Àlex Arenas: “Necessitem treure de la circulació 1,5 milions de persones fins al febrer”

El doctor en Física de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona calcula que deixar l'epidèmia lliure implicaria la mort de més de 82.000 catalans

El doctor en Fisica de la Universitat Rovria i Virgili (URV), Àlex Arenas, director del grup d’investigació Alephsys Lab, va ser dels primers científics d’advertir de les greus conseqüències que tindria la Covid-19 quan arribés a Catalunya si no s’actuava urgentment. Des del 2010 havia estat estudiant l’impacte de la mobilitat recurrent en la propagació epidèmica i deu anys més tard tot aquest coneixement va servir per encendre les primeres alarmes a l’estat espanyol. Que els governs els fessin cas va costar al principi, però ara aquests científics són consultats per conèixer quina és la inèrcia que porta l’epidèmia, un aspecte clau per prendre decisions. En aquesta entrevista amb El Món, Arenas adverteix que fins que no arribi una vacuna cal reduir la mobilitat, en el cas de Catalunya en un 1,5 milions de persones, evitant desplaçaments diaris a la feina o a instituts i universitats. També demana que la interacció social es redueixi fins al punt que tothom vegi només sis persones al dia i que aquestes sis persones siguin sempre les mateixes.

El model matemàtic que va desenvolupar el seu grup per preveure la primera onada quan el va crear?

Des d’abans del 2010 estem interessats en la propagació epidèmica i a trobar una formulació que permetés incorporar diferents elements que tenen lloc en aquest procés. El 2018 vam incorporar un aspecte important, que és l’impacte de la mobilitat recurrent. Ho vam fer amb dades de Bogotà i Medellín perquè hi teníem accés. El gener del 2020 assistim a un congrés a Tokio i comencem a veure la complexitat de la nova malaltia que estava creant una situació molt crítica a Wuhan.

I què van decidir?

En tornar del Japó veiem que la situació és bastant extrema. Ens preocupa perquè veiem que en el transport aeri hi ha un flux continu amb la Xina i amb qualsevol país del món les 24 hores del dia. El 2010 ja havíem fet algun treball de com seria la propagació de qualsevol epidèmia a través del transport aeri i vam veure que els temps de reacció eren ben curts.

Arenas dirigeix un grup d'investigació a la URV / Jordi Borràs

Arenas dirigeix un grup d’investigació a la URV / Jordi Borràs

Aleshores comencen a treballar amb les previsions sobre l’estat espanyol?

Vam fer un primer esforç de passar d’un marc purament teòric a un de predictiu amb dades reals de la situació a Espanya. Veiem els primers resultats i intento contactar amb Fernando Simón i la gent de l’institut Carlos III, sense resposta. En aquell moment la premissa era que aquí no arribaria el virus i que si arribava hi hauria pocs casos. A nosaltres ens va semblar molt alarmant. A finals de febrer vam fer un mapa de risc per publicar-lo perquè la gent en tingués constància i potser les autoritats també el farien servir. El model ens oferia una corba amb una brutalitat d’incidència. Fins aleshores nosaltres només ens havíem preocupat de la part epidèmica (sobre quanta gent es podia infectar), però aviat em vaig adonar que el problema seria el col·lapse del sistema sanitari. Amb informació pública vam intentar veure quina era la capacitat hospitalària d’Espanya i vam veure que era qüestió de pocs dies que rebentéssim el sistema. Això ens va posar en alerta absoluta perquè volia dir que et quedaves sense sanitat, que estaves en l’abisme mèdic i que no tindries recursos per a qualsevol cosa que et passés. Un cop fet el mapa de risc, la premsa se’n fa ressò i els polítics comencen a trucar, el govern català i l’espanyol.

Feia referència a la incidència del transport aeri en la propagació del virus. Ha fallat algun sistema de governança global o l’acció d’organitzacions com l’OMS?

