Daniel Crespo compleix un mes com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) després de guanyar les eleccions el passat 19 de maig. En aquest temps, després de multitud de reunions i amb l’agenda encara plena, Crespo ha pogut perfilar l’estratègia que seguirà el seu equip per resoldre el principal problema de la universitat: la falta de renovació del personal. L’excoordinador de la secció d’Universitats de l’Assemblea Nacional Catalana, conegut durant la campanya com el candidat “antiestablishment”, posa el focus en la protecció de la llengua i cultura catalanes i aposta per un model de “multilingüisme centrat en el català”.
Quin és el principal problema de les universitats catalanes i, en concret, de la UPC?
Sense dubte, el personal. Per posar l’exemple de la UPC, tenim la meitat de professorat que té més de 56 anys. Això vol dir que en un període curt hem de canviar la meitat de la plantilla. N’hi ha prou amb un o dos anys per preparar un professor per fer classes, però per substituir un investigador que porta 40 anys de carrera, perquè arribi al nivell de recerca o de transferència de tecnologia que tenia aquella persona, es necessiten deu anys. Tenim un gravíssim problema. Durant cinc anys les plantilles van estar congelades, els darrers tres o quatre anys només es cobreixen les jubilacions… A la UPC hem perdut 300 treballadors en els últims deu anys.
Renovar la plantilla serà el termòmetre del seu mandat?
De fet, aquest ha estat el principal argument de la meva campanya. Evidentment és el tema de totes les converses amb conselleria. Les universitats públiques depenem del finançament públic i és la principal qüestió que hem tractat: canviar les condicions actuals perquè ens permetin renovar la plantilla ràpidament. No podem pensar en un pla de renovació a llarg termini perquè d’aquí a deu anys ja haurà marxat el personal. Hem de ser conscients que l’estudiant avui en dia va a la universitat que millor el pot formar. Volem ser una bona universitat i que hi hagi estudiants alemanys que creguin que la seva millor opció és Catalunya i és la UPC. Un dels reptes importants que tenim és anar renovant personal a partir de la gent amb molt nivell que ha arribat al final de la carrera. D’aquesta manera no es produirà un buit que repercuteixi en la qualitat de la universitat. Hem de fer una política de personal el més intel·ligent i detallada possible per cobrir aquests forats. Si no ens plantegem aquest problema de personal no podrem treballar en els altres, perquè la universitat són les persones.
Amb els recursos actuals es pot resoldre aquest problema?
Una de les bones notícies de l’any és el compromís del Govern d’incrementar el finançament de les universitats en 100 milions cada any. És a dir, d’aquí a quatre anys comptarem amb 400 milions més. Hem fet els càlculs i és el que necessitem en termes de professorat per recuperar els 300 docents que hem perdut. És un període adequat per iniciar la contractació del personal, que no és un procés fàcil. Ens convé esponjar la contractació i anar contractant primer als llocs on hi ha més necessitat. Si resolem això ens podem plantejar altres objectius, com millorar el contacte amb les empreses. Perquè hi hagi llocs de treball necessitem empreses i universitats competitives. Tenim un viver d’empreses que crea cada any unes tretze empreses. Tot això genera llocs de feina de qualitat, el que més preocupa la societat en l’actualitat.
Fa poc hem vist com 13 estudiants eren jutjats per defensar una reducció de les taxes universitàries. Aquest és un altre dels problemes a resoldre?
Per descomptat. No té sentit que les taxes a Catalunya siguin més elevades que a la resta de l’Estat i això només s’explica pels problemes de finançament de la Generalitat. S’ha de revertir, de fet el Govern ja ha pres una fantàstica mesura per igualar el preu de les matrícules de màster al del grau. Que el preu del màster estigués per sobre enviava un missatge molt dolent als estudiants. Si diem als estudiants que facin un màster perquè és bo per a la seva carrera però tenen aquest preu és lògic que pensin: “Tu el que vols és que em matriculi perquè cobres més”. No podem demanar un preu més alt, i afortunadament la conselleria ha pres aquesta mesura. Ara toca continuar i abaixar el preu de les matrícules dels graus per acostar-se, com a mínim, a la mitjana espanyola.
Valora positivament que la conselleria de Recerca i Universitats s’hagi separat d’Empresa i Coneixement?
Tenir una conselleria així és la millor notícia de l’any, perquè suposa poder portar els problemes de la universitat al consell de Govern sense intermediaris. Abans la conselleria d’Empresa i Coneixement tenia l’apartat corresponent, però no és el mateix. Passar a tenir una consellera que realment es preocupa específicament de la recerca i les universitats és una excel·lent idea. A més, és una conseqüència del que després es reflecteix en la societat. Si alguna cosa bona ha tingut la pandèmia ha estat que la societat s’ha adonat que les universitats i la recerca salven vides. Potser ara sí que toca cuidar-ho. Estem en un moment en què la societat valora la feina de les universitats més enllà de donar títols.
Amb el suport de la conselleria és més fàcil seguir escalant en els rànquings internacionals?
Els rànquings internacionals no són un objectiu en si mateix. Si millorem la relació amb la petita i mitjana empresa de Catalunya, això no representa cap canvi en els rànquings, però contribueix a fer una millor universitat i és bo per al país. No es pot orientar la política d’una universitat a millorar als rànquings. Hem de fer la política necessària i com a conseqüència pujarem a les llistes. En aquest sentit, posem el focus en els estudiants, que a la nostra universitat tenen una taxa d’ocupabilitat del 95%, el que és difícilment millorable. Aquest és un objectiu que mai hem de perdre de vista: estem formant professionals que han de trobar les millors feines com més ràpidament millor. La segona part de la nostra feina és la recerca, per resoldre problemes que en principi semblen abstractes, però que tard o d’hora arriben al teixit productiu i permeten a les empreses fer millors productes i que les persones tinguem millors serveis. Això demostra que mentre fem feina docent contribuïm a la millora de la societat. Hem de millorar el nostre funcionament en aquests àmbits i si ho fem pujarem en prestigi internacional. Fixar-se només en l’objectiu dels rànquings és com posar-se el termòmetre i veure que tens febre, però sense saber la causa.
