Catvers. Ha estat una de les paraules d’aquesta setmana, després que aquest dilluns el Centre Blockchain de Catalunya, el Govern i la Cambra de Comerç presentessin un metavers a la catalana. Tot i trobar-se en fase inicial, es pretén que aquesta eina serveixi per acollir infinitat d’actes i també per protegir la llengua catalana durant la propera gran etapa digital. Però què és el Catvers?
Primer cal tenir clar què és el metavers. No es tracta d’una cosa especialment nova. Ja fa anys que la tecnologia existeix, però evoluciona ràpidament i ja ha presentat candidatura per representar un salt tan revolucionari com ho va ser l’arribada d’internet, segons pronostiquen alguns experts. Es tracta d’un entorn virtual en el qual els usuaris interactuen entre ells, i que es fonamenta en la immersió. És per això que les ulleres de realitat virtual esdevenen un element bàsic per poder experimentar el metavers.
Fa pocs mesos Mark Zuckerberg anunciava que el futur de Facebook passava per deixar enrere les xarxes socials tal i com les coneixem a dia d’avui per tal d’endinsar-nos a un metavers creat i gestionat per la seva empresa. De fet, Facebook ha passat a dir-se Meta, en una operació per netejar el nom de la companyia i també per deixar ben clar quina és la nova aposta del magnat de les xarxes socials.
“L’espavilat del Zuckerberg ha fet veure que això del metavers és cosa seva, però ja fa anys que la humanitat ho està construint”, afirma en declaracions a El Món el president del Centre Blockchain de Catalunya, Quirze Salomó. L’impulsor del Catvers explica que hem d’imaginar un futur en el qual cada pàgina web pot convertir-se en un metavers, i que és important crear un metavers a la catalana perquè “en un futur que encara no sabem si serà proper o llunyà, les pàgines web com les entenem ara moriran, i arribarem a un nou escenari”.
Aquesta setmana, quan es va presentar el Catvers, es va fer una mostra de la sala Casa Catalunya. Va ser un primer tast de com poden ser les diverses sales que es poden crear en aquest món. Segons assegura Salomó a aquest diari, en una propera etapa les associacions que s’adhereixin al Catvers tindran dret a “crear-se el seu propi casal”, mentre que en un futur cadascú podrà tenir “una sala controlada o pública”. En la presentació del Catvers, es va assegurar que en un primer lloc es permetrà fer reunions per entitats o institucions, i més endavant organitzar exposicions d’art, per acabar organitzant actes tan multitudinaris com concerts. La intenció és que tot es faci en català.
Tan revolucionari com internet?
És una tesi que no només defensen els seus impulsors, sinó també els entesos en aquesta matèria. “És un pas tan gran com l’arribada d’internet en el su moment. Per suposat; potser més i tot”, afirma Salomó, que assegura que l’acceleració del món digital “és molt més ràpida ara que no pas fa 15 o 20 anys”. “Crec que d’aquí tres o cinc anys veurem coses molt grans”, pronostica.
El mateix opina Ferran Lalueza, professor dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya. “El metavers té el potencial per ser tan revolucionari com l’arribada d’internet”, assenyala, però també deixa clar que “la tecnologia actual encara no permet arribar a aquest punt”. Però considera que en un moment on aquesta tecnologia sigui accessible per a tothom “pot transformar les nostres vides de la mateixa manera que ho va fer internet”, tot i tenir en compte que “internet ens va obrir unes possibilitats que encara hem d’acabar de descobrir”.
Segons Lalueza, no hi ha cap dubte que el metavers pot suposar “un altre gran canvi perquè passaríem de consumir a través d’una pantalla a fer-ho en un gran realisme”, tot i que encara ens trobem “una mica lluny d’això”. “Hauríem de veure si el metavers pot ser tan trencador o si pot ser la primera etapa d’una altra cosa”, afegeix.
Moltes oportunitats i molts perills
Salomó es defineix com una persona “tecnooptimista”, però admet que en aquest nou escenari caldrà que “estiguem vigilants i atents” i garantir que en aquests mons virtuals es respecten els mateixos drets que s’han de respectar en el món real. Assegura, però, que hi ha molts avantatges en aquesta nova tecnologia, i posa com a exemple la reducció de costos que pot tenir celebrar un esdeveniment virtual en comparació amb un de físic, en el qual has de “llogar un local, unes pantalles i més coses”.
Lalueza assenyala, en primer lloc, que el metavers podrà contribuir a tenir un món més sostenible i més amable amb el medi ambient. “Molts desplaçaments deixaran de ser necessaris i podrem celebrar actes a distància”. I també permetrà, segons el professor de la UOC a fer que certes persones experimentin coses que no poden fer a la vida real per una qüestió de discapacitats físiques. “Em ve al cap la pel·lícula Avatar”, afirma, en referència al personatge protagonista que va en cadira de rodes i passa el temps en el cos d’un alienígena humanoide per gaudir de tenir dues cames.
Ara bé, el metavers també pot generar molts problemes. Lalueza comença assenyalant-ne un que “ja passa en el món de les xarxes socials”, i és que “acabem dedicant més temps i energies a la nostra vida virtual que a la real”. “No és que hi dediquem moltes hores com a consumidors, sinó que a vegades acabem fent coses únicament per poder-les mostrar a les xarxes”, afirma. Afegeix, doncs, que amb el poder immersiu que té el metavers, serà més difícil de distingir el món virtual del món real.
L’altre aspecte que assenyala Lalueza és que en l’escenari encara tenim a dia d’avui hi ha unes xarxes socials en les quals “hi anem a dir coses”, mentre que al metavers hi anirem “a fer coses”. Això pot suposar un greu impacte en la informació que donem a les grans companyies com Facebook, ja que “informem més amb el que fem que amb el que diem, encara que de primeres no ens ho sembli”.
Té sentit el Catvers?
Per a Lalueza sí, ja que permet tenir “una mena de barri dins d’un món virtual”. No obstant, avisa que la idea de “compartimentar” és “contrària a la idea del metavers”. Perquè segons aquest expert, el nou món virtual ha de servir per “interactuar amb els altres i tenir un espai que permeti aquesta interacció”.