Sí, sens dubte. Hi ha hagut una fallida estrepitosa del sistema de control de salut, i de l’OMS perquè no es va fer cas a la ciència que teníem en el moment que tocava. Això va agafar tothom sense capacitat de reacció. Primer era que el problema no anava amb nosaltres, després que el problema s’apropava i després que el tenim al damunt sense haver fet la mínima preparació, tot i saber el que estava passant en altres llocs. La primera onada la rebem després d’Itàlia i vam passar exactament pels mateixos passos que Itàlia però no hi va haver cap moviment de preparació. S’insistia més en calmar la població, en aquesta idea de no generar pànic o por i es va caure en el parany d’un missatge absolutament feble que no ajudava gens i que no feia que les persones estiguessin alerta d’allò que ens esperava, que era ben previsible.

Arenas es mostra crític amb l'actuació del Departament de Salut a l'estiu / Jordi Borràs

Arenas es mostra crític amb l’actuació del Departament de Salut a l’estiu / Jordi Borràs

El seu primer contacte va ser amb el govern català…

Sí. Em van trucar ells, de fet. Jo vaig intentar contactar amb les autoritats sanitàries que en aquells moments manegaven tota la informació, que era l’institut Carlos III de Madrid i no vaig obtenir resposta. Després de la publicació dels mapes de risc, van ser els governs els que van trucar.

El govern català va canviar d’actitud en dos dies entre l’11 i el 14 de març. Va percebre diferències entre els socis de Govern?

No sé res de la part política. El que sí que puc dir és que els interlocutors que vaig tenir passaven pel president Torra. L’empatia del president Torra per intentar resoldre el problema com fos i intentar salvar vides va ser extraordinària. En cap moment vaig rebre un posicionament polític. Li preocupava què s’havia de fer, com s’havia de fer, quins eren els temps, com es podia actuar de la millor manera possible, i tot això no tenia cap orientació política. Almenys és el que jo vaig percebre.

Arenas en un moment de l'entrevista, a Tarragona / Jordi Borràs

Arenas en un moment de l’entrevista, a Tarragona / Jordi Borràs

Un cop passat el confinament, que el Govern va defensar fortament, es va passar ràpidament a promoure la represa i apel·lar a la responsabilitat individual. No va ser un canvi brusc i fins a cert punt contradictori?

No ho crec. El confinament no era una opció. Quan es decideix confinar és que hem traspassat molt el límit. És l’únic que pots fer i no pots apel·lar a res. En aquell moment l’epidèmia porta moltíssima inèrcia i si no actues amb previsió i t’avances en les actuacions, un cop t’arriba l’onada hospitalària és impossible aturar-la. En aquell moment no es podia fer una altra cosa. El confinament va evitar moltes morts, però no és cap solució. L’economia va patir extraordinàriament. El confinament és quan t’estàs ofegant i ja t’han de fer una actuació crítica, t’han de posar oxigen i reanimar si no.

I com valora el període de represa?

Després del confinament sí que és cert que hi havia un conjunt de mesures que ens havien de permetre sortir amb una incidència mínima i amb uns mecanismes de control que ja havíem après: testejar, diagnosticar i posar en aïllament les persones infectades perquè no continuessin infectant a la població. Això passava per tenir uns rastrejadors que seguissin les cadenes de contacte. I aquí sí que vam tenir un problema molt greu amb el Departament de Salut. Vam estar amb 200 rastrejadors sense que ningú mogués un dit, quan era absolutament necessari posar-ho tot en marxa. Salut va fer una actuació pèssima a l’estiu, es va oblidar de l’epidèmia pensant que la segona onada arribaria a la tardor, quan era evident que no, que ja estàvem en marxa i que el problema de la segona onada s’estava gestant en aquells mesos. Afortunadament hi ha un canvi brutal amb l’arribada del doctor Argimon. Per primera vegada hi ha com a interlocutor una persona que en sap, ja no és una persona política, que no té ni idea del que està passant, sinó una persona tècnica que domina el tema. I el primer que fa és rodejar-se d’experts, demanar opinió, preguntar com està la situació per poder prendre decisions. Aquí comença a canviar tot. Posa més rastrejadors, tot l’ICS a disposició d’actuar contra la pandèmia d’una manera extraordinària. Això permet controlar els brots que apareixen a l’agost i portar Catalunya a una bona posició respecte a moltes d’altres zones de l’estat espanyol i europees. Però sabíem que ens encaminàvem cap a un problema més gros, que era l’inici de l’activitat laboral i escolar. Aquí sí que vam fer alguns errors greus dels quals ara en sabem les conseqüències.

