La cursa mundial per aconseguir una vacuna per fer front al SARS-CoV-2, la causa de la Covid-19, no és només científica, sinó, sobretot, econòmica i geopolítica. Una prova dels 100 metres llisos en què hi corren les grans potències. Però també hi ha maratons, curses de fons, de resistència. I aquí Catalunya juga fort. Un consorci finançat per la farmacèutica Grífols i el departament de Salut de la Generalitat, format pels centres de recerca IRTA-CReSA, IrsiCaixa i Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), treballa per aconseguir una vacuna paraigua que pugui fer de barrera de tots els coronavirus.
“La diferència entre nosaltres i les grans farmacèutiques que investiguen una vacuna és que no tenim múscul per produir vacunes a la mateixa velocitat, però pensem que la vacuna que pugui sortir ara, un prototipus molt inicial, amb tota probabilitat no serà la vacuna ideal. I nosaltres la volem aconseguir”, explica a EL MÓN Julià Blanco, investigador de l’IrsiCaixa i de l’Institut Germans Trias i Pujol. Aquest investigador relata que el consorci treballa per aconseguir “una vacuna que sigui millor que les que actualment estan en producció, que pugui donar una resposta el més àmplia possible per a diferents coronavirus. Perquè aquest virus ha saltat diverses vegades a l’espècie humana –MERS, SARS i SARS-CoV-2-, de manera que pretenem que la nostra vacuna serveixi potencialment per ajudar-nos en una propera pandèmia de coronavirus”.
+++Joaquim Segale?s, investigador de l’IRTA expert en coronavirus JORDI BORRA?S
La recerca a tres bandes per aconseguir aquesta vacuna va començar el gener del 2020, pocs dies després que es detectessin els primers casos a la Xina, però no va començar amb un full en blanc. De fet, al Centre de Recerca en Sanitat Animal IRTA-CReSA, situat al Campus a la UAB, investiguen el coronavirus des que va saltar a l’espècie humana, molt abans que aquest 2020. De fet, en Joaquim Segalés, catedràtic de la UAB i expert en aquest virus, fa anys que estudia en models animals antivirals i anticossos per combatre’l. “A curt termini és important tenir productes antivirals per tractar les persones que s’infecten i emmalalteixen, però a mig termini ens cal la vacuna, que costa més perquè hi ha molts elements en joc. En el terreny dels antivírics hem progressat molt aquests mesos i hem fet estudis in vitro per veure quins funcionaven i quins no. Hem fet el cribratge i tenim prou elements com perquè es pugui proposar el seu ús a la clínica”, assenyala aquest investigador, que reconeix que s’han adonat que “molts dels antivírics registrats per a altres malalties no són gaire funcionals i no hi ha gaire armes terapèutiques per a la Covid-19”.
[r:1]
A més, com remarca Segalés, ja hi ha disponibles diversos prototipus vacunals que ha desenvolupat l’equip de recerca de l’IrsiCaixa, que començaran a testar-se en dos models animals que ha desenvolupat l’IRTA: “La nostra funció era desenvolupar models animals per poder testar antivírics i proteïnes de fusió per combatre la infecció, així com una vacuna per prevenir-la. I ja tenim un model de hàmster i un de ratolí transgènic. Així, en els propers mesos farem proves amb els prototipus vacunals de l’IrsiCaixa i els estudis de base informàtica del Barcelona Supercomputing Center per veure si són eficients en animals que tenen la infecció”, explica l’investigador de l’IRTA-CReSA.
I com es desenvolupen els protipus vacunals? Hi treballen els científics al laboratori, estudiant l’estructura de la proteïna del virus, i amb l’ajuda de la tecnologia, el BSC-CNS proposa fàrmacs per bloquejar el virus. De fet, com remarca Julià Blanco, “una vacuna no és més que un fragment d’un virus. La nostra feina és expressar aquestes proteïnes del virus al laboratori, sintetitzar els fàrmacs i provar-los in vitro per veure si funcionen, si inhibeixen el virus. I si és així, produïm la vacuna i li donem forma perquè es pugui injectar en ratolins”.
Anàlisi de proves de PCR per detectar la presència del coronavirus a la seu del Laboratori Clinic de l’ICS a Girona
Però quan podria ser realitat aquesta vacuna paraigua amb DO Catalunya? Blanco reconeix que “és difícil definir un tempo”. Amb tot, l’investigador de l’IrsiCaixa és optimista: “Estem testant les vacunes in vivo –en animals- i sabem que els primers resultats són molt esperançadors. Però hem de provar realment si funciona, és a dir, si quan vacunem un animal, queda protegit o no. És la gran pregunta. Si els resultats són positius, la nostra intenció és iniciar un estudi en humans el 2021. Aquest és el gran objectiu”, conclou Blanco a EL MÓN. Aquest seria el darrer gran pas abans d’entrar en tots els protocols administratius i la posterior fabricació i comercialització.
