Aquest dimarts comença a l’Audiència Nacional el judici pels atemptats d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. La fiscalia demana per a Mohamed Houli Chemal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza, els tres únics presumptes membres vius de la cèl·lula, penes de 41, 36 i 8 anys de presó, respectivament, per possessió d’explosius, pertinença a banda armada i conspiració per cometre estralls terroristes, però no per assassinat. El judici està previst que duri fins poc abans de Nadal. Durant la instrucció han quedat molts dubtes sobre el paper real de l’imam de Ripoll, les seves connexions internacionals i el paper dels serveis d’intel·ligència espanyols. Els atemptats van deixar 16 víctimes mortals i més de 140 ferits.
L’Audiència Nacional va tancar el sumari atribuint indiciàriament als investigats els delictes d’integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d’explosius, i delicte d’estralls en grau de temptativa als dos principals encausats, i col·laboració amb organització terrorista per al tercer. Tot això sense limitar que les acusacions puguin acusar-los d’estralls terroristes consumats i assassinats en temptativa o lesions de caràcter terrorista per l’acumulació d’explosius al xalet d’Alcanar. Tant el magistrat instructor com la sala penal van descartar que cap dels tres processats participés presencialment en els assassinats a la Rambla de la capital catalana o el passeig marítim de Cambrils, i per això la fiscalia i les acusacions populars de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona no acusen per assassinat. Sí que ho fan algunes acusacions particulars, com l’Associació 11M Afectats pel Terrorisme i la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT), que defensen desenes de víctimes. De fet, la UAVAT va contactar amb 273 víctimes directes o indirectes dels atemptats, però al judici només hi estan personades 74. A més, hi ha un centenar més de víctimes que no han pogut localitzar, tot i que consten en documents oficials. Segons la UAVAT, són víctimes els 14 atropellats mortalment a la Rambla, els 125 ferits per la furgoneta, el jove Pau Pérez, assassinat per Younes Abouyaaqoub, els tres mossos atropellats a la sortida per la Diagonal pel mateix Abouyaaqoub, els 29 ferits per les explosions d’Alcanar, la dona morta a Cambrils i els 12 ferits allà mateix, a banda dels afectats psicològicament.
Pla tancat del desplegament policial a Cambrils
La investigació policial i la instrucció judicial, a més d’una comissió d’investigació al Parlament, han pogut determinar amb força exactitud les activitats els últims dies i hores dels terroristes, però encara queden moltes llacunes per aclarir el paper de l’imam anys i mesos abans, sobretot les seves relacions amb els joves, amb líders jihadistes a l’estranger i amb els serveis d’intel·ligència espanyols. De fet, el Congrés de Diputats s’ha negat a fer una comissió d’investigació i només se n’ha parlat en profunditat en una sessió de la comissió de secrets oficials. Abdelbaki Es Satty havia estat investigat per vincles amb el jihadisme, però només va ser empresonat per tràfic de drogues i de persones. A la presó va ser contactat pels serveis secrets de l’estat i no va ser expulsat del país com preveia inicialment la condemna. Després d’intentar treballar en una mesquita de Bèlgica i d’un periple per algunes localitats catalanes, va arribar a Ripoll el 2015, on es va fer càrrec de la mesquita.
Allà va poder apropar-se a un grup de joves marroquins plenament integrats a la vila. Feien trobades clandestines i d’una manera força ràpida els va radicalitzar i els va convertir en ‘combatents de la jihad’. Van ocupar il·legalment un xalet a Alcanar per trobar-se amb tranquil·litat i aprendre a fer explosius a través d’internet, comprant poc a poc productes precursors i una gran quantitat de bombones de gas butà. També van fer viatges a França i Suïssa on podrien haver rebut instruccions o buscant nous objectius. Quan l’explosiu casolà ‘mare de Satanàs’ ja estava quasi a punt, la nit del 16 d’agost va explotar accidentalment, matant l’imam i Youssef Aalla, i ferint greument Mohamed Houli Chemal, que va ser arrestat a l’hospital. Això va precipitar els preparatius. Amb una furgoneta llogada, Younes Abouyaaqoub va anar a Barcelona i va baixar centenars de metres per les Rambles atropellant el màxim de gent possible, matant 14 persones i ferint-ne desenes més. En la seva fugida, va matar un jove per robar-li el cotxe, va atropellar uns Mossos d’Esquadra que feien controls de sortida a la Diagonal i va abandonar el vehicle a Sant Just Desvern. Va seguir a peu tres dies que van acabar amb el terrorista abatut a trets a Subirats (Alt Penedès).