Arenas defensa el teletreball i la l'educació telemàtica / Jordi Borràs

Arenas defensa el teletreball i la l’educació telemàtica / Jordi Borràs

Creu que no s’ha superat l’inici escolar? La idea generalitzada és que les escoles són segures.

Una cosa no treu l’altra, ningú està dient que les escoles siguin segures o no. És més, confio que l’escola i els seus àmbits principals hagin pres aquelles mesures necessàries per dotar-se de la màxima seguretat possible en el moment en el que es va planificar. Ara bé, des del moment en què es va planificar fins al setembre, quan hem d’obrir, hem après moltes coses noves, com ara la importància radical de la ventilació i l’adequació d’aquests espais amb els alumnes, cosa que no tenim resolta perquè no s’han fet els estudis per mesurar la quantitat de CO2 que hi ha en una classe per saber quina és la probabilitat que una persona estigui respirant aire dels altres al cap d’un cert temps. I això és fonamental. I la segona cosa és que no es pot obrir una escola quan la incidència del virus a la comunitat és molt elevada. El problema és que l’escola posa en moviment 1,8 milions de persones, és a dir, és l’empresa més gran del país que es posa en marxa i aquest és el problema.

I què proposa?

Ara mateix, sabem que a Catalunya necessitem treure de la circulació 1,5 milions de persones almenys fins al febrer per tal de poder controlar la malaltia. Això evitaria tot un conjunt de mobilitat i de contactes que són precisament els que provoquen que les dades es disparin. Però això ho hem de fer de manera sostinguda. Tu pots prendre una decisió molt radical avui i mantenir-la durant dues setmanes, però després has de mantenir restriccions perquè, si no, la corba pujarà. No és que matis el virus, és que intentes apaivagar la potència d’expansió aïllant les persones perquè no es contagiïn tant, però si al cap de dues setmanes tornes a la normalitat, tornaràs a créixer. Necessitem establir mecanismes que siguin sostenibles, per això són tan importants les idees de teletreball i teleeducació en les edats que sigui possible, perquè ho necessitem per a temps. No és una actuació de 15 dies, és una actuació que ha de poder arribar fins a l’estiu següent, a l’espera que puguem trobar tractaments, vacunes o algun altre tipus de solució.

El físic Àlex Arenas reclama un canvi de xip a la societat / Jordi Borràs

El físic Àlex Arenas reclama un canvi de xip a la societat / Jordi Borràs

En aquesta línia el Govern demana un sacrifici a la ciutadania i que redueixi l’activitat social. Però al mateix temps tot està obert. Deixa la ciutadania davant d’un dilema.

Ja veurem cap on van les mesures que s’han d’aplicar ara. Hem de ser capaços de reduir l’activitat social, no quedar tant amb els amics, no perdre el grup de convivència bàsic, ajuntar-se amb 6 persones, que siguin sempre les mateixes sis. Si no fem això és impossible sortir d’aquí. El confinament total és un desastre social i econòmic de primera magnitud. Espero que les mesures que es posin sobre la taula siguin les necessàries per controlar tot això, però des d’ara i fins l’estiu que ve.

Podem dir que un règim democràtic és un impediment per sortir d’una pandèmia?

No. El problema no és del règim democràtic sinó d’unes administracions que no són prou flexibles. És una qüestió de com són les estructures, de quina és la maquinària administrativa que et permet decidir. I en alguns països com Espanya hi ha una administració massa lenta en els processos. La presa de decisions i l’organització no és prou ràpida ni flexible com requereix aquesta epidèmia, en què s’ha d’actuar d’un dia per un altre. El creixement exponencial té aquest problema: el temps que passa juga en contra nostre d’una forma brutal i aleshores va per darrere de l’epidèmia. Les decisions poden ser correctes però arriben a destemps perquè hi ha tot un conjunt de processos que no estan relacionats amb un polític concret, sinó amb una gestió que no és àgil.

