La COVID redescobreix la sobirania pallaresa

La crisi sanitària passa de llarg al Sobirà amb el neguit posat en la patacada del turisme

Els cognoms pesen. Tenir un cognom com Sobirà comporta moltíssima responsabilitat. Sobretot, en temps que la sobirania és un bé a venerar. La crisi del coronavirus ha posat de manifest que més enllà de la primera i segona àrea metropolitana el país no és una simple segona residència, ni tampoc cap pati, ni un jardinet que es pot modular cada cap de setmana. Ans al contrari. El Pallars Sobirà n’és l’exemple. Un territori de resilència, de duresa, de muntanya. De fet, el Sobirà no és un queixal dibuixat en un despatx de Barcelona. Va ser un comtat que va durar cinc cents anys. poca broma. Sense el Pallars, la història de Catalunya no s’entendria. També en aquesta pandèmia, en ser un territori on la crisi sanitària hi ha passat d’esquitllada, ha animat sectors, n’ha castigat altres i viu distesament el fet de ser de la terna protagonista del desconfinament.

 

Des del sud, les dues vies principals per arribar-hi en cotxe són una delícia. Una, després de travessar l’Alt Urgell, el gran desconegut, des d’Adrall per la N260, és el Port del Cantó, on la comissura de l’asfalt permetria veure-hi James Bond en Aston Martin. L’altra, per la mateixa nacional des del sud, des de la Pobla de Segur, passant l’Argenteria del Port de Collegats. Però encara n’hi ha una de tercera. És semiclandestina, trapella i murri. És la L-503 que uneix la Vall Fosca, des de la Pobleta de Bellveí, a Gerri de la Sal. Et deixa a peu dels cavalls de la N-260 que esdevè una mena d’autovia després de notar el volant des de Montcortés dins a passat Peramea. Tres ports per arribar a la capital d’una comarca d’on Carles Porta ens va descobrir en Sansa i es va fer conscients de la importància de tenir bons veïns.

Terrasses plenes a la N-260 al seu pas per Sort

Terrasses plenes a la N-260 al seu pas per Sort Quico Sallés

 

Xifres clares

 

El Pallars és immens, esplendorós. Fa un dilluns de primavera calorós. Es respira la tranquil·litat d’estar en un oasi de la crisi sanitària. Cap mort el darrer mes i un número de contagis que és una alegria: 17 positius en una població de 6.932 habitants. La COVID 19no ha tingut un camp abonat per poder expandir-se. Són 135 pobles que pertanyen a 15 municipis.  La densitat de la població és molt minsa, cinc habitants per cada quilòmetre quadrat.  A catalunya, la mitjana en són 239. Gran extensió, pocs habitants i, a més, dispersos. L’algoritme perfecte per frenar l’expansió del coronavirus. Una frontera antivírica natural formada per rius, muntanyes, un estil de vida que ara es reivindica. Amb el suport incomemsurable de l’Hospital de Tremp que, segons els habitants, “ha fet bona feina”.

 

 

Les xifres són clares. Dels 17 casos positius, cinc han estat a Sort, la capital comarcal. Dels 204 casos sospitosos a la comarca, 100 han estat també capitalins. A Rialp, amb 661 habitants, ha registrat 1 positiu i 13 sospitosos. Llavorsí, de 352 habitants ha tingut 1 positiu i 8 sospitosos. Aquest mes de maig, tampoc no s’ha registrat cap mort a la comarca. Són xifres irrisòries i diametralment oposades a la tragèdia que s’ha fet notar al Berguedà, Osona, Barcelonès, a Viladecans o la Conca d’Òdena.

 

A l’entrada sud de Sort, a tocar dels Mossos i del CAP hi ha el lloc de guàrdia del SEM, una estructura d’estat. És un punt que equilibrador dels serveis a la comarca. A més, ara la Unitat Mèdica avançada certifica que la COVID ha passat gairebé de llarg. La seva activitat s’ha reduït a nivells baixíssims. Amb la COVID no hi han hagut cap accident al riu, ni cap trànsit… Algun infart, algun psiquiàtric i algun accident laboral, a tot estirar. Les unitats bàsiques sí que han portat algun sospitós a l’Hospital de Tremp. La comarca ha estat l’excepció de l’estrès sanitari de la resta del país.

