Catalunya ha registrat 4.280 episodis de conducta suïcida en 2020: 3.679 en adults (un 8,4% menys que el 2019) i 601 en menors (un 27,1% més que el 2019), segons xifres del Registre Codi Risc suicidi, segons informa l’agència Europa Press aquest diumenge. D’aquests 4.280 episodis registrats, 2.225 han estat de risc alt; 968 de risc mitjà; 985 de risc baix; i 102 sense risc aparent. El director de el Pla director de salut mental i addiccions de la Conselleria de Salut, Jordi Blanch, ha aclarit que aquests episodis són només aquells casos de temptativa de suïcidi que el sistema arriba a registrar a través de les urgències hospitalàries, però aquells episodis que succeeixen al domicili no consten al registre.
Les primeres visites a l’atenció ambulatòria de salut mental i addiccions a Catalunya el 2020 es van reduir un 8% en l’àmbit infantil i un 13% en l’àmbit dels adults respecte a l’any anterior. “Millorar l’accessibilitat als centres de salut mental és un repte de futur”, ha defensat Blanch. Blanch ha concretat que els Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) han atès 43.756 primeres visites davant de les 50.362 de 2019; mentre que els Centres de Salut Mental d’Infantil i Juvenil (CSMIJ) han atès 23.330 primeres visites, 25.395 el 2019.
Blanch ha atribuït aquest descens de les primeres visites a la “por al desconeixement” de l’àmbit assistencial vinculat a la salut mental, a què se li ha afegit, segons Blanch, la por a la infecció per Covid-19. De fet, ha recordat que durant el confinament de la primera onada les primeres visites es van reduir un 40% respecte a el període de març a juny de 2019, amb el que ha reivindicat que “s’ha anat normalitzant”.
“Ja veurem que passa en 2021”, ha alertat Blanch, que ha previst que les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia puguin repercutir en la salut mental de la població com va succeir amb la crisi econòmica de 2008. Blanch ha aclarit que, tot i que hi ha la possibilitat que les patologies vinculades a la salut mental “s’incrementin a partir d’aquest any i el que ve”, ara hi ha –ha dit– més recursos en aquest àmbit assistencial que en 2008.
Per patologies, Blanch ha precisat que en l’àmbit infantil i juvenil la que més s’ha incrementat ha estat el trastorn de conducta alimentària (TCA), amb un 26% més respecte a 2019, passant de 599 primeres visites a 753. D’altra banda, les primeres visites per trastorns adaptatius han estat les que més prevalença han tingut entre els menors catalans el 2020 tot i baixar un 19% respecte a 2019 -2782 enfront de les 3.435 de l’any passat–. Així mateix, entre els menors d’edat també s’han incrementat un 11,88% les primeres visites per reaccions agudes a l’estrès (179 el 2020 i 160 el 2019) i les primeres visites per trastorns bipolars un 16,67% (21 el 2020 i 18 el 2019).
Pel que fa a l’atenció d’adults, els trastorns depressius han estat els més diagnosticats en primera visita el 2020 tot i baixar un 23% respecte a 2019, passant dels 12.015 casos l’any anterior a 9.252 el 2020. En adults s’han incrementat els diagnòstics de TCA a primera visita un 5% (581 el 2020 i 554 el 2019) i un 6% els trastorn de la son (71 el 2020 i 67 el 2019).
D’altra banda, Blanch ha explicat que el seguiment de les persones que ja estaven vinculades als CSMA i CSMIJ s’ha mantingut perquè han impulsat l’atenció no presencial a través de trucades telefòniques i teràpies de grup virtuals, entre altres activitats telemàtiques. De fet, Blanch ha destacat que, arran del desplegament de l’eina gestioemocional.cat –impulsada durant la pandèmia–, s’ha incrementat un 60% l’atenció telemàtica entre l’aplicació virtual i les trucades a el servei telefònic 061 Salut Respon.
El director de el Pla director de salut mental i addiccions ha reivindicat l’esforç per dotar de més recursos l’atenció a la salut mental i ha concretat que s’ha aconseguit “un 90% dels recursos previstos en els últims anys” tot i que ha descartat arribar a l’ 100% aquest 2021. “Continuem sense arribar a el 100% però ens anem acostant. Aquest any és difícil. El problema no només són els diners: ara no hi ha prou psicòlegs clínics per poder contractar a Catalunya, tot i que tinguessis els diners no podries”, ha argumentat. Blanch ha recordat que s’han ampliat a 41 les places de psicologia clínica –fins ara són prop d’una veintena– però fins 2023 no començaran a graduar-perquè el sistema pugui contractar-los.
19 