Arenas, amb mascareta durant l'entrevista / Jordi Borràs

Arenas, amb mascareta durant l’entrevista / Jordi Borràs

Ha trobat a faltar que els polítics tinguin més en compte el criteri científic?

En cap cas puc dir que no facin cas als científics. Ells han de prendre decisions que afecten molts factors i tenen moltes pressions d’altres llocs. No vull defensar cap polític perquè no en soc ni m’agrada la política, però sí que és cert que davant d’aquelles decisions i amb el procés de gestió que tenen moltes vegades la solució ja és incorrecta quan arriba. Però no puc dir que no escoltin, jo diria que no actuen d’acord amb el que escolten, això és cert.

Retirar 1,5 milions de persones de circulació és la mesura bàsica?

És l’única mesura sostenible. Des d’ara fins que arribem al primer trimestre del 2021 i puguem dir que ja es pot actuar amb una certa normalitat. El que és enganyós és la normalitat d’ara, que és bàsicament idèntica a la que teníem abans, però amb mascaretes i gel hidroalcohòlic. L’epidèmia ens està dient clarament que no funciona i que això ens portarà al desastre un altre cop com ens va portar al març. Per tant, necessitem estructurar la societat de manera que sigui factible viure amb certa normalitat, ni molt menys amb la que tenim ara, i el mecanisme més intel·ligent ara mateix és aprofitar i intentar fer tot el que necessitem fer però de la manera que no requereixi aquesta mobilitat que ens mata. No cal ser molt intel·ligent per veure que això només pot passar pel teletreball (arribant a un 25%) i la teleeducació (de secundària i universitats). No tenim res més.

Si seguim amb mitges tintes a quants morts es pot arribar? Calcula que Catalunya tindria 82.000 morts si s’optés per la immunitat de ramat….

Això és el càlcul que s’obté si deixes l’epidèmia lliure i fas el que molta gent poc informada diu que és on hem d’anar: la immunitat de ramat perquè tard o d’hora ens contagiarem tots i que llavors ja estarà. Això és un desastre, no té ni cap ni peus científicament. Es va posar sobre la taula des del minut u si seria possible assumir una immunitat de ramat, però sabem que és impossible, perquè si fem això a Catalunya tindríem un mínim de 82.000 morts, que no ens podem permetre. És un desastre d’una magnitud colossal.

Àlex Arenas durant l'entrevista amb 'El Món' a Tarragona / Jordi Borràs

Àlex Arenas durant l’entrevista amb ‘El Món’ a Tarragona / Jordi Borràs

I si mantenim les mesures actuals les morts també s’incrementaran, però menys…

Si les mesures són mans, distància i mascareta ja veiem el que hi ha: pujarà fins a nivells descontroladíssims. Demà mateix hi haurà mesures extraordinàries al país perquè ja sabem cap on anem, i on anem és el desastre si ara mateix no fem res amb tot el que tenim. Tal i com es respecten les mesures, d’aquí dues setmanes estaríem pitjor que a Madrid i les nostres UCIs estarien col·lapsades totes. Ara estem per sobre del 20% d’ocupació d’UCIs només Covid i això comença a ser crític. A més aquesta setmana començaran a pujar hospitalitzacions i no tenim recursos, els professionals sanitaris estan destrossats i cansats.

A banda del teletreball i la teleeducació, es pot contemplar de nou sortir per franges horàries i grups d’edat?

Es podria parlar de tot, fins i tot d’un toc de queda com s’ha fet en altres països, on a certes hores no hi ha activitat econòmica ni de serveis. El que necessitem és estructurar-nos per oferir seguretat i certesa a l’economia. Per assolir-ho hem d’aconseguir mantenir que l’Rt (l’índex de propagació del virus) estigui per sota de l’1 i que el poguéssim sostenir. Per fer-ho hem de fer una cosa molt més gran, que és aconseguir que molta part de la població no s’estigui movent sense que això afecti la seva capacitat productiva i d’aprenentatge. Si ho aconseguim podríem arribar al febrer amb una economia normalitzada i la gent ja podria fer una mica de previsió de futur.

Nou comentari