Un vehicle amb agents dels Mossos d’Esquadra a la carretera que connecta Sant Sadurní, Subirats i Vilafranca, lloc on han abatut un home vinculat amb els atemptats a Barcelona i Cambrils
Paral·lelament, la casa d’Alcanar, on la policia sospitava que s’hi elaboraven drogues, va tornar a explotar mentre els equips de salvament feien tasques de desenrunament, deflagració que va provocar diversos ferits. Aquella mateixa tarda la resta de la cèl·lula va comprar ganivets i es va dirigir a Cambrils, on va matar una dona i ho van intentar amb diverses persones més al passeig marítim de la localitat, ple de turistes. També abatuts pels Mossos, allà van morir Mohamed i Omar Hichamy, Moussa Oukabir, Said Aalla i El Houssaine Abouyaaqoub. Driss Oukabir va ser arrestat el mateix 17 a la tarda quan es va entregar a la comissaria dels Mossos de Ripoll.
El ministeri públic demana 41 anys de presó per a Mohamed Houli, únic supervivent de l’explosió d’Alcanar. Per a Driss Oukabir, germà d’un dels terroristes morts, en demana 36, i per a Said Ben Iazza en sol·licita 8 per col·laborador. Segons la fiscalia, Houli formava part de la cèl·lula i va participar activament en la planificació dels atemptats i en el trasllat dels explosius a Alcanar. Houli hauria participat en l’elaboració, fabricació i assecat de les substàncies i en la confecció dels artefactes, inclòs el cinturó-bomba, seguint indicacions d’Es Satty. A més, Houli va gravar Aalla, Hichamy i Younes Abouyaqoub mentre feien els explosius i “realitzaven proclames de la seva militància al salafisme combatent, anunciant la seva lleialtat a les consignes d’Abu Bakr Al Baghdadi i a Abu Mohammad, líders de Daesh”, diu l’escrit del ministeri fiscal. Houli també gravar l’habitació on assecaven les substàncies exclamant: “Si Déu vol això ens obrirà les portes del jardí, del paradís”. A la fotografies també hi apareix Houli, juntament amb Aalla i Abouyaaqoub. Segons la fiscalia, Houli i Aalla van vendre joies robades els dies previs als atemptats per “sufragar les despeses de la compra de bombones de butà” i va acompanyar els altres dos terroristes a comprar-les el 15 d’agost.
Dos dels terroristes del 17-A
De Driss Oukabir, el fiscal considera provat que es va integrar a la cèl·lula a mitjans del 2017 i que va estar a la casa d’Alcanar, on juntament amb Abouyaaqoub, va quedar-se durant la primera quinzena de juliol. Oukabir va viatjar al Marroc a principis d’agost i durant la seva estada a Tànger va buscar informació sobre excavadores, plataformes elevadores, i maquinària pesant. A la seva tornada, el 13 d’agost, es va quedar a Ripoll a l’espera de comparèixer en el judici que tenia el 14 d’agost per un delicte de violència de gènere. Segons la fiscalia, però, consten diversos missatges i converses amb el seu germà Moussa i trucades d’Abouyaaqoub. El 16 d’agost, un dia abans de l’atemptat, Abouyaaqoub va trucar Oukabir. Tots dos van anar a l’empresa Telefurgo per llogar una segona furgoneta, a nom d’Oukabir i presentant la seva documentació com a conductor del vehicle. Oukabir, a més, es va fer càrrec de pagar el lloguer del vehicle. Aquell mateix dia a tres quarts de dotze de la nit va mantenir una conversa amb el seu germà a través de Facebook on l’acusava de posar-lo sempre “en problemes”. Moussa li recriminava que no estava “preparat” i Driss va respondre que volia fer les coses a la seva manera “i no hi ha manera”. “I després sóc jo el que m’ho menjaré tot”, afirmava. A Iazza l’acusa de deixar una furgoneta a un dels membres de la cèl·lula sabent que era per transportar-hi explosius. En concret, la fiscalia considera provat que Said Ben Iazza va fer-ho “amb la finalitat de fer-se amb els precursors necessaris per a l’elaboració de substàncies explosives”. A més, el 27 de juliol, Yousseff Aalla i Mohamed Hichamy, “amb la identificació facilitada per Iazza”, van aconseguir realitzar una altra compra de 12 garrafes de 20 litres de peròxid d’hidrogen, amb un valor de 276,42 euros.