 

 

El carrer Major de Sort viu el desconfinament amb relax i la nova normalitat

El carrer Major de Sort viu el desconfinament amb relax i la nova normalitat Quico Sallés

La dispersió i la poca densitat han estat claus, però també l’Hospital de Tremp, el nostre de referència, ho ha treballat molt bé, les coses com siguin”, afirma l’alcalde de Sort, Raimon Monterde, en conversa amb El Món. Un alcalde que està amoïnat. És a l’Ajuntament treballant. De fet, obre la porta ell mateix. “Potser hi ha massa gent al carrer…”,  lamenta mentre fa un glop de te verd d’un termo. Té raó. Sort fa goig, entre un dia esplèndit i gent gaudint de les terrasses i alguns, fins i tot, del ràfting. Hi ha ambient de fase 1 en grau confiat. En una terrassa a peu de carretera, en Manel enseya una bici extraordinària mentre comenta als que seuen que “ja en tenia ganes d’agafar-la”.  Molts es freguen les mans davant la imminent arribada aquesta setmana entrant de la fase 2, on es permet l’esport en grup i sortir a passejar en grups de fins a 15 persones.

 

 

Al carrer Major les botigues són obertes en el marc de la nova normalitat: cua minimalista, dispensadors de gel hidroalcohòlic, guants i compradors amb màscares. Hi ha tres taules posades en un frankfurt a la banda nord del carrer. Un home explica a l’altre el funcionament de l’ERTO que li han aplicat. “Ara que començo a cobrar-lo, ara em truquen que potser la setmana vinent he d’anar a treballar”, detalla entre sorprès i empipat. La dona que regenta el bar ha decidit obrir aquesta setmana. “Només tinc tres taules… i la setmana passada va ploure molt… no valia la pena, però avui, per ser dilluns, està molt animada la cosa i aixì em poso en forma”, indica.

alcaldesort

Ramon Monterde, alcalde de Sort, a l’entrada de l’ajuntament Quico Sallés

 

Neguit econòmic

 

Sort aprofita amb solàs de primavera l’avançada del desconfinament. Tot i la bonança i cert confort que comporta que el virus hagi passat gairebé de llarg, el neguit creix per la crisi econòmica derivada. El 85% de l’economia del Pallars Sobirà és el turisme, i el 15% restant hi està molt relacionat. Només l’Hosteleria suposa el 40% de l’activitat econòmica de serveis. En concret, al Pallars hi ha censades 2.834 places d’hotel, 7.674 places de càmping i 695 places de cases rurals. L’Estat d’alarma i el confinament ha estat letal per la xarxa econòmica de Sort i de la resta de la comarca. És ara, quan el consell comarcal comença a gestionar l’increment de peticions d’ajuda social en una zona on la renda familiar disponible és de 26.400 euros, quan la mitjana catalana és de 31.200. L’atur al tancament de mes de març era de 261 persones.

 

L’Ajuntament de Sort ha muntat una doble estratègia per parar el cop. Per una banda, ha contractat un tècnic de promoció econòmica, més tàctic,  i en segon terme, una consultora que treballa per dissenyar una estratègia econòmica a llarg termini. Tot i el sotrac del turisme, els pallaressos han anat trobant sortides. “Aquesta crisi ens ha de servir per recordar que som aquí, que la carn i la llet continuen aquí, que el sector agroalimentari no es deslocalitza”, destaca en Raimon. “Hem de fer les coses diferents, el nostre embotit ha d’arribar al Delta de l’Ebre i el seu arròs o peix aquí amb més facilitat”, posa com exemple.

 

El sector turístic ha patit molt, la temporada que ja comença amb les escoles a partir de Setmana Santa se n’ha anat a norris. El sector, a més de reiventar-se busca una nova estratègia i evitar el treballar “només per preu”. “Potser les coses s’hauran de fer diferents”, subratlla l’alcalde. Una opinió que comparteix en Miquel mentre neteja els vidres d’un aparador d’un centre de ràfting que espera obrir ben aviat. La idea és que el Pallars pot oferir un entorn, un paisatge, producte i una manera de fer.

