L’Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat la sentència del Jutjat de primera instància número 11 de la capital catalana en què es condemna el Servei Català de la Salut (CatSalut) i l’Hospital de Mataró, a través de l’asseguradora Zurich, a indemnitzar la família d’un pacient diagnosticat erròniament d’un tumor benigne, quan era de caràcter maligne. El text obliga a indemnitzar amb 248.724 euros la família del pacient, que va morir tres anys després del diagnòstic erroni. Es considera que amb l’informe negatiu es va privar de l’oportunitat de poder-se tractar a temps del tumor, pel qual finalment va morir, si bé es té en compte que no es confirma que un diagnòstic correcte a temps li hauria salvat la vida. Els fets van passar al 2013, quan l’home va acudir a l’Hospital de Mataró, on li van practicar una punció per aspiració amb agulla fina. L’informe resultant, segons detalla l’associació ‘El Defensor del Paciente’, determinava que la peça extreta confirmava erròniament un tumor benigne al lòbul profund de la paròtide esquerra.
“El pacient va estar quinze mesos pensant que havia patit un tumor benigne i que estava curat, fins que al juny del 2014 es va començar a trobar malament”, detalla l’associació en un comunicat. Patia pèrdua de pes, diarrees abundants, coloració groguenca de la pell, orina fosca i coloració clara de la femta. Un cop revisades les proves, el nou diagnòstic era de “provable metàstasi de l’adenoma pleomorf” amb afectació hepàtica i renal, centrat en el tumor pel qual ja s’havia diagnosticat al 2013. Entre les noves proves, es van enviar les mostres extretes aquell any a l’Hospital Clínic de Barcelona, on van confirmar que el diagnòstic apuntava que es tractava en realitat d’un tumor maligne.
“Hi va haver un error inicial de diagnòstic en considerar que el tumor que patia era un adenoma pleomorf, quan en realitat era un adenocarcinoma de cèl·lules basals“, detalla la sentència. En el text s’especifica que “no es va esgotar tots els mitjans per esbrinar la veritable naturalesa i concretar el tumor que patia”, de la mateixa manera que no es va dur a terme un estudi histoquímic.
En la sentència s’apunta que l’error en el diagnòstic va suposar “una pèrdua d’oportunitat en el tractament a rebre, controls o seguiment de la tumoració”. Conseqüentment, l’expectativa i la qualitat de vida es van veure afectats, fins que finalment el pacient va morir a l’agost de 2016. No obstant, la defensa duta a terme per la lletrada Matilde Berrabés, demanava una indemnització que finalment es va reduir en la sentència a la meitat, en considerar que no es pot confirmar que havent obtingut el diagnòstic correcte es podria haver evitat la mort del pacient.
