Toc d’atenció dels treballadors socials al pla estrella d’Argimon

La degana del Col·legi Oficial del Treball Social de Catalunya (TSCAT), Conchi Peña, ha donat un toc d’atenció al Departament de Salut pel pla de benestar emocional als centres d’assistència primària, el projecte estrella del conseller Josep Maria Argimon, que introduirà aquest any 150 psicòlegs als CAPs per a fer tasques preventives en salut mental en entorns comunitaris bastant-se en la gestió emocional. Els treballadors socials recorden que professionals del sector ja treballen en l’entorn sanitari i disposen de la capacitat per assumir el nou rol que s’introdueix als centres d’assistència primària. Donen suport al pla de benestar presentat per la Generalitat, però esperen que en el futur s’obri l’accés a aquesta posició als professionals del treball social.

Peña ha explicat en declaracions a EL MÓN que el Col·legi ha rebut alguns comentaris amb cert malestar sobre el fet que en les convocatòries per a professionals no hi tinguin de moment cabuda els treballadors socials. “A l’hora de definir el perfil competencial, un dels requisits és que els professionals han de venir dels estudis de Ciències de la Salut, i el treball social ve del món de les Ciències Socials, tot i que existeix un màster en treball social sanitari”, afirma Peña. El Departament de Salut ha confirmat que de moment per aquest pla s’estan contractant psicòlegs. És més, precisament el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha manifestat aquest divendres entrevistat al Cafè d’idees de La 2, que la previsió és haver contractat 350 psicòlegs a finals del 2022 per al sistema sanitari.

Peña està d’acord que el perfil de psicòleg és el que s’ha de “prioritzar”, però matisa que “en un futur aquesta gestió emocional la poden fer professionals d’altres àmbits que estan preparats per fer la tasca”. La degana del TSCAT apunta que de moment “la porta d’accés al treball social sanitari” queda “tancada per una qüestió de titulació” i creu que “això no té gaire sentit”. Peña opina que “aquesta frontera que es posa és un límit a la intervenció del treball social sanitari” i recorda que “algunes tasques ja les està fent”. Treballadors socials, afegeix Peña, “estan col·laborant en l’atenció primària en la integració d’aquests gestors emocionals als equips comunitaris, perquè lideren l’atenció comunitària en molts CAPS al costat de la infermeria”.

Des del treball social no s’està en contra de l’arribada dels psicòlegs als CAPs, reitera Peña, però volen reivindicar que ells també estan capacitats per fer gestió emocional, com han demostrat en situacions d’emergència. “No és que no hi hagin ser, són benvinguts, però nosaltres també hi podem ser: sumem”, ha dit Peña. La degana del TSCAT considera que hi ha molts àmbits de confluència dels dos rols i que cal “coordinació” en un moment clau per a la salut mental. A més, Peña es mostra favorable a l’entrada de nous perfils a la primària perquè “falten mans per fer el que s’ha fet sempre, però s’han d’incorporar nous perfils professionals que puguin abastar altres àrees de coneixement o assistencials, que fins ara la primària no contemplava, com és el suport psicològic”.

Peña recorda també que els psicòlegs que contractarà Salut no són clínics, de manera que no podran fer tractament terapèutic, com tampoc ho podria fer un treballador social. Per tant, la funció es limita a fer de vincle des de la mirada comunitària “entre les situacions de problemes de salut mental i els referents o dispositius de salut mental”. “És un nou perfil a la primària, però no una nova professió, dins d’aquest perfil nosaltres el que estem dient és que el treball social ja porta molts anys d’evolució en el sistema de salut”, remarca.

El treballador social dins de la primària

El treball social sanitari fa tasques assistencials i comunitàries, acompanyament de persones, entrevistes a les consultes, diagnòstic social, tractament o prevenció. “El treballador social és un professional que fa un anàlisi per veure quins són els factors de desigualtat social que impacten en els problemes de salut de les persones o quins problemes de salut de les persones tenen relació amb l’entorn social”. La tasca és, en definitiva un anàlisi global de la persona i l’enllaç amb agents de la comunitat i serveis socials per “poder donar resposta als problemes socials”. Per a l’elaboració del pla de benestar emocional, Salut va comptar amb el TSCAT per “consensuar la mirada” i el col·legi va fer una proposta per evitar “el solapament” de funcions.

Els comentaris dels treballadors socials a la incorporació de psicòlegs, si bé no volen ser una crítica a un projecte al qual donen suport, s’afegeixen als que s’han fet des d’altres sectors professionals. Organitzacions crítiques amb Salut, com és el sindicat Metges de Catalunya, ha rebutjat el pla pel fet que no s’integra a la primària personal mèdic que pugui atendre persones malaltes i que l’addició de nous perfils professionals és un intent de fer veure que s’actua per atendre la demanda del sector de més recursos humans. A banda del pla de benestar emocional als CAPs. S’ha de tenir en compte que el pla es desplega de forma gradual a les zones econòmica i socialment més desfavorides, una de les primeres a L’Hospitalet de Llobregat.

No és només salut mental

Al mateix temps que Salut promou la contractació de psicòlegs, adverteix els riscos de medicalitzar el país. En l’entrevista que Argimon va concedir a Gemma Nierga divendres va reconèixer que a Catalunya “tenim unes taxes molt baixes” de psicòlegs, “però no confonguem salut mental en posar un psicòleg o un psiquiatra a la nostra vida”. Argimon també va advertir que el malestar emocional s’ha exacerbat entre els joves després de la Covid per elements estructurals, “que no podem perdre de vista”. “Si vas a mirar el sou dels joves és 2.000 euros menys que als inicis de la crisi econòmica, l’atur supera el 30%, el problema de l’habitatge no permet emancipar-se”. Per Argimon “cal abordar els problemes que no tenim abordats perquè si no medicalitzarem la societat”.

Sobre aquest punt incideix també al degana del TSCAT, Conchi Peña, que considera que és cert que la salut és prioritària però que la covid obre ara pas a una altra necessitat. “El problema està en la societat, tenim bosses de pobresa molt bèsties i ara hem de sortir de la UCI mèdica i passar a la UCI social, espais mentals que s’han de construir per poder donar resposta i cobertura a les necessitats bàsiques que comporta el desastre econòmic de la Covid.” En aquest nou escenari, Peña presenta els treballadors socials com “els intensivistes” que requereixen de recursos i “un pressupost fort” amb “caràcter universal per donar acompanyament a les persones”.

Comentaris

    El emocionant Novembre 20, 2021 | 16:49
    Si us plau, podeu fer un article explicant què és i com es fa la gestió emocional????
    El emocionant Novembre 20, 2021 | 16:57
    Diu l'article: "per a fer tasques preventives en salut mental en entorns comunitaris bastant-se en la gestió emocional." Em podeu explicar com es fa això. Però de manera molt planera.
    El emocionant Novembre 20, 2021 | 17:01
    Si la gestió emocional la pot fer un Treballador/a Social, vol dir, què no deu ser gaire dificil de fer, és com si et diuen al CAP que el cirujà està ocupat i què t'operarà la administrativa.

Nou comentari