilància i van ser dels més maltractats per la crisi econòmica. Caldria reforçar-los, haurien de tenir molta més capacitat de treball. Si tinguessin més capacitat es podria fer front a més situacions de les que es pot actualment.

Així doncs és també una qüestió d’organització més enllà de contractacions…

És un tema d’organització interna, però també d’afegir personal. Cal reforçar els serveis de Salut Pública i atenció primària, però especialment Salut Pública. Tampoc és tant senzill perquè has de formar la gent, no és una feina no qualificada, sinó que requereix una formació.

Què li semblava el contracte de Ferrovial?

Crec que el que és clar és que el que cal és reforçar Salut Pública, que té els experts que saben com s’ha de fer la feina perquè ho han fet amb altres malalties. L’estudi de contactes no és cap novetat per a ells. Són les unitats preparades per portar-ho a terme.

I en les aplicacions de mòbil no hi confia?

Això no em preocupa gaire. De fet si avalues què és el que et pot arribar a proporcionar aquesta eina veus que no és transcendent. Un 75% de la població té telèfons mòbils (smartphones), la gent gran i infants no en tenen. Si mirem la gent que tenim telèfons intel·ligents, i mirem les aplicacions més usuals (Whatsapp), resulta que és un 80% que té una app d’aquest tipus. Si vas fent els càlculs —perquè un contacte sigui identificat cal que els dos tinguin l’app i el bluetooth en marxa— vam avaluar que es es podia aconseguir entre el 5 i el 10% dels contactes, però realment no és transcendent per poder arribar a controlar la malalta. Acabem sempre al mateix lloc, que calen serveis públics. La tecnologia no resol el problema aquí. Estem assessorant altres països i alguns ens diuen de posar en marxa l’app, però si no fan diagnòstics PCR no serveix de res l’aplicació, perquè no haurien identificat la gent infecciosa. L’aplicació no resol el problema.

Nou comentari