La internacionalització ha servit d’excusa per deixar de banda l’accent català de les universitats en pro d’una identitat global?
Tenim el repte de combinar una visió global sense perdre la identitat catalana. Els problemes actuals que preocupen la gent no són estrictament catalans. És a dir, quan parlem de canvi climàtic ho fem amb una visió global, no parlem de canvi climàtic com un fenomen només a Catalunya. Per tant, si volem afrontar problemes globals hem de tenir també mentalitat global i col·laborar amb diverses universitats i investigadors internacionals. La recerca s’ha d’enfocar globalment per competir amb la resta del món per fer les coses millor. Per fer-ho no podem tenir una òptica localista. Ara bé, això no vol dir que deixi de ser una universitat catalana, al contrari. Som una universitat al servei del país. La UPC és la universitat que està més estesa. Tenim 7 campus, el que ajuda a estar a prop de les empreses del territori i les autoritats locals. Ens sentim molt catalans i ens hem de preocupar dels problemes del país.
Durant la campanya, en conversa amb El Món va assegurar que un dels problemes a la universitat era la situació del català.
Ho mantinc. Ara mateix tenim un problema respecte a l’estat del català a les aules. Com a universitat el que hem de fer és assegurar-nos que dins la universitat complim amb els nostres estatuts, que diuen que la universitat és catalana i per tant el català és la llengua que es fa servir. Un concepte que volem treballar és el de seguretat lingüística. A principi de curs es garantirà que el professor no canvia la llengua especificada a la guia docent de l’assignatura. És a dir, si un professor vol fer la classe en castellà, la farà en castellà, però deixant-ho establert des del començament. El que no té sentit és que s’anunciï que és en català i després es canviï sense motiu. S’ha de tenir un cert contracte amb l’estudiant. A més, crearem una comissió de llengües i política lingüística dins del consell de govern i hem canviat el nom a un dels vicerectorats, que ara es diu vicerectorat de qualitat i política lingüística. Volem que quedi clar que és una qüestió en la qual posem el focus i l’esforç.
També va esmentar el model de multilingüisme centrat en el català. En què consisteix?
Es basa en la idea que nosaltres tenim una llengua pròpia i el que hem de fer és ensenyar-la als que arriben a la universitat. És multilingüisme perquè està clar que hem d’oferir estudis en anglès per atraure els estudiants estrangers, però un cop han vingut els ha de quedar clar que estan a una universitat catalana i els hem de facilitar l’aprenentatge de la llengua. La base de la mobilitat universitària és l’anglès, però els hem de donar totes les eines perquè aprenguin el català. Sempre he pensat que conèixer llengües ens enriqueix, però la llengua pròpia ens defineix. Al final, es converteixen en ambaixadors involuntaris del país, perquè si s’han sentit acollits i han conegut la cultura i la llengua mai se n’obliden. En moments determinats surt alguna referència al país i ells en parlen bé perquè s’han sentit còmodes.
L’objectiu és que la UPC sempre s’identifiqui com una universitat catalana?
Hem de fer un esforç perquè els estudiants que venen de fora s’adonin que aquesta és una universitat catalana. En el món hi ha 22 universitats de parla catalana. En canvi, en castellà la xifra ronda les quatre-centes. Quan un estranger ve aquí s’ha d’adonar que la nostra llengua és la catalana. Li hem de facilitar aprendre l’idioma i mostrar-li la cultura catalana perquè quan torni al seu país sàpiga que tenim una personalitat pròpia.
La seva ha estat definida com la candidatura “antiestablishment”. La seva posició política influirà en el seu mandat?
Més que antiestablishment diria renovadora, la que es va enfrontar a la candidatura de l’anterior rector que era continuista. En la nostra candidatura vam buscar gent amb experiència de gestió i amb una idea clara de la universitat que volem fer. Tots tenim posició política, perquè ha de ser així. La meva és de sobres coneguda, però l’equip no s’ha construït seguint aquest criteri. Estem molt preocupats amb el tema del personal, com ja he dit. També per la llengua i cultura catalanes, una de les qüestions on posem el focus.
És important que les universitats tinguin líders sobiranistes per reforçar el moviment independentista?
Considero que és important que les universitats tinguin bons rectors. El rector és el representant públic de la universitat, però la veu de la universitat és el claustre. És el claustre el que, en un moment donat com ja ha passat a la història recent de les universitats catalanes, manifesta la posició de la universitat. El que ha de fer el rector és estar al costat del claustre perquè té la legitimitat que li dona haver guanyat unes eleccions globals de tota la comunitat. Hem de tenir present que independentment de la posició política personal de cadascú, que jo tinc la meva i és de sobres coneguda, les eleccions es fan per comparar propostes. Un cop acabades el rector és el rector de tota la universitat. Com que la fotografia de la universitat és el claustre, és aquest el que s’ha de posicionar. Crec en la frase “la millor manera de servir el meu país és fer bé la meva feina”. Les universitats fem un gran servei al país, i aquest triarà després el que vulgui políticament. Si el país tria canviar la situació política la universitat serà al seu costat com no pot ser d’una altra manera.
