L’alcalde de Sant Joan: “Estem desesperats, això és una plaga”

Sant Joan de Vilatorrada. Bages, Nord de Manresa. Nexe viari clau i ara reconegut a molts telenotícies en ser el poble on s’ubica la presó de Lledoners. Segon municipi de la comarca en població. La preocupació és ben visible pel COVID 19. L’alarma ha saltat quan les morts s’han fet properes i a la residència municipal l’Atzavara hi han hagut dos morts per coronavirus els darrers dies i n’hi ha d’aïllats amb febrícula. Hi ha 45 residents a més del personal, molt espantat.

 

“Estem desesperats, això és una plaga”, clama l’alcalde, Jordi Solernou, en declaracions a El Món. De fet, també està confinat perquè té le virus, com part de la seva família. “Coneixent-lo, el pateix doblement, perquè tot el dia és al carrer”, comenta un en Jordi un veí que enraona des del balcó amb El Món. “Ara com ara no sé pas com ho pararem”, assegura l’alcalde que es troba “desamparat” davant la resta d’administracions. El CAP està desbordat i la policia municipal fan 12 hores de torn, amb personal ja de baixa confinat per febre. Protecció civil, la majoria gent gran ja no volta pel carrer.

“Estem així des del 12 de març, ni Salut, ni el ministeri, ni la Diputació, ni el consell comarcal ens porta el material, ens diuen que sí… i a la residència no en tenim”, remarca un Solernou preocupat. “Tampoc no es fan testos que podrien donar més eficàcia al confinament i a la prevenció”, subratlla. “És d’una impotència total”, insisteix, “truco a tot arreu i a tothom, però no ens arriba cap material”. Fins i tot, de les tres infermeres de la Residència només n’hi ha una en actiu. Han hagut de buscar a la Fundació Universotària Balmes estudiants de darrer any per intentar resistir la situació.

 

Per alleugerir la situació, ha demanat a una empresa de Manresa que fabriqui màscares, però és una solució poc fiable. L’Àlex, un empresari de Cardona, amb màquines d’imprimir 3D, intenta servir-los pantalles que les porta ell mateix amb el cotxe. “Anem tant ràpid com podem i per tal que es puguin homologar”, informa. Les lliura al cap de la policia local, Pep Palacios. El TIP 1032, un policia a qui coneixen fins les rates del poble. Li diuen el Sheriff perquè sempre hi és i ara, encara més amb els seus homes -encara actius- repartits.  Ara ha demanat a l’alcalde, algun voluntari perquè pugui agafar el telèfon. “La gent truca al CAP que estan saturats, i després ens truca a nosaltres o a serveis socials, necessitem atenció”, comenta Palacios. Dilluns, un conserge de l’ajuntament serà la veu de la policia al telèfon. Ells continuen patrullant amb un megàfon que fa anys els va donar la Diputació. La feinada que en aquesta crisi estan fent les policies locals haurà de canviar moltes coses.

Fins i tot, ha muntat un dispositiu de desinfecció a comissaria digne d’unitats militars. La Fàtima la neteja dues vegades al dia. “Des que va començar la crisi, ha baixat la presència de gent, però encara n’hi ha que es passen de llest o trenquen la cadena solidaritat”, constata mostrant les 55 denúncies que porta recollides.  “N’hi hagut que es mereixen una estirada d’orelles, com un mosso i un bomber de runners o una professora de passeig… no s’hi val, no estem parlant d’un avi que no sap ben bé què passa, és gent que té tota la informació i saben el que hi ha”, avisa. Des que es va decretar l’Estat d’alarma per l’entrada principal del poble hi han circulat 50.206 vehicles. Els mateixos dies de febrer van ser 175.200. Palacios destaca la gran quantitat de material -màscares, guants, desinfectant- que ha aportat gratuïtament la comunitat xinesa del poble.

Hi ha veïns com en Paco i en Ramon que reclamen que vingui l’UME a desinfectar la residència, el CAP o les dependències socials. “Estem en guerra, i aquest exèrcit el paguem tots”, comenten. “Escolta que vinguin i que facin la feina”, diu en Ramon. La sensació al poble la gent cada cop és meu més sobtada per morts pròximes o ingressats. El primer senyal van ser quan els Bombers i el SEM, amb equips de protecció, se’n van emportar la Candelària, una senyora entranyable de mobilitat reduïda que amb la seva motoreta elèctrica i un barret de palla es passejava cada dia el poble. Està ingressada, “sembla que millora”, diuen. Però com diu el Pere del quiosc, “cal fer bondat i no perdre la calma, però sí que és veritat que tot això ja comença a fer molta por, Igualada només és a mitja hora de cotxe”.