Balanç d’un any d’estat d’alarma: un milió i mig de multes i deu mil detencions

El Ministeri d'Interior va assumir al març protagonisme amb les rodes de premsa d'uniformats

El balanç del Ministeri de l’Interior des que es va decretar el primer estat d’alarma pel Covid-19 fa un any inclou la imposició per part de les Forces i Cossos de Seguretat de més d’un milió de multes, així com altres actuacions que van des dels 154.000 auxilis humanitaris a la intercepció de 67 incidències en operadors crítics o el pla de seguretat per a garantir la cadena de subministrament de la vacuna contra el coronavirus.

Les dades consten en un informe de balanç del Ministeri de l’Interior, al qual ha tingut accés Europa Press, que recopila altres actuacions com els gairebé 30.000 contactes en residències i associacions de persones majors, 336.000 de protecció a víctimes de violència de gènere o 20.500 en contacte amb els centres mèdics. El govern espanyol va optar en el primer estat d’alarma al març per donar compte del detall d’aquest desplegament a través de compareixences diàries des del Palau de la Moncloa dels directors adjunts operatius de la Policia i la Guàrdia Civil, així com representants de les Forces Armades i de tècnics del Ministeri de Sanitat.

Multes tramitades

Una de les dades diàries facilitades a la premsa era la imposició de multes en aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana de 2015, la coneguda com a ‘llei mordassa’, així com els detinguts per incomplir les restriccions de mobilitat. El balanç final deixa 1.142.127 multes imposades en tota Espanya en el primer estat d’alarma –des del 14 de març al 21 de juny– i 220.296 sancions en el segon estat d’alarma –del 26 d’octubre fins ara, ja que segueix en vigor–. Així mateix, en el primer dels estats d’alarma es van dur a terme 9.173 detencions, per 2.952 en el segon.

L’elevat nombre de multes van ser objecte de debat en compareixences parlamentàries del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que va defensar la necessitat d’utilitzar la ‘llei mordassa’, una norma que el Govern de PSOE i Unides Podemos va prometre derogar en el pacte d’investidura signat per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. A això cal afegir que l’executiu espanyol no ha ofert dades actualitzades de quantes d’aquestes multes imposades finalment s’han tramitat, en un procés que depèn de les Delegacions i Subdelegacions del Govern.

Un de les dades oficials es va obtenir per una resposta parlamentària per escrit d’octubre de 2020: s’havien finalitzat 7.408 expedients amb resolució sancionadora o pagament anticipat per part del sancionat. És a dir, no arribava ni a l’1% del milió de multes tramitades.

El Ministeri de Fernando Grande-Marlaska va assumir molta visibilitat per les rodes de premsa diàries dels comandaments uniformats, la qual cosa va implicar algunes crítiques internes pel format i la sobreexposició de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, que es van acréixer pel cessament d’alguns responsables policials. El cas més sonat va ser el del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, apartat de la Comandància de Madrid quan una unitat al seu càrrec investigava la manifestació del 8M i el seu possible impacte en l’inici del contagi de coronavirus. Grande-Marlaska ho va relacionar amb una pèrdua de confiança, però va ser criticat per demanar informació relativa a diligències d’uns agents que depenien d’una jutge de Madrid que, finalment, va arxivar la causa.

Nou comentari