L’aprovat polític de 1974: la revolta dels professors precaris

El curs 1974-1975 milers d’universitaris van fer set mesos de vacances arran d’una vaga de professors per denunciar una precarietat agreujada per un canvi en el calendari acadèmic

No serà la primera vegada que els estudiants universitaris de l’Estat espanyol no trepitgin les aules durant mesos i que, tot i així, no registrin un suspens en el seu expedient, tret de casos excepcionals. Amb la crisi del coronavirus, des del 13 de març les classes presencials estan suspeses en tots els graus d’ensenyament, i no es preveu que es reprenguin en format lectiu fins al setembre. El ministeri d’Educació ha suggerit una mena d’aprovat general per no castigar els alumnes que no tinguin prou recursos tècnics i familiars per afrontar un tercer trimestre virtual. I en el cas de les universitats, si bé s’han seguit fent moltes classes de forma telemàtica, altres no s’han pogut fer. No és segur que es puguin fer exàmens presencials, i les dificultats de fer-los en un format tradicional a través d’Internet és complicat. En el cas de les universitats, diversos professors consultats per El Món expliquen que optaran pel sistema de treballs, pràctiques i ressenyes, i que faran una ponderació basada en el treball fet pels alumnes fins al març, el mateix que es farà en l’ensenyament obligatori.

Doncs bé, aquesta situació d’aules tancades ja es va donar durant el curs 1974-1975, en què la decisió del ministre d’Educació d’un règim ja moribund i en crisi, la precarietat laborals de molts professors universitaris i uns joves ja mobilitzats per reivindicar els seus drets van fer aquell curs acadèmic acabés amb un aprovat general polític. Per decisió del règim? No, per una revolta de professors –tret dels adeptes a la dictadura, molts catedràtics- i dels estudiants.

 

Julio Rodri?guez, el ministre d'Educacio? franquista que va revoltar les universitats

Julio Rodri?guez, el ministre d’Educacio? franquista que va revoltar les universitats

Tot va començar quan el ministre Julio Rodríguez – només va aguantar set mesos en el càrrec- va decidir implantar l’anomenat calendari julià en l’ensenyament universitari, que establia que les classes es feien de gener a desembre, amb la pausa de l’estiu. Assegurava que aquest sistema funcionava molt bé en països com Austràlia o Xile, i permetia que els exàmens de recuperació no se celebrarien després de l’estiu, sinó en ple desembre, amb els professors disponibles per a resoldre qualsevol dubte i les biblioteques obertes. A més, el règim s’estalviava així de contractar més professors –hi havia una crisi econòmica mundial i el ministeri no tenia pressupost- per acollir els 100.000 nous estudiants procedents del COU el curs vinent. En virtut d’aquest nou calendari acadèmic, el curs que havia de començar l’octubre de 1973, arrencaria el gener de 1974.

Aquella mesura va desencadenar una autèntica revolta entre el professorat precari, els penenes (PNN), que van denunciar la precarietat laboral en què es trobaven, agreujada pel nou calendari, i es van declarar en vaga des del febrer fins a la finalització del curs al juny. Els professors es van mobilitzar i van plantejar un aprovat general polític per protestar. Aquell curs duraria només un quadrimestre i els alumnes acabarien tenint set mesos de vacances. Amb els temaris a mitges, els professors- tret d’alguns adeptes al règim- van proposar o bé suavitzar els exàmens o directament un aprovat general. No només per protestar, sinó perquè molts alumnes tenien una beca, que perdrien si suspenien una sola assignatura. Els estudiants, que donaven suport majoritàriament als professors en vaga, van proposar “impulsar una qualificació col·lectiva simbòlica, sens cap tipus d’examen previ”.

Poc després, el règim va destituir el ministre que havia incendiat el professorat i el següent curs va transcórrer amb la normalitat que podia tenir el curs en què va morir Franco. 

Nou comentari