 

De fet, aquesta és la idea de l’alcalde que, perspicaç i efectiu, ha vist en la COVID una possibilitat de redescobrir el Pallars. Fins i tot, planteja instal·lar algun “centre de coordinació”, com el 012 es va instal·lar a Reus, que aporti 50 o 60 famílies que ampliïn la massa crítica de la comarca. Població que aporti nou valor afegit al territori i que també ajudi a les demandes clàssiques de la zona com és millors comunicacions i més internet. Imma Gallardo, diputada de. JxCAT, camina pel voral de la N-260. “Des d’aquí vam demanar a Interior que la gent pogués anar a l’hort”, relata com un detall que arrodoneix el concepte de vida pallaresa. Una idiosincràcia pròpia que connecta amb pràcticament el 70% del país. La vida adaptada a l’entorn amb normalitat, sense impostures. “Hem de ser més presents als centres de poder”, reclama Gallardo.

 

El Tros de Sort, el bingo de la nova economia

 

Enmig de l’estrès econòmic apareixen fórmules que han situat l’economia del Pallars al mapa. El paradigma és el cas de la Formatgeria El Tros de Sort que de la necessitat en va fer una gran virtut i en plena Covid han fet diana amb un model d’èxit. No només han salvat un negoci sinó que la fórmula d’adaptació ha estat un éxit polièdric: per l’empresa i pel territori. “Vam veure com les nostres vendes queien més d’un 80%, un vertigen”, assegura Josep Font, gerent d’aquesta cooperativa que a més fa de pol d’atracció dels productes pallaresos.

 

“Estàvem molt preocupats, vam comunicar que faríem un ERTO i tot, el confinament ens tancava els canals de comercialització habituals i l’arribada del turista”, rememoren en Josep i la Teresa, a peu d’obrador mentre el telèfon de para de sonar. “Vam tenir una idea davant la situació, el nostre producte implicava llençar llet i que es fes malbé el formatge, a més era molt difícil aturar la producció”, indica. Així va sorgir la idea de crear un lot de formatges solidaris amb un preu molt atractiu pel consumidor i on el 10% del cost anava destinat als serveis sanitaris del Pallars Sobirà. “Pensàvem que vendríem un centenar… i més de 1.500 lots!”, relata en Josep.

En Josep Font, a la botiga de la formatgeria El Tros de Sort

En Josep Font, a la botiga de la formatgeria El Tros de Sort Quico Sallés

Amb aquesta idea en Josep assegura que hi han guanyat molt. Primer, salvar l’empresa. En segon terme, trobar un nou públic, un nou mercat que ha perdut la por a tastar el producte fresc i de qualitat de casa nostra, a un preu raonable, i donar a conèixer la marca Pallars. D’entrada, amb la iniciativa, només amb el 10% dels formatges venuts durant el mes d’abril han comprat un ecògraf pels serveis sanitaris de la comarca, valorat amb més de 3.200 euros. Un aparell que ja quedarà per sempre a la comarca i evitarà molts desplaçaments de la gent al seu CAP. Ara, la nova campanya implica una donació per l’estudi d’Oriol Mitjà contra el coronavirus. Formatges contra el virus. Això sí que és Catalunya Experience.

 

 

Pallaresament

 

El Tros de Sort és un exemple que també es replica en sectors com els embotits i la carn, amb les “cistelles pallareses”. “Equilibrem el territori, del Pallars al Delta, un país que te’l travesses en tres hores, ens podríem posar d’acord per moltes coses, i més quan l’àrea metropolitana no té mobilitat”, proposa Raimon. “Hem de ser capaços de demostrar que com a país, tenim sobirania alimentària, com està passant ara, els nostres pagesos i ramaders, continuen aquí, al peu del canó”, destaca.

El coronavirus ha passat de llarg i ara permet albirar certa esperança amb la fase 2. El que ha passat acredita que hi ha una forma de viure anomenada pallaresament que tot i la crisi que s’albirà, resistirà. Com l’estàtua del general Moragues, amb màcara davant la plaça Major. Com diuen en pallarès, han abridiat la crisi -l’han vista de lluny-. Al capdavall, no es pot subestimar mai un lloc on tenen idioma propi.

Ràfting de desescalada a Sort

Ràfting de desescalada a Sort Quico Sallés

 

Nou